tag:blogger.com,1999:blog-6382964606341003782024-03-13T17:39:27.634+01:00Blog de Pau (i Amor)Unknownnoreply@blogger.comBlogger469125tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-19518951063442072352015-06-17T12:53:00.006+02:002015-06-17T13:01:26.702+02:00Proposta de nova directiva del Barça<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-TBzeMB6CjHo/VYFRc29js0I/AAAAAAAABC8/EUJZJmuJ0wY/s1600/Directiva.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="190" src="http://4.bp.blogspot.com/-TBzeMB6CjHo/VYFRc29js0I/AAAAAAAABC8/EUJZJmuJ0wY/s320/Directiva.png" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<b>President</b>: Jan, el de les pistoles<br />
<br />
<b>Tresorer</b>: Toni "ta to pagao" Peñaranda<br />
<br />
<b>Tio que digui anglicismes molonguis</b>: Jordi "Business Mothefucker Worafleiba" Avellaneda<br />
<br />
<b>Recerca de nous mercats</b>: Javi "Paquete África" Morales<br />
<br />
<b>Director esportiu</b>: Miquel "qui juga avui?" Serra<br />
<br />
<b>Oficina d'Atenció al Jugador</b>: Albert "us he explicat com vaig perdre les ulleres?" Pareja<br />
<br />
<b>Animador a l'estadi</b>: qui conegui més paraulotes<br />
<br />
<b>Vocal dels tribunerus</b>: Uri "què paquet, en Neymar, que el venguin" Capdevila<br />
<br />
<b>Butró</b>: Marc Guillén<br />
<br />
<b>Cap d'scouting</b>: Carles "els benjamins de la Damm la toquen" Roldan<br />
<br />
Etc.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-83281255118057139462014-11-20T19:19:00.002+01:002014-11-20T19:19:25.687+01:00Sopar de Nadal<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Per primera vegada en un lustre, la data del Sopar de Nadal està posada amb antelació. Segur que no falla ningú...</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-it_5TUv9WIk/VG4n7ZfCb3I/AAAAAAAAA7k/MItXAK9552k/s1600/hielo-roto.webm" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-it_5TUv9WIk/VG4n7ZfCb3I/AAAAAAAAA7k/MItXAK9552k/s1600/hielo-roto.webm" height="160" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Hem d'enviar la convocatòria de Nadal, quan abans millor, així la gent no té excuses...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-pGqZ6_Kbdtw/VG4kPhIC-vI/AAAAAAAAA6g/xdHo949Y2rU/s1600/GIF_205070_es_un_agujero_enorme_en_la_pared_que_podria_salir_mal.webm" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-pGqZ6_Kbdtw/VG4kPhIC-vI/AAAAAAAAA6g/xdHo949Y2rU/s1600/GIF_205070_es_un_agujero_enorme_en_la_pared_que_podria_salir_mal.webm" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Va, farem la gràcia de posar les lletres en colors. Tothom s'engrescarà més...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-P5btO61n5OE/VG4jo8eTrtI/AAAAAAAAA6Q/lkiTGwUP4l4/s1600/GIF_202969_el_tipico_notas_que_se_sube_a_un_arbol_para_hacer_la_gracia_en_un_festival_y.webm" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-P5btO61n5OE/VG4jo8eTrtI/AAAAAAAAA6Q/lkiTGwUP4l4/s320/GIF_202969_el_tipico_notas_que_se_sube_a_un_arbol_para_hacer_la_gracia_en_un_festival_y.webm" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Tots sortirem de festa, hi ha algú que tingui alguna cosa millor a fer?</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-VG7DEWQ-C8E/VG4oLiZ1zhI/AAAAAAAAA70/8WyLAoimRrM/s1600/oscarenlacena.webm" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-VG7DEWQ-C8E/VG4oLiZ1zhI/AAAAAAAAA70/8WyLAoimRrM/s1600/oscarenlacena.webm" height="180" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Visca, la Maria contesta i diu que sí! Ara tothom la seguirà...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-R4P41CaSsYo/VG4o7q5YCvI/AAAAAAAAA9E/1X-t1HE8cGQ/s1600/yhabraregalodelamigoinvisible.webm" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-R4P41CaSsYo/VG4o7q5YCvI/AAAAAAAAA9E/1X-t1HE8cGQ/s1600/yhabraregalodelamigoinvisible.webm" height="320" width="212" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
L'àmic invisible. Fins i tot a l'Óscar li farà il·lusió...</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-nNa0grD8Bi4/VG4oe3sVKyI/AAAAAAAAA8I/CnYxOegsFJw/s1600/oscarcastrofrancotirador.webm" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-nNa0grD8Bi4/VG4oe3sVKyI/AAAAAAAAA8I/CnYxOegsFJw/s1600/oscarcastrofrancotirador.webm" height="200" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Que no panda el cúnico, la Jiménez segur que no falla...</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Y9Xl9VTUWyE/VG4nfvsC5gI/AAAAAAAAA60/dSZTCgEpWe8/s1600/camaelastica.webm" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-Y9Xl9VTUWyE/VG4nfvsC5gI/AAAAAAAAA60/dSZTCgEpWe8/s1600/camaelastica.webm" height="204" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
L'estat d'ànim de l'Aida en aquests moments</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-jHrsKID6JZg/VG4nnVXVkCI/AAAAAAAAA68/3MSgrbInfGo/s1600/andreaiaidamiembrascomision.webm" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-jHrsKID6JZg/VG4nnVXVkCI/AAAAAAAAA68/3MSgrbInfGo/s1600/andreaiaidamiembrascomision.webm" height="179" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
En fi, Comissió, això va per a vosaltres...</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-GsK9geCmu2o/VG4op0KbpqI/AAAAAAAAA8Y/9FJSftBnHxg/s1600/lajdalacomissio.webm" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-GsK9geCmu2o/VG4op0KbpqI/AAAAAAAAA8Y/9FJSftBnHxg/s1600/lajdalacomissio.webm" height="266" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-56329313320589387882013-04-24T09:57:00.001+02:002013-04-24T09:57:30.582+02:00Tribunerisme1) Juguem al que diu Xavi, i Xavi ja no empata amb ningú a aquests nivells. Porta.<br />
<br />
2) Falta gol. No podem viure només de Messi. Fitxar.<br />
<br />
3) Hi ha plantilla curta: a la pràctica Tito compta amb molt pocs jugadors. Gent com Song, Thiago, Tello, montoya o Cesc han estat desaprofitats.<br />
<br />
4) En els darrers dos anys hem perdut Touré, Keita i Márquez. Puyol i Abidal estan com estan. Tot gent gran que ha estat important als partits gruixuts de Champions. A canvi, hem fitxat Song i amb prou feines ha jugat 20 partits aquesta temporada. Fins i tot Txigrinski hagués jugat aquesta temporada! Hem quedat enlluernats per la propaganda i no ens vam adonar com d'important és equilibrar Iniesta, Messi i Xavi amb Van Bommels, Edmilsons, Keitas i demés.<br />
<br />
5) Ull viu amb ser esclaus dels mites: Puyol, Villa i Xavi no estan. Ni renovació vitalícia ni polles. Villa fora, Xavi que jugui 30 partits de lliga per any i Puyol que deixi la selecció espanyola i jugui 20 partits per any. De recanvis, Muniesa, Hummels i Bartra per un costat, i Thiago i Cesc de l'altre.<br />
<br />
6) No podem seguir jugant al que juguem sense Xavi. Es pot formar un altre gran equip a partir de Neymar, Messi, Iniesta, Cesc i Thiago. No serà igual, però no ha de ser pitjor.<br />
<br />
7) Noms: Caballero a la porteria, Hummels de central, Neymar de superstar i Mario Gómez, Luis Suárez o alguna cosa així al davant.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-43427932786791522942012-11-27T10:19:00.001+01:002012-11-27T10:33:06.066+01:005 apunts sobre les eleccions<b>Miopia dels analistes en la prèvia</b>. Ni les enquestes dels diaris ni les públiques (CEO, CIS) havien donat menys de 60 escons a CIU. Als Estats Units, el dia abans de les eleccions, hi havia diversos models estadístics que vaticinaven amb precisió quirúrgica els resultats. Tal vegada es tracta de diners. El que no es tracta de diners, sinó de saviesa i coneixement de causa, és la quantitat d'articles i hores de tertúlia que van abundar en aquesta línea: ningú no va vaticinar el cop de puny als convergents, el que retrata força l'enorme distància que tenen els opinòlegs amb la població. Ens falta moltíssim per avançar en matèria de rigor periodístic i tal vegada els estudis de ciència política que segur que s'estan començant a planificar ens explicaran si la davallada convergent va venir de les retallades, de la corrupció dels darrers anys o de la prepotent campanya dels convergents.<br />
<br /><b>Miopia dels analistes espanyols a posteriori.</b> Els diaris de Madrid han celebrat els resultats com si es tractés d'una manifestació d'espanyolisme dels catalans. No hi ha per on agafar-ho. De fet, Jiménez Losantos ha estat l'únic analista que s'ha desmarcat de les portades triomfalistes de Madrid: el secessionisme ha guanyat perquè ha crescut. El que pretenia CIU, que era unir Mas i l'independentisme, ha quallat més fora de Catalunya que entre els electors catalans. Espanya encara s'ha d'adonar que les forces independentistes (no diguem les favorables a la consulta) han vençut.<br />
<br /><b>Qui guanya?</b> El dret a decidir. Quant a partits, indiscutiblement, els dos pols d'aquesta <i>one issue election</i>: ERC i Ciutadans. Esquerra recupera el seu espai polític després de la travessia pel desert i amb poca feiana més que un retorn a les essències. La seva marca s'associa a autenticitat independentisme, el seu líder és gairebé impecable en discurs i credibilitat i el record de la seva passa pel tripartit, si és que coïa a algú, ha quedat esborrat amb el canvi de quadres dirigents. D'altra banda, les esquerres radicals (ICV i CUP) vencen igualment en la franja de l'electorat més sensible a les retallades.<br />
<br /><b>Qui perd?</b> Mas i Convergència, que dilapiden el capital polític que se'ls pressuposava. Els socialistes, que queden sense discurs: en cap dels dos eixos sobre els que acostumem a votar els catalans, el social i l'identitari, tenen discurs vàlid. L'època de crisi obliga a apostar o bé per les retallades o bé per la rebel·lió contra el pagament del deute; i la situació post 11S ha radicalitzat les postures identitàries, de manera que una aposta pel federalisme ens sona tots a fora de moda. Finalment, Solidaritat queda fora del Parlament perquè el seu espai polític ha estat devorat per ERC, però els seus vots són força activa que en properes eleccions, consultes o manifestacions tornaran a participar.<br />
<br /><b>Conclusió</b>: la consulta, quant abans millor.<br />
<ol>
</ol>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-17325508049754351632012-08-09T10:35:00.004+02:002012-08-09T10:35:58.476+02:00Atracasúpers1) <b>Què hi ha de dolent?</b> Són les dues grans superfícies amb volums més grans de vendes, no hi ha danys humans ni materials, el fi és legítim i desitjable i les víctimes, que són els balanços de Carrefour i Mercadona, no podrien estar millor escollides: els supermercats són una de les explicacions de la pobresa de milions d'agricultors del Sud Global per culpa del seu domini del mercat.<br />
<br />
2) Ara Interior i Justicia volen instigar a la Fiscalia a que investigui si és delicte que un polític promogui aquestes actuacions. Doncs seran políticament incorrectes i, si es vol, poc edificants si no estan BEN explicades, però accions com aquesta són altruistes, i <b>hi ha altres conductes polítiques que no - i tots en podem donar exemples- i són ignorades, defensades, aplaudides o indultades</b>.<br />
<br />
3) No es fan truites sense trencar ous i no hi ha canvis sense revolució. El marc legal ens limita molt, i la sacralització de la propietat privada també. <b>Mentre no hi hagi víctimes innocents, ENDAVANT</b>.<br />
<br />
*) Aquesta és l'entrada número 500 del blog.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-32182898916772921332012-06-27T11:30:00.000+02:002012-06-27T11:30:00.950+02:00Parelles estranyesHi ha a l'oficina una parella inclassificable i indesxifrable. Entren i surten junts de la feina sempre. Ella va sempre davant caminant amb el pit enfora i ocasionalment parla amb recepció. Ell la segueix amb cara de bledes bullides, amb les pestanyes abaixades com la personana d'un forn a les cinc del matí. Un dia va entreobrir els llavis després d'una broma d'un company. L'intent de somriure segurament li va trencar les fibres del pòmul, perquè no ha tornat a moure el rictus des d'aleshores. No deu ser el millor company de canyes de la història.<br />
<br />
Fa un parell de setmanes es va incorporar una parella quasi calcada. Inseparables, la noia sempre va davant, amb el pal d'escombra a l'esquena, i l'estaquirot darrere, com un guardaespatlles, només que en aquest cas amb la boca permanentment entreoberta, signe que en algunes persones indica retràs mental. També porta les ungles dels peus pintades (ell!), suposo que buscant personalitat. L'actitud és calcada a l'anterior.<br />
<br />
L'escena del principi em sobtava, veure que es repeteix m'inquieta. Només una pregunta: l'home és <i>calzonazos </i>o gaylord?Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-88020141280463697952012-06-20T14:30:00.001+02:002012-06-20T14:30:52.362+02:00Dança de dracs - ReviewReview de Dança de Dracs, que és un 9 com a llibrot de fantasia. Molt recomanable. Farcidet d'spoilers i tal.<br />
<br />
Mola:<br />
<ol>
<li>El millor passatge literari que he llegit mai, jo diria que amb diferència respecte al segon, és l'aparició de Drogon a la lluita d'arenes. Em vaig excitar tant que vaig enviar missatges a altres aficionats per veure si hi havien arribat. Salvatgisme, flames, vísceres, violència, cobardia, estupidesa, valor, fantasia i clímax total. Top de moments de la saga.</li>
<li>Theon fet molt caldo. Martin aconsegueix reconciliar-nos sempre amb els personatges que primer enfosqueix. Tyrion, Jaime, Cersei i ara Theon queden primer com a malvats i després com a, senzillament, humans, de vegades maltractats i poc estimats, de vegades bojos i altres vegades patètics. El bastard dels Bolton queda molt bé a la història com a sàdic fill de puta a l'estil del Victor Esquerré de Toy Story.</li>
<li>Las històries d'en Tyrion tenen el seu punt, especialment quan descobreix que viatja amb Aegon Targaryan, en príncep que tots creien assassinat. </li>
<li>L'aparició al final de Varys matant en Kevan, per a qui en Martin havia deixat intuir un paper important en el futur. En Jaime està en plan cavaller d'honor despreocupat d'històries de la cort i la Cersei és presa com una boja nimfòmana, els Lannister queden tocats de mort. Stannis probablement ha mort, els Stark estan fets pols i la gent del Ferro molt reduïda, s'albira un govern quasi incontestat dels Tyrell. A saber si l'Aegon i els Martell són una amenaça i si la Daenerys es decideix a creuar el mar.</li>
<li>El Brandon també té un moment molt especial quan l'ensenyen a ser un verdvident. La història prova que la imaginació d'en Martin té poques limitacions i regala un piló de possibilitats de cara al futur. Al contrari del que opinen en alguns fórums, no crec que li tingui mania als Stark i vaticino un paper important d'en Bran, en Rickon i les noies en el desenllaç. Al tiempo.</li>
</ol>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-70109886501879977502012-06-05T14:49:00.002+02:002012-06-05T14:50:02.718+02:00Juego de Tronos (TV). Season 2: PersonatgesFinal de la segona temporada després d'haver comentat <a href="http://xucrut.blogspot.com.es/2011/08/juego-de-tronos.html" target="_blank">la primera</a>. Passo balanç, ara ja, com a lector dels llibres, ja que estic a punt d'acabar el cinquè. Per tant, SPOILERS a mansalva. Parlaré del que més m'ha agradat i del que menys.<br />
<br />
Stannis:<br />
<ul>
<li>Va molar molt veure'l encapçalant l'assalt a la gran ciutat i pujant EL PRIMER a LA PRIMERA escala que s'enfila al mur. Un puto heroi.</li>
<li>No va molar veure'l cardant amb la bruixa. No pega amb el seu caràcter, absolutament quadriculat i espartà. Afortunadament, el darrer capítol ens mostra una altra cara de la seva relació amb Melissandre.</li>
</ul>
Tyrion:<br />
<ul>
<li>Va molar el seu discurs a Blackwater, els comentaris porcs a la seva germana, la tendresa i emoció enfront la prostituta i el seu heroisme a Blackwater. Va molar encara més la bufa a son nebot. L'actor és un mestre i el personatge de la sèrie aconsegueix estar a l'alçada del literari, que és com dir que ja és part del meu olimp particular de la ficció.</li>
<li>No va molar que no aparegués la cadena de Blackwater i tota la parafernàlia pensada abans, que crec que és el que al llibre el retrata com el superdotat que és.</li>
</ul>
Arya:<br />
<ul>
<li>Va molar fins l'extrem que fos la serventa d'en Twyn Lannister, ja que ens dóna una perspectiva formidable dels dos personatges, ens deixa veure bona part de la història que no es coneix en primera mà als llibres i crea escenes de tensió que donen molt de joc a la pantalla.</li>
<li>Va molar triplement la relació amb el Jaquen. Pepino de tio que esperem que aparegui més. </li>
<li>No va molar (com al llibre) que no utilitzi més l'espaseta. Volem veure-la ballar. </li>
</ul>
Brienne:<br />
<ul>
<li>Mola molt la seva primera aparició derrotant el puto Loras i m'encanta com destrueix els tres Stark al darrer episodi.</li>
<li>L'actriu te els peus plans, camina raro i no pega com a guerrera. Mal càsting.</li>
</ul>
Theon:<br />
<ul>
<li>Excepcional escena on troba la seva germana, quasi tan sorprenent i ben trobada com al llibre. Llàstima que l'actriu que fa de sa germana és un feto amb cara de tio (jo l'imaginava pibunacu!). La seva psicologia està molt ben retratada i es fa molt entenedor per què actua de l'estúpida forma que actua.</li>
</ul>
Altres:<br />
<ul>
<li>Hem trobat a faltar els seus dracs durant tot el curs però el darrer capítol els deixa allà on toquen. </li>
<li>Jon Snow hauria de cardar JA amb la pelroja. Massa sexe sense sentit i es deixen sense retratar el més trascendental dels polvos. Punt negatiu.</li>
<li>Un dels moments més xulos és la conversa entre Bronn i en Clegane, inèdita als llibres. Mentre llegeixo acostumo a preguntar-me qui és més dur, si en Clegane o en Bronn, i l'escena va deixar-ho obert però va donar molt de joc. Sovint somnio en torneig on estiguin els Clegane, la Brienne, en Jaime, en Belwas i el Drogo. Llàstima que la meitat hagin mort als llibres. </li>
<li>La psicologia d'en Jaime també té tela. El discurs davant la Catelyn i la Brienne deixa clar que no és just demonitzar-lo, i encara queda er desvelar quines eren les intencions del rei boig al qui va liquidar. Molt bo.</li>
</ul>
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-14662985431508543212012-05-25T08:26:00.003+02:002012-05-25T08:31:41.651+02:00Demana'm perdóEns vam enfotre del Rei quan, amb la seva veu nassal, va admetre que havia comès una errada, va demanar disculpes i va prometre que no passaria més. Vam despreciar el Papa quan va reconèixer algunes de les calamitats d'alguns dels seus, tot i que resultaven llunyans en el temps.<br />
<br />
No se li va donar la importància que mereixia, i potser caldrà posar-hi més anys pel mig per veure com de simptomàtic és del món on vivim. Avui veiem màxims responsables judicials que renuncien a dimitir tot i haver estat enxampats finançant-se vacances amb fons públics. Presidents d'autonomies que menteixen o roben i utilitzen l'enginyeria contable o els veredictes de jutges amics per amparar conductes immorals. Directius de bancs i empreses que condemnen a treballadors, estalviadors i hipotecats a la ruïna sense ells renunciar a bonificacions espectaculars. I un president del govern que incompleix promeses electorals sense complexes i anuncia que perseguirà defraudadors en el mateix discurs que els proposa avantatges.<br />
<br />
<b>El 15-M no és ideològic</b>. Va més enllà. La gent surt al carrer perquè veu conductes deshonestes i ells no ho poden canviar pels canals establerts. Això és el que uneix a la gent, més encara en una societat com l'espanyola o la catalana, tan exigent amb les elits i els personatges públics com permisiva i poc diligent amb la pròpia vida. Els últims dos governs han caigut per haver mentit o per haver negat una realitat evident, no per les seves idees. La societat ho veu, contempla com els privilegis i la impunitat d'uns pocs perduren tant com la desigualtat, i que a sobre ens venen discursos de llibertat, justicia i benestar, i per això acabem rebentant.<br />
<br />
Allò del treball i l'esforç, i l'emprenedoria, i la perseverància, no val per tots, com tampoc la justicia s'aplica per igual. No en aquest país. Els abans intocables ja han demanat perdó, encara que sigui superficialment. Els qui no ho han fet tot i haver causat més damnificats són els nous intocables.<b> Transparència és explicar què fem i per què ho fem</b>. Perquè si ho amagues, la gent pensa que ho fas per motivacions fosques, sospita que generalment es confirma. Una mica d'humanitat, encara que fos en forma de sincera disculpa o admissió dels errors, ja no diguem de transparència, seria la primera passa per canviar el món.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-20881305726273945332012-05-14T21:50:00.001+02:002012-05-14T21:50:39.029+02:00El límitEn <a href="http://www.marca.com/2012/05/14/mas_deportes/deportes_aventura/1337001572.html?a=PRO7801c151064f9a096451c44d76e68b30&t=1337023591" target="_blank">Josef Ajram ha entrat a l'hospital</a> amb símptomes de deshidratació i amb problemes respiratoris. Ha començat a trobar-se malament a la primera meitat de la prova ciclista del segon Ironman que fa en dos dies com a part del seu projecte 7islands, una série de set Ironman en set dies a les set illes canàries.<br />
<br />
La forta calor, el desnivell animal del segment en bici i els problemes del dia anterior s'han apuntat com algunes de les causes del defalliment, a les que personalment afegiria una preparació prèvia un xic inconscient: la setmana passada tot just acabava la Titan Desert, una brutalitat en Mountain Bike que li sortia a set o vuit hores per etapa. El que m'interessen, però, són les reaccions.<br />
<br />
Només cal veure els comentaris de la noticia que enllaçava al principi per adonar-nos de les dimensions que ha adquirit el fenòmen Ajram en particular i les proves extremes en general. Ajram és un tipus particular. Ho és premeditadament i declaradament. El seu perfil polièdric no és casualitat: broker, atleta extrem, hipertatuat i comunicador d'èxit, tant a la televisió, com a la ràdio com a les llibreries. Al tipus li demanen opinions sobre economia financera en plena tempesta tot i no tenir una carrera acabada. Rep patrocinis milionaris sense haver guanyat una sola prova esportiva excepte la que li van fer a mida els propis patrocinadors. I esgota exemplars de llibres sobre economia i places de cursos de borsa sense que enlloc se li hagin reconegut els mèrits com a trader.<br />
<br />
En Josef és un signe dels temps. Ha triomfat per ser diferent, per ser bon comunicador i per ajustar-se al que la gent vol veure. És una història que moltes persones voldrien copiar. I això el fa ser admirat per alguns i detestat per altres. Els triatletes i ultrafondistes aficionats de tota la vida el desprecien perquè el comparen amb els megaguanyadors, com els Jornet, Zamora, Meca o el Gómez Noya, però la competició d'en Ajram no és aquesta. Ell no és un superclasse, i ja ho subratlla prou. És un tipus apassionat per l'esport i obsessionat en anar una passa més enllà, però, a més a més, ha trobat un filó per fer-se un lloc a l'star-system mediàtic- A falta de talent, bogeria. A falta de qualitat, quantitat. És un personatge creat a sí mateix, i d'aquí el mèrit... però també la condemna.Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-38061893969485212402012-05-07T23:38:00.001+02:002012-05-07T23:41:18.361+02:00Intermón Oxfam TrailwalkerA la hora de definir nuestro equipo es necesario compararlo. No hace falta mucho más que un vistazo a la línea de salida. Hay tres o cuatro equipos que no llevan las camisetas de todos sus miembros a conjunto. Entre ellos, hay uno cuyos componentes tienen el dorsal colgando de un cordel en lugar de los clásicos imperdibles. No hay fallo: GERAC.<br />
<br />
Después podemos entrar al detalle. El tipo alto y rubio con andares desgarbados y un peluche en la mochila es Albert. No ha corrido más de media hora en su vida. El de la camiseta a conjunto con la gorra, bambas chulas y barba de mendigo es Toni. Lleva tantas calorías repartidas en geles, barritas y suplementos alimentícios como para abastecer un regimiento durante varias semanas a la intemperie. Se dice de él que es capaz de ligarse a la más guapa del garito con una sola sonrisa. El que tiene cara de fumao y culo respingón es Marc. Su primera carrera fue una maratón de montaña. Probablemente la terminó con varios músculos rotos, pero jamás lo reconocerá. Finalmente estoy yo, de quien habla todo el blog, así que no daré detalles.<br />
<br />
La Trailwalker de este año tenía poco secreto. 100 quilómetros sin apenas desnivel y con el camino marcado. Al lado de la carnicería del pasado año, repleta de montañas, desvíos por los que perderse y lluvia, la monotonía de la pista que nos llevaría hasta la Costa Brava prometía ser más asequible a todos los niveles. Nos equivocamos: nunca hay que subestimar la ultradistancia.<br />
<br />
<b>Los inicios</b><br />
<br />
Los primeros quilómetros se sucedieron sin notícias, los GERAC nos juntábamos y nos separábamos de nuestros abuelos, Els Nois de Can Pitiflú, y las conversaciones sobre trabajo, deporte y mujeres nos divertían mientras restábamos pasos. Era un regalazo e incluso llegué a pensar que, con un poco más de preparación, podríamos haberla completado corriendo. El tiempo se encargó de bajarme los humos.<br />
<br />
<img src="http://a3.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc7/p480x480/319718_3923370966719_1352960498_3519783_1062143215_n.jpg" />
<br />
<br />
Con el paso de las etapas, aparecieron las ampollas en los pies por culpa de la dureza del terreno y algunos músculos se me agarrotaron a causa del monótono gesto. De ahí me surgió la teoría de que tengo las piernas acostumbradas a la carrera pero no a caminar. Me dolía la parte superior del pie, que mantengo rígida al caminar, y se me cargaron los cuádriceps, que ni tan solo me preocupo de estirar cuando corro. Toni y Marc parecían estar mejor, pero Albert empezaba a estar para el arrastre. Cuando llegábamos a Girona iba liderando el grupo que formábamos los dos equipos y me dí cuenta de que Albert no estaba. Con Mike, que nos acompañaba, lo esperamos un buen rato: había estado andando retrasado desde hacía más de media hora sin avisar y, a pesar de que decía que estaba bien, su cara comunicaba lo que confirmarían sus piernas al llegar al pabellón de Fontajau: estaba roto.<br />
<br />
<b>La noche</b><br />
<br />
Pensé que la noche podía darle ánimos por lo que tenía de épico caminar en la oscuridad o podía hundirlo en la miseria. El resto del equipo se entretuvo ordenando no se qué y yendo a buscar alguna cosa, de manera que él y yo nos avanzamos un poco sabiendo que nos alcanzarían. Hicimos la mitad del trayecto él y yo con los Pitiflú. De vez en cuando yo salía corriendo medio quilómetro y los esperaba. Tenía las ampollas en los talones y en el dedo meñique y me dolían al rozar, pero si corría no contactaba con las zapatillas, de manera que iba cómodo. Cuando nos alcanzaron, fui repetidamente parodiado e insultado por Marc por mi costumbre, pero viendo al equipo cohesionado, decidí que llegaría a la próxima etapa a la carrera en lugar de andando, porque era una verdadera agonía. Provoqué a Toni para que me acompañara y cayó con el simple pero efectivo "quien pare primero es gay". Obviamente, ninguno quedar como una nena y nos marcamos siete quilómetros en media hora. Posiblemente podríamos haber corrido otros siete y, tal vez, al cabo de otros tantos siete alguno de los dos habría sugerido parar a beber agua.<br />
<br />
Cuando llegamos al polideportivo de Cassà me tocó los cojones comprobar que había un montón de colchones de la organización, todos "reservados" por los equipos de apoyo que habían llegado antes. Decidí sustraer uno de ellos dejando una nota: "Si quieres recuperarlo pregunta por Pau", al lado de una flecha indicando la esquina donde me hacinaba con mis putrefactos compañeros.<br />
<br />
<b>El duro domingo</b><br />
<br />
El despertador sonó sin que nadie hubiera interrumpido mi descanso, pero mi cabeza necesitaba un chute de taurina para asegurar las constantes vitales y garantizar unas mínimas facultades cognitivas, así qu me tomé un Red Bull. Las tres últimas etapas, en todo caso, fueron un martirio. Albert no se aguantaba ni las flatulencias, así que era harto improbable que pudiera mantener un ritmo potable. La suerte que tienen los tipos como Albert es que siempre, absolutamente siempre, tienen ángel. En su caso, UN ángel: Lenka, su novia. De no haber estado a su lado, probablemente se habría despeñado por alguna ladera o habría muerto por inanición. Pero ahí estaba Lenka. Le llevó la mochila, le acompañó, le cantó, le contó chistes y le ató la zapatilla cuando Albert tenía los músculos tan destruidos que la sola idea de agacharse le habría supuesto una lesión invalidante. Lenka es la clave del equipo GERAC.<br />
<br />
<img src="http://a5.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-prn1/p480x480/523024_3923288164649_1352960498_3519768_1766645114_n.jpg" />
<br />
<br />
El resto solo atinábamos a esperarle cuando se descolgaba y, de vez en cuando, le arengábamos para engañar a su escasa sensatez, que le decía que se retirara. En una ocasión le dijimos que se imaginara que era un capitán de regimiento del imperio de los hombres a quien perseguían un puñado de orcos para vengar la muerte de su caudillo. Si quería sobrevivir, el capitán Albert debía llegar al campamento a toda velocidad. El muy pirado aceleró de golpe apretando los dientes y empezó a cojear (decir que andó sería mentir) más rápido, no paró en varios quilómetros y siguió hasta completar la penúltima etapa con cierta dignidad.<br />
<br />
En la última, sin embargo, llegó el apocalipsis. Roser ya había llegado para saludarnos y aprovechamos su visita y que no comíamos desde hacía cuatro horas para descansar un buen rato mientras nos metíamos los unos con los otros. Creo que Eric, apoyo de los Pitifú, hubiera pagado dinero por escucharnos de tanto como reía. La broma terminó tal cual empezamos a andar y la tortura se alargó más de dos horas.<br />
<br />
<img src="http://a1.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/427879_3923356606360_1352960498_3519780_1958180363_n.jpg" />
<br />
<br />
Fue algo heroico. Y como todas las heroicidades, tuvo algo de estúpido. Pero una cosa no quita la otra y ahí nos quedará a todos los que lo presenciamos en la memoria. La Trailwalker tiene esto. Tipos normales pueden convertirse en héroes, como en la guerra. En mis recuerdos vivirán para siempre distintas imágenes. La música de Mike en la furgoneta. La nevera de cervezas y el pesto de Edu. Los espejos de Toni. Los pensamientos de Marc. La compañía de Ignasi. La agonía de Albert. Roser. Y Lara, la mejor de las notícias de todo el fin de semana.<br />
<br />
Y eso que ha sido un gran fin de semana.<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-39672018714715352002012-04-18T17:15:00.002+02:002012-04-18T17:15:13.596+02:00El vergonyós tracte a l'expropiació d'YPF<br />
<div>
<span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><b><br /></b></span></div>
<div style="font-family: arial; font-size: small;">
Era previsible en els diaris de dretes i en els econòmics. Han protegit Repsol com si de la seva pròpia empresa es tractés, amb paraules com "expolio" o "atentado" i no han deixat espai per anar al fons del protagonista. És normal. El patriotisme i la defensa del lliure mercat passen en ocasions com la present per sobre de la resta de matisos i consideracions, per això no sorprèn. M'avergonyeix i m'indigna, però, que El Periódico o El País s'hagin alineat acríticament amb l'atac a Argentina i la defensa de Repsol, més encara després de no haver defensat amb la meitat de l'energia els drets civils que estan a punt de ser liquidats.</div>
<div style="font-family: arial; font-size: small;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial; font-size: small;">
S'entenen, sense que sigui una justificació, els interessos directes de les empreses editorials i, fins i tot, els que tenen les fonts dels periodistes econòmics. La Caixa, BBVA, Sacyr i demés són megagegants que fa poc van tenir els seus màxims responsables reunits amb el rei i que esdevenen interlocutors prioritaris amb els ministres d'assumptes econòmics. Aquesta gent té interessos a Repsol, és obvi repassant l'accionariat de l'empresa, i és igualment comprensible que estiguin interessats a protegir "allò que és seu", fins i tot fotent mà als mitjans de comunicació, d'on són creditors i clients publicitaris. Tot això és poder. I el poder té conseqüències que hem acabat per acceptar, però que ens oculten molts matisos.</div>
<div style="font-family: arial; font-size: small;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial; font-size: small;">
<b>Repsol no beneficia a Espanya</b>. No és una empresa pública, té <a href="http://www.omal.info/www/article.php3?id_article=4733">més de la meitat del capital fora d'Espanya</a> i únicament declara un 25% dels beneficis a Espanya. A banda, tampoc és un exemple de bones pràctiques empresarials. L'altermundisme s'ha afartat de denunciar un historial particularment llarg de <a href="http://www.odg.cat/es/inicio/publicacions/11.php?id_pagina=11&id_noticia=&id_agenda=&publicacions=3&id_publicacions=16&categorialink=&id_butlleti=&any_but=&id_nota=&id=">maltracte al medi ambient, als camperols i a les comunitats indígenes llatinoamericanes</a>. No obstant, cap d'aquests elements de crítica han aparegut als mitjans i, en canvi, s'hi han lluit les defenses al lliure mercat.</div>
<div style="font-family: arial; font-size: small;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial; font-size: small;">
Una oportunitat perduda. Amb episodis com el de Repsol acabem fent el joc a la política del govern, que dedica un comunicat per anunciar 10.000 milions en sanitat i educació, i, en canvi, planta dos ministres en prime-time per defensar una empresa. Si seguim aquesta dinàmica com a informadors, subordinem informació a política, i aquesta ja fa temps que està subordinada a les grans empreses.</div>
<div style="font-family: arial; font-size: small;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial; font-size: small;">
Més informació. 14 preguntes amb resposta de la web Repsolmata: <a href="http://repsolmata.ourproject.org/spip.php?article74">http://repsolmata.ourproject.org/spip.php?article74</a> </div>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-24795647218104325732012-04-04T08:28:00.000+02:002012-04-04T08:28:01.571+02:00Només perquè és divertitQue obrin la porta del WC i et trobin pixant amb els pantalons abaixats fins als turmells. Caminar d'esquenes o imitant un cavall. O córrer pel carrer esquivant gent com si d'una competició es tractés. Afaitar-se només la meitat de la barba. Pintar-se bigotis de gat o taques de panda. Abraçar els fanals simulant que tens por de caure. Plorar quan veus fulles dels arbres a terra. Amagar-se quan passa un policia. Dur un ull tapat com un pirata. A les tendes de roba, quan ens provem pantalons, sortir sense pantalons ni sabates a buscar uns que ens agradin més. Caminar com una supermodel però vestit amb bati d'estar per casa. Fumar pipa de bombolles de sabó.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-44081784934165433292012-03-25T21:14:00.002+02:002012-03-26T09:25:56.352+02:00Història d'un gran matí<b>Pre - Pre.</b> El son es trenca tres, quatre i fins a cinc vegades per culpa de malsons, sorolls i nervis.<br />
<br />
Havia pres til·la per dormir bé i esquivar el neguit, però l'emoció ha estat massa gran. Diferent ha estat l'hora de despertar, carregada de mandra, desprovista de la il·lusió dels dies precedents, molt similar a la sensació de l'Extreme Man. Quan estic davant del monstre, baixa l'excitació infantil i només queda preparar-se per no baixar els ulls quan toqui mirar cara a cara al patiment.<br />
<br />
<b>Pre</b>. El Marc em dóna les males notícies. Ha vomitat i creu que no són els nervis. Dins meu desitjo que tregui la seva genuïna inconsciència, l'esperit que el fa ser el corredor més temerari de tots els que conec. Té el cap molt dur, i si es troba malament pot ser la seva única solució.<br />
<br />
El Roger demostra, per fi, respecte per la cursa. Està preparat de sobres per fer el megatemps que acabarà fent, però el debut en una prova així imposa, més encara quan veiem els 20.000 sonats que ens acompanyaran.<br />
<br />
El Raül també debuta però segurament sigui el més serè de tots. Ha acompanyat al seu germà en una marató que va ser agònica i s'ha entrenat molt dur per no haver de patir tant. Té l'estratègia mil·limetrada i somriu. <br />
<br />
<b>Sortida</b>. Música forta, moltíssima gent, més de la que es pot arribar a veure. La gentada impedeix anar gaire ràpid, de manera que el Roger avança el personal i es despenja aviat. Ell sap quina és la seva cursa: <i>terra cremada</i> i a patir quan se li acabin les forces. Ha acabat una mitja Ironman i una marató de muntanya, de manera que ja sap el que és negociar amb el seu cap quan el cos li demana parar.<br />
<br />
Els tres restants ens agrupem amb en Jordi, un amic d'en Raül. Marco jo el ritme del quartet, una mica per sobre dels 5 el km, i quan passem pel Camp Nou anuncio que les passaré putes: no m'acabo de veure fi. Vora el 8 miro enrere i perdem el Raül i el Marc. Per més que em giro no aconseguexo veure'ls. El Raül ho tenia previst ja i d'aquí poc l'agafarà en Paco per acompanyar-lo, però m'estranya del Marc, que semblava lleuger. Després sabré que al cap dels minuts el seu estómac l'ha fet abandonar. La marató l'està esperant, un altre any serà.<br />
<br />
<b>La bogeria</b>. Amb l'arribada del quilòmetre 10, i ja amb la companyia d'en Jordi, que no para d'animar-me, em prenc el gel i ens trobem els primers punts musicals. Aleshores m'entra l'estat d'enagenació mental.<br />
<br />
Hem marcat 49 minuts pel pas dels 10 i sento que m'entren totes les forces, de manera que començo a pujar ritme i a avançar gent. El ritme de 4'30 el mantindrem fins el 23 aproximadament i jo em mantindré per sota dels 5 el quilòmetre fins més enllà del 36, una fita que no hagués imaginat i que hagués estat impossible sense l'ajuda dels companys que m'han acompanyat.<br />
<br />
<b>Amb companyia és més fàcil</b>. El Víctor als 25, en Toni, l'Edu, l'Ignasi i en Carles als 28, en Mike al 34, el meu pare al 35, ma mare poc després, el Dani al 37 i la Roser al 40, sense oblidar en Jordi, amb qui he compartit els moments més salvatges, els més veloços, els qui m'han donat la confiança i l'impuls necessaris per no baixar el ritme més endavant.<br />
<br />
La pena ha estat deixar tan d'hora en Marc i en Raül, als qui esperava acompanyar quasi tota la cursa, i en Roger, a qui m'he trobat quan jo estava llençat i ell més carregat. Més tard he sabut que ha acabat just darrere meu, la qual cosa demostra que els camins i les estratègies davant d'un monstre així són infinits i només depenen del cap i el cs de cadascú.<br />
<br />
<b>El mur no existeix: són els pares</b>. Coneixement del cos, experiència, companyia, alimentació, joventut, sort, entrenament. No sé les raons, però no he vist rastre del mur. Ni als 25, com fa dos anys, ni als 30, que he superat 6 minuts per sota del que preveia (2 hores 24), ni més enllà. He pres gels als 10, a la mitja, els 30 (de l'organització) i als 35, a més de no saltar-me cap got d'isotònica i haver esmorzat com un senyor: bikini, plàtan i una barra energètica 10 minuts abans de la sortida, a més d'un ibuprofeno i un supradyn, un complement vitamínic que ajuda a l'absorció de nutrients.<br />
<br />
Sigui quina sigui la raó, la gran notícia del matí pel que fa al meu cs és <b>no haver-se enfonsat quan han passat les dues hores i mitja o les tres</b>. A falta de 6 quilòmetres el Mike i mon pare no podien seguir un ritme que superava la més delirant de les meves expectatives.<br />
<br />
<b>Última recta</b>. Paral·lel és mort. Ja no acabem la marató a Montjuïc -factor que canviaria per donar-li un toc més èpic a la marató-, però pujar Paral·lel amb 40 quilòmetres a les cames és una putada. No veus ni la gent que t'anima, no veus els avituallaments, no veus ni els teus amics oferint-te la seva estela. Només veus un horitzó i <b>només notes unes cames dures, punxades, apunyalades, inflades, trencades, al límit</b>.<br />
<br />
La Roser m'ha tret un somriure, com sempre, però ella tampoc ha pogut seguir el ritme i s'ha despenjat després de cedir-me totes les seves forces. Entrats dins Plaça Espanya ja només quedava gaudir. Feia estona que la marca havia deixat de tenir importància: un cop assumit que baixava de les 3'40, la nota final era igual. Passada la meta, només dolor de cames, emoció i fins i tot incredulitat pel resultat. Ha estat un gran matí.Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-71773530399287958922012-03-21T21:22:00.000+01:002012-03-21T21:24:55.672+01:00Com córrer la maratóPassen els dies i augmenten els nervis. D'una banda, l'emoció i l'excitació dominen cada segon de la meva jornada. Correria ja mateix la marató. Tinc una energia dins extraordinària i cada vegada em costa més mantenir-la continguda i no sortir esprintant cap a ves a saber on, cridar enmig del carrer o saltar les escales de quatre en quatre. Tan de bo segueixi intacta diumenge.<br />
<br />
L'altra cara de la moneda són les petites pors que tinc. La primera, l'isquiotibial dret. La fisioterapeuta no em va trobar res, he provat d'estirar-lo de totes maneres, he provat de fer repòs, he provat de tirar-li aigua, he pres antiinflamatoris i m'hi han fet massatges, però el dolor persisteix cada vegada que estiro la cama o l'arronso del tot. Una bola de dolor incrustada dins la musculatura em martiritza i em recorda que tinc un punt feble que pot petar en qualsevol moment. Afortunadament, no em fa mal quan corro, ni la vaig notar a Badalona, però ja van diverses nits que somnio que coixejo d'aquella cama, o que no la puc moure, o que es converteix en pedra. Terrors de corredor.<br />
<br />
I a l'horitzó, l'obsessió de viure la cursa per avançat, la necessitat de preveure temps de pas. De moment, el Marc i jo hem consensuat el pas per la mitja a 1'42 i els 30 km en 2 hores 30. Assumeixo que són marques relativament bones i que em cascaré una última hora arrossegant els turmells FACI EL QUE FACI abans. No hi ha dosificació possible més enllà de l'evident. A partir del km 35 és MUERTE i ritme superior als 6 minuts ek km. No hay tu tía.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-16988960839694354502012-03-05T14:59:00.000+01:002012-03-05T15:01:15.974+01:00A tres setmanes de la MaratóDues hores i 20 minuts després de començar, vaig quadrar la meva primera cursa de 30 quilòmetres amb molt bones sensacions... però amb un grapat de dubtes sobre com plantejar la Marató del proper 25 de març. En Roger, que <a href="http://rogerbcncat.wordpress.com/2012/03/04/maratest-de-badalona-30kms/" target="_blank">també ha escrit les seves sensacions</a>
al seu imprescindible blog, va acabar un parell de minuts abans que jo
amb una estratègia totalment diferent i reservant-se al final, mentre que en Raül va complir el seu objectiu de mantenir-se a 5 el km en el que era la seva primera vegada en un +25.<br />
<br />
Ara la feina ja està feta, la qual cosa em fa <b>entre por i esperança</b>. El balanç de les etapes d'acumulació i transformació diuen que no he passat de tres sessions setmanals des del gener, només he superat els 42 km
setmanals en dues ocasions i la passada setmana va ser la única on
n'hauré acumulat més de 50. En total, he acumulat entre un 50 i un 70% dels quilòmetres que marquen totes les planificacions raonables, però el resultat d'ahir em dibuixa un panorama del tot inesperat.<br />
<br />
La marca, 2 hores 20 minuts, suposa una mitjana exacta de<b> 4 minuts 40 segons el km</b>, però cal comptar que els 10 primers quilòmetres els vaig fer amb el Raül en 49 minuts, de manera que els 20 darrers km els vaig clavar a 4 min 30... que equivaldria a la meva millor marca en mitja marató (Granollers 2010, Gavà 2010 i Terrassa 2011). En resum: <b>estic com fa dos anys</b>.<br />
<br />
Ara, la disjuntiva està en l'estratègia a seguir el dia 25. Opcions:<br />
<ul>
<li><b>Estratègia Maratest</b>: A 5 el km els primers 10 km, deixant-me portar pel grup d'aquesta velocitat i, sobretot, sense haver d'avançar gent, i agafar ritme creuer (4'30-4'40) fins al final... amb el risc que el Sr. Mur em foti una òstia vora el km 35 per falta d'energia.</li>
<li><b>Estratègia ultraconservadora</b>: La que tenia pensada fins fa dos dies. A 5'10 o 5'15 al principi i intentar marcar una segona mitja marató més ràpida... amb el risc que les cames es desgastin sense haver fet prous km i la òstia me l'emporti molt abans.</li>
<li><b>Estratègia <i>kamikaze</i></b>: Utilitzar filosofia Rutx de <i>Terra Cremada</i> i intentar marcar una primera mitja marató de 1 hora 40 o 45 assumint una mort segura vora el 30 (o abans!) que ens obligaria a acabar a 6 el km.</li>
</ul>
La història està en que el ritme 4'30-4'40 no el puc agafar des del principi però hi ha un moment en què <b>el cos em demana anar-hi</b>. Quan hi vaig, la càrrega de cames és idèntica a si anés més lent, el ritme de respiració m'és còmode i anar avançant gent que ha començat més ràpida m'estimula. El dubte rau en l'experiència de fa dos anys: aleshores les cames em van fallar al final i ho vaig atribuir a haver marcat un ritme que aleshores vaig creure que havia estat agosarat (1'49 la mitja). Què faig?Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-89509621805747133142012-02-15T14:24:00.001+01:002012-02-15T14:24:31.843+01:00La reforma laboralTinc poc bagatge en temes econòmics, però em sobta la convicció amb la que els populars han presentat la reforma laboral com a necessària i imprescindible. Que calen canvis per intentar solucionar el problema de l'atur és una obvietat: amb o sense crisi aquest país acostuma a <b>doblar les xifres mitjanes dels països OCDE de gent aturada</b>.<br />
<br />
A banda, hi ha dos problemes que, entenc, van molt associats que són l'afectació d'aquest atur a la gent jove i la <a href="http://stats.oecd.org/Index.aspx?DatasetCode=LEVEL" target="_blank">falta de productivitat</a> dels nostres treballadors. La cultura d'un país i les seves lleis i polítiques poden alimentar-se unes a altres per mirar d'evolucionar, però <b>serà complicat combatre segons quins hàbits</b> que es troben ancorats en el treballador espanyol: les hores laborals que es fan "per figurar", les pauses per dinar de dues hores, etc.<br />
<br />
Però el que interessen seran els efectes a mitjà termini. Facilitar l'acomiadament i introduir les feines d'horaris reduïts pot servir per contractar més gent <i>a priori</i>, però també per precaritzar la feina i, de retruc, reduir en plan molt bèstia la demanda de tot el país que, recordem, no exporta. La passa següent, projecto (potser simplificant en excés), serà que les empreses no vendran, acomiadaran perquè la cosa no xuta i estarem encara pitjor que a la casella de sortida.<br />
<br />
Crec en la <b>meritocràcia </b>i en la bondat de tenir estimulat el treballador, no perquè visqui tensionat, sinò perquè no caigui en la desidia i tingui sempre incentius als que aspirar per seguir donant el màxim. D'altra banda, aquestes són paraules que molts empresaris han utilitzat com a fórmula de presió i amenaça al treballador.<br />
<br />
Crec en les <b>feines reduïdes</b> perquè n'he viscut durant molt de temps: són una solució raonable per als primers anys de vida laboral, fins i tot en alguns casos de gent amb qualificació -més que res perquè l'alternativa és no tenir res-. Però veig també que haver d'encadenar minifeines castiga la qualitat de vida, endarrereix la formació de families i, sovint, impedeix la realització personal de les persones, condemnades a dedicar gran part del seu temps i les seves energies a diversos treballs amb poc marge de millora.<br />
<br />
Al final, tot acabarà en mans dels empresaris, que decidiran el grau de dignitat amb que exerceixen els treballadors.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-62310576454952832782012-02-09T08:17:00.002+01:002012-02-09T08:17:46.943+01:00El que cal fer<ol>
<li>Demanar que la final sigui al Mierdabeu.</li>
<li>Quan aparegui el <i>Campe</i>, xiulada i, qui estigui a prop de la llotja, llençament d'ous podrits. Sandruscu, porta paraigües.</li>
<li>Quan soni l'himne, i atès que posaran la megafonia a nivell "Heviata Sordaco", tothom d'esquenes al camp o, en el seu defecte, posant-se una màscara de l'Urdangarin. Muntar un mosaic amb alguna portada del <i>Jueves </i>seria complicat.</li>
<li>Tan bon punt acabi la volta d'honor amb l'himne del Barça sonant, meticulosa destrucció de TOTS els seients de l'estadi.</li>
<li>Un cop retirats els jugadors i relaxada la vigilància policial, invasió de camp per arrencar la gespa, volcar les porteries i rajar els seients de les banquetes.</li>
<li>Preveure un remanent de valents i/o perturbatsque seran distribuïts uniformement per l'interior de l'estadi per depositar estratègicament orina i excrements a cada cantonada.</li>
<li>Una vegada consumada la càrrega policial amb la lògica i heroica detenció d'eixalabrats d'ambdos equips, els marcadors haurien d'haver estat inutilitzats pel llençament d'objectes contundents, no hi hauria d'haver un sòl centímetre quadrat lliure de pintades i tots els panys de l'estadi haurien d'haver estat segellats amb silicona.</li>
<li>Finalment, en el súmmum del caos i amb l'estadi desallotjat, només caldris provocar un parell o tres d'incendis per acabar de destruir l'estadi.</li>
</ol>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-34184092789910453282012-01-23T14:01:00.002+01:002012-01-23T14:01:24.893+01:00Converses freaks (1): Profecies i desigsNova secció. Aniré penjant converses REALS que escolto a l'oficina o al món en general. <br />
<br />
- Corea del Nord envairà els Estats Units. Segons un videojoc futurista de principis de segle, Kim Jong Il moria el 2011 i al cap d'un any Corea envaia Estats Units. Han encertat la primera, ergo també succeirà la segona.<br />
- Sí, jo crec que només els fa falta un portaavions en condicions.<br />
- A mi m'és igual com s'ho facin, però mentre serveixi perquè ens tornin Megaupload...<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-53981657210960452332012-01-16T22:37:00.000+01:002012-01-16T22:37:46.442+01:00Un gran invent<a href="http://www.google.com/insights/search/" target="_blank">Google Insights</a> és un gran invent.<br />
<br />
<b>Introducció saltable:</b> Es tracta d'una eina Google que et permet comparar diversos termes en funció de si es busquen més o menys que d'altres i com varien les seves cerques al buscador al llarg del temps. A la feina me l'han presentat com el tòtem de qualsevol plana web que es vol comercialitzar, ja que, al final, dins aquest sector, tots els qui no tenim una megaimatge de marca (alguns diaris privilegiats, determinades planes porno i, evidentment, <a href="http://100problemas101soluciones.wordpress.com/">100problemas101soluciones.wordpress.com</a>) depenem de com apareguem a Google segons unes paraules clau. Succeeix, però, que cal saber on et posiciones, ja que no serveix de res ser el primer a Google per una paraula o expressió que ningú busca.<br />
<br />
<b>Contingut en sí:</b> El veritablement xulo de l'Insights és el que té d'interessant per als curiosos. Ens serveix, per exemple, per descobrir que la penya busca més "porno" que "sexo" a Espanya. Però no només això. Proveu a comparar Messi amb Cristiano Ronaldo. "Ganar masa muscular" amb "Maratón" o "Perder peso". Disney amb Pokemon. Monster High amb Spiderman. Jordan amb qualsevol jugador de la NBA encara en actiu.<br />
<br />
Serveix també per comparar destins turístics i periodicitat. és interessant veure el cicle de cerques de "Menorca" des de 2004 i comparar-lo, per exemple, amb Andorra, Amsterdam i Nueva York. I ens és útil per corroborar que la gent utilitza quasi indistintament London i Londres o New York y Nueva York o que Javier Marías és molt més cercat que Pérez-Reverte (escrit correctament)... però molt menys que Pérez Reverte (sense guió).<br />
<br />
I tal.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-31714757817214324232012-01-01T13:14:00.007+01:002012-01-01T16:02:23.344+01:005 moments intensos de 2011<div style="text-align: center;"><span><u><br /></u></span></div><b>1) Campaments</b><div><br /></div><div><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-zdZPDB_12g0/TwBQvUckgrI/AAAAAAAAAkk/In6FQho9Ckw/s320/Campaments%2BGrumets%2B2011%2B026.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5692638702868923058" /></div><div><div style="text-align: left;">Vam crear màgia. Gòsol quedarà sempre al meu record com l'emplaçament dels millors campaments que he viscut mai. Qui sap si tornarem a repetir un somni com aquell. Allà s'hi van ajuntar molts factors: em tocava assumir un lideratge inèdit per a mi, teniem un grup d'infants molt gratificant i m'acompanyava un equip d'animadors inoblidable per la seva dimensió humana. D'aquella constel·lació de factors en van sorgir dinàmiques i situacions màgiques de les que ara queden mitja dotzena de nous amics i un somriure quan em retrobo amb el record.</div><div><br /></div><div><b>2) Extreme Man</b></div><div><br /></div><div style="text-align: center;"><img src="http://external.ak.fbcdn.net/safe_image.php?d=AQBmSBoUYE9wZtZe&url=http%3A%2F%2Ffarm7.staticflickr.com%2F6162%2F6182235772_4342314d09_m.jpg" /> </div><div><br /></div><div>El projecte va néixer el mateix 2011, així que tot el cicle de somni, il·lusió, preparació i realització va quedar tancat en un mateix any. No puc arribar a recordar quantes hores d'entrenament i de projecció vaig arribar a passar pensant en el moment de la competició, ni quant significat tenia per a mi competir on ho vaig fer. Per no recordar, ni recordo què vaig sentir <a href="http://xucrut.blogspot.com/2011/09/extreme-man-ja-la-tenim-aqui.html">quan vaig acabar</a>, de tan mortificat com estava. Només mantinc presents les sensacions de moments concrets. La fortalesa quan vaig sortir de l'aigua i vaig mirar el crono. Em sentia invencible. La constància quan m'avançaven desenes de bicicletes tot i que jo pedalava al 100%. Aleshores em sentia sensat, sencer. L'agonia dels darrers quilòmetres de cursa, quan havia de mentir a les meves cames a cada passa que donava. Tot i el dolor, allà em vaig sentir, per fi, un esportista, una persona capaç d'esforçar-se i superar dificultats.</div><div><br /></div><div><b>3) El playoff contra el Madrid</b></div><div><br /></div><div>Fins aquell moment, l'època més intensa com a culé havia estat durant la temporada 2005/06, la que va culminar amb la Champions de Paris després de guanyar a San Siro i Stamford Bridge. Éren partits més èpics, segurament, que els que ens va regalar Guardiola l'any de les 6 copes, i sobretot s'acompanyaven de sensacions absolutament inèdites per als culers de la meva generació, que amb prou feines acumulavem alegries. Els quatre partits contra el Pudrit, viscuts en un <i>in crescendo</i> d'importància (la Lliga, una final, i el doble partit de Champions), van posar-se a l'alçada d'aquell record. </div><div><br /></div><div>La històrica série va finalitzar amb un saldo favorable del que em quedo amb dos instants: a) l'inundació en eufòria i alcohol que va marcar l'anada de la Champions, "puto amo" i "por qué" inclosos; i b) la formidable final de Copa, possiblement el millor partit que he vist mai en directe quant a emocions i categoria futbolística, acompanyat de mon germà, l'Álvaro i son germà i el Dani. Mai no oblidaré l'èpic instant en que tots dos equips van formar-se en un cèrcol a banda i banda del camp mentre les dues aficions entraven en èxtasi. No sé si arribaré a veure tant nivell ni tanta emoció en un camp de futbol.</div><div><br /></div><div><b>4) La fi de les col·laboracions al diari</b></div><div><br /></div><div>No va ser fàcil. Tampoc no va ser tan dramàtic com altres situacions que hi ha a Espanya o Catalunya, ja que vaig poder trampejar amb altres històries i, sobretot, sempre he estat molt ben acompanyat com per no desplomar-me. Però va ser una experiència frustrant. <a href="http://xucrut.blogspot.com/search/label/Articles%20El%20Mundo">Les col·laboracions</a> a El Mundo m'encantaven. Escribia pràcticament sobre el que volia i de la manera que volia en unes matèries, educació, sanitat i assumptes socials, enormement atacades per les retallades. M'hi vaig deixar esforços, preocupacions, temps i fins i tot diners en forma de factures de telèfon, però em va compensar com poques coses a la vida. Vaig aprendre molt -<i>tot i que no prou</i>- sobre l'ofici i encara més -<i>tot i que em falta encara més</i>- sobre com funciona el món, però entenc com està el sector, entenc que era la peça més dèbil dins el diari i entenc l'empresa. Només sé que tard o d'hora tornaré.</div><div><br /></div><div><b>5) Trailwalker</b></div></div><div><br /></div><div>De nou, l'esport. 100 km, que en realitat van ser més, i més de 4.000 metres de desnivell. Quatre persones que ens vam quedar en tres per lesió. Guardo el record de les converses pornogràfiques, dels descensos a corre-cuita esquivant rocs, de la pluja durant la nit de dissabte i de la llàstima que feia el pavelló de Sant Llorenç Savall. Tinc present el desol que ens va envair quan vam descobrir que ens haviem perdut, tan bon punt sortia el sol, després d'haver caminat hores i hores en soledat. Rememoro sovint el punt on vam seure, farts de caminar, vora el km 80. Allà vam acordar que aquell era exactament el nostre límit i vam decidir que no tenia cap sentit continuar... just abans d'aixecar-nos, recollir els pals que haviem llençat de mala manera i posar-nos en camí de nou, superant barreres a cada passa. Recordo també les punxades al genoll, com es van convertir en punyalades quan travessavem aquell corriol envoltat de falgueres i com vaig vorejar les llàgrimes en aquell puja-i-baixa de terra amb Montserrat al fons. Va ser <a href="http://xucrut.blogspot.com/2011/05/la-visita-linfern-del-trailwalker.html">una experiència molt molt molt xula de viure</a> i de preparar, des de la panyalada fins el camí nocturn sense lots. Ningú no hauria de morir sense provar-ho.</div><div><br /></div><img src="http://4.bp.blogspot.com/-Vw7xaKEUni8/TwBTwQ1EG0I/AAAAAAAAAkw/Mxbo6j32BPw/s320/IMG00619-20110507-1236.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5692642017612667714" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px; " /><div><br /></div><div>Dit això, i per compensar els qui no gosen, nosaltres enguany <a href="http://trailwalker.intermonoxfam.org/ca/equipos/ficha/gerac">ho tornem a provar</a>!</div><div><br /></div><div style="text-align: left;"><b>Altres</b></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div>Potser falten alguns <i>highlights</i>, com haver començat a jugar a rugbi, haver estat professor de primària durant un grapat de setmanes o haver començat una nova feina. I no oblido però tampoc he inclòs, no perquè no siguin intensos, que ho són més que els anomenats, sinó perquè són un continu en el temps i ja no són novetat a la meva vida, altres situacions com la companyia del grup de joves, la meva tasca com a animador, l'estima dels pares i l'abue o la companyia de la Roser.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-72014975036610919442011-12-30T19:21:00.001+01:002011-12-30T19:22:13.442+01:00Una història de Nadal<iframe width="480" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/kWq60oyrHVQ?fs=1" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-20953908852920977352011-12-21T22:13:00.003+01:002011-12-21T22:31:42.019+01:00Estimats Reis Mags...<div style="text-align: center;"><img src="http://4.bp.blogspot.com/_fFDM_tkJLgU/TSG48TdV8CI/AAAAAAAAABY/16M4djogJ3s/s1600/20091204-reis-mags.jpg" /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><p style="margin-bottom: 0cm; background: #eaf1dd; line-height: 100%"> <span class="Apple-style-span"><b>Benvolguts Reis Mags: </b></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; background: #eaf1dd; line-height: 100%"> <span class="Apple-style-span"><b><br /></b></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; background: #eaf1dd; line-height: 100%"> <span class="Apple-style-span"></span></p><span><span>Aquest any he estat tan bo com m'han deixat, per això volia demanar-vos alguna cosa especial. Si pensaveu regalar-me alguna cosa que no sigui carbó us volia fer una proposta: per què no canviar el regal per un donatiu per al meu equip Trailwalker?</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span><span><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span><span>I potser pregunteu "Què és el Trailwalker?" La Intermon Oxfam Trailwalker és una marxa solidària de 100 km que quatre amics i quatre ajudants farem per lluitar contra la pobresa. Per participar, necessitem recaptar 1.500 euros. Sé que sou mags, però no rics, així que amb una miqueta de cadascun, el meu equip i jo mateix us estarem molt agraïts. Us deixo aquí l'adreça on podeu fer l'ingrés:</span></span><p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%"><span><span><span lang="ca-ES"></span></span></span></p><p></p><p style="text-align: center;margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: rgb(234, 241, 221); line-height: 100%; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "><a href="http://trailwalker.intermonoxfam.org/ca/equipos/ficha/gerac"><span class="Apple-style-span"><b>http://trailwalker.intermonoxfam.org/ca/equipos/ficha/gerac</b></span></a></p></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-45448827036498094422011-12-09T13:26:00.002+01:002011-12-09T14:03:01.347+01:00El Mierdabéu un infern?Primer, el 2005 ens van aplaudir:<br /><br /><iframe width="459" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/y_DQBzV0KjI?fs=1" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe><br /><br />Impagable la carabobo de Casillas.<br /><br />Després, amb Juande,vam sortir-ne campions quan parlaven de cagómetros i gilipollades.<br /><br /><iframe width="459" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/M0UsOJdZZfw?fs=1" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe><br /><br />Novament, Ramos va fer el ridícul en dos dels gols i el resum ens recorda que Casillas en va salvar 6 més de clares. Un any més tard, amb tres centrals sobre el camp, vam tornar a percutir-los. Això ja anava de conya:<br /><br /><iframe width="480" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/xnsiSGcBPyI?fs=1" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe><br /><br />Però és que l'any passat l'orgasme va ser brutal. Gintonic en mà i escoltant el "Por qué" de Mourinho, ningú dels qui erem al Picón ens acabavem de creure el que haviem vist: expulsió de Pepe i dos golassos brutals en una anada de semifinals de Champions a la corralina blanca. A la puta merda!<br /><br />El partit:<br /><br /><iframe width="459" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/yhxW5cmFb7E?fs=1" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe><br /><br />Els gags de l'APM:<br /><br /><iframe width="480" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/d--Oq2q-mrA?fs=1" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-638296460634100378.post-79167651480877004822011-12-06T15:23:00.003+01:002011-12-06T15:24:26.258+01:00Queden 4 dies<a href="http://1.bp.blogspot.com/-RnLoAxaAUmU/Tt4lhoUG8tI/AAAAAAAAAkY/u-Jf-VdHIQc/s1600/alvaro-arbeloa-pasando-reconocimiento-medico-rf_3883.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 309px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-RnLoAxaAUmU/Tt4lhoUG8tI/AAAAAAAAAkY/u-Jf-VdHIQc/s320/alvaro-arbeloa-pasando-reconocimiento-medico-rf_3883.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5683021039475815122" /></a><div style="text-align: center;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0