Octaus de la Champions

Perquè no s'ens passi...

Si no hi ha sorpresa a San Siro, quatre dels vuit quartfinalistes seran anglesos, amb la seva selecció fora de l'Eurocopa, mentre Espanya i Italia tindran només un representant. Turcs i alemanys són outsiders i no cal contemplar la seva presència a les semis, que prometen teca de la bona.

L'Arsenal ha tombat l'estadística i la lleganda, que col·locava inevitablement el Milan com a mínim a la semifinal. Amb la carta Champions batuda i enfonsats a la Serie A, vaticino moviments considerables a Milà, ja que Berlusconi sol mesclar peres i pomes i futbol i política. La meva aposta va per Mourinho i Drogba direcció a la Lombardia, però el Barça podria d'aprofitar per vendre a preus de crack Ronnie o Thierry.

Wenger ha aconseguit una fita impressionant amb un equip la mitjana d'edat del qual voreja els vint anys. Cesc va passar per sobre de Kaká i Gattusso com fa dos anys va liquidar la Juve de Nedved i Vieira, i caldrà tenir en compte aquest equip, que apunta des de fa uns anys al títol.

El Manchester podria ser el segon gran aspirant. Cristiano Ronaldo és ja incontenible i al seu costat s'alineen una bateria de notables jugadors que poden complicar-li la vida a qualsevol. Tévez porta una mitjana golejadora increïble d'un temps ençà, Rooney està madurant i és ja un dels tres o quatre millors davanters europeus, Nani i Anderson són ja dues figures a tenir en compte i Giggs i Scholes no estan pitjor que fa set o vuit anys, que no és poc.

La Roma, d'altra banda, va liquidar un Madrit pansidíssim. Fora d'alguns moments del Barça (contra el Saragossa o el liò, per exemple), és el millor equip que he vist enguany fora d'Anglaterra. Juan, De Rossi i Totti formen una columna vertebral que podria envejar qualsevol equip del continent i la mentalitat dels demés conformen un equip que es fa estimar facilment. Spalletti porta ja anys amb aquest sistema i sembla que per fi ha arribat a la seva maduració. Cap pilotada, joc de combinació, solidaritat i sacrifici en la presió, aposta per l'anticipació en defensa i la verticalitat i movilitat en l'atac són les armes d'un equip que recorda a l'Arsenal que alineava Ljunberg, Pires, Reyes, Hleb o Wiltord entre Vieira i Henry/Kanu.

Annex, himne de la Roma:

• Un amb el text, en Romanaccio, dialecte romà: http://www.youtube.com/watch?v=7Nl4l_JkkYA&feature=related Crec que s'entén prou bé. Amb fotos de la Curva Sud de l'estadi, sempre ple de banderes i bengales.
• L'altre amb veritable veu de l'afició. A mi em va fer posar els pèls de punta quan hi vaig ser: http://www.youtube.com/watch?v=OYzPpdKjSvA

Després està el Barça, que afrontarà sense Messi els quarts. Amb Iniesta on fire, Eto'o enxufat i uns Henry i Ronnie correctes podem guanyar qualsevol. Caldrà solidesa defensiva, estudi encertat dels rivals. També dosificació d'esforços a la Lliga, Bojan, Dos Santos i Edmilson hauran de tenir minuts. Guddy, Deco i Xavi hauran de fer una passa endavant i Márquez pinta imprescindible. Crec que podem ser optimistes.