Prioritzen

La cimera pel clima de Copenhague mor sense iniciar-se perquè ni Obama pot comprometre res fins que no voti el nou Senat ni els xinesos tenen cap interès a arriscar-se a créixer menys del que actualment ho fan. L'esperança ara és un pacte de mínims però potser el millor seria que una desfeta retratés tots els líders: només així, amb una derrota clara culpa només d'ells, incapaços de posar per davant els interessos globals als nacionals, faria reaccionar Occident.

A Roma, gairebé sense que ningú se n'adoni, es celebra una reunió mundial contra la fam però no hi va cap líder excepte Berlusconi, que l'utilitza per no haver de presentar-se a un judici que tenia a Milà. Cap acord, en definitiva, per procurar un augment de la producció d'aliments o rebaixar-ne als preus; cap suggerència que impliqui una moderació de l'hiperconsum a Europa o els Estats Units. El Papa, ho recull la Vanguardia, va criticar el proteccionisme agrícola europeu i nord-americà. De forma ventatgista en el cas europeu, caldria haver afegit, ja que està anunciat de fa uns dies el desmantellament de les PAC en pocs anys.

Saben el denominador comú (positiu) a tots dos casos? Lula, premiat a Roma per la seva aposta per l'economia familiar a Brasil, i decidit a combatre de la ma de Sarkozy el bloqueig d'Obama i Hu Jintao a Copenhague. Gràcies a ell 20 milions de persones han deixat de ser pobres el darrer lustre. De vegades hi ha esperança.