Darrerament agafo molt els transports públics. Ja que tinc totes les bicis trencades i no trobo mai el dia de dur-les a reparar, em resulta pràctic i eficient moure'm veloç amb metro o bus.
Els transports públics a Barcelona són còmodes, ràpids i excepte algunes línies i en algunes hores van raonablement buits. Existeix, però, una xacra que algun dia serà orígen d'alguna desgracia: els mamons que van amb la música de l'iPod alta. Ho odio. Vulnera el meu dret a escoltar el rumrum del tren o, en el seu defecte, el no res. I SEMPRE es tracta de cholos o fauna similar amb la corresponent música, això és, putrum putrum, música industrial tipus martell hidràulic pepepepepepeeee. Tens els teus auriculars, no cal que la música estigui tan alta, no cal qe molestis al veí del costat. L'únic consol és que aquesta gentussa tindrà la seva recompensa: timpans destrossats.
Però seria injust limitar-ho a putrum putrum, perque igualment desagradable és la categoria "altra fauna similar", tipus jeviatas grenyuts i vestits de negre, gent depriment on la hi hagi, amb crits nihilistes sortint dels auriculars i bateries anant més ràpid del que és físicament possible. Aquesta gent també te el maleït hàbit de voler fer partícepa la gent del metro del seu gust musical alternatiu. Algun dia cal parlar dels jeviatas.
Amb tot, el fenòmen més nociu, la molèstia més gran que han portat les noves tecnologies, la prova final a la que estem sotmesos diariament els éssers humans per lluitar contra l'impuls animal de mossegar la iugular dels nostres germans artròpodes és la musiqueta en alt dels telèfons mòbils. Pensava que només ho portaven els quinquis romans però també aquí està viva la vergonyant imatge del tipus ortegaipachequià plantat amb cara de no-res subjectant el telèfon i exhibint a) el darrer èxit 40 principales (la puta umbrella, J-Lo o similar merda) o b) Camela i demés porqueria de l'estil. El substitut natural del loro, vaja.
El pitjor és que ho fan com a antídot a l'aburriment. Espero el metro? Contamino acusticament l'ambient que m'envolta amb el pretext d'escotar el que, probablement, ja hagi escoltat dues dotzenes de vegades. I en ocasions ho fan en companyia! Dos o més d'aquests amb les seves bambes platejades, daurades o amb camera d'aire de pam, piercing tipus piga a dalt o sota el llavi, cabell engominat, pantalons marcapaqueti i demés, mirant-se, sense res a dir-se acabades les anècdotes sobre robatoris, fiestukis, baralles i drogues comparteixen música el més alt possible aliens a la molèstia que provoquen a la resta de la humanitat.
Prohibeixen fumar en públic, però no prohibeixen això. El poder està al servei del cholisme, sens dubte.
