Per primera vegada, un de cada 10 euros ingressats en exportacions a l'extranger corresponia a armament i equips militars. I sí, també es venen armes a Israel. Potser és el canvi de model productiu.
M'arriba via senyoreta Encabo un video molt interessant d'un veterà de guerra nord-americà:
Aquest és el nostre món. Sota l'excusa de la professionalització de l'exèrcit, els quartels militars estan ocupats pels desheretats de cada país. Immigrants que busquen integració, classes baixes, joves sense formació, fracassos escolars dels pitjors barris, etc. Carne de cañón. Aquesta és la conseqüència de suprimir la mili. Passa Espanya i, des de fa més temps encara, als Estats Units, suposo que a altres països d'Occident també. Els soldats són màquines maleables -que no necessàriament belicoses o agresives, aposto que les acadèmies estan farcides de bones intencions - al servei d'interessos que poques vegades arribaran a entendre.
Ara ens venen l'exèrcit com una institució ben valorada, més i tot que els polítics o els periodistes. A mi em sembla un símptoma d'un concepte descafeïnat i insuls de la democràcia. Una democràcia on només pringuen els últims de la fila.
