Incoherència

Una guarderia cremada i destrossada al nord de Paris.

És la guerra a la perifèria nord de la capital francesa. El jovent de la barriada de Villiers-le-Bel vol venjar la mort de dos dels seus i han assenyalat amb el dit la policia, les forces d'ocupació. La violència que hi ha al carrer converteix en acudit la de fa dos anys i està alimentada per l'odi més profund. El jovent s'organitza amb eficàcia i ahir va deixar 82 agents ferits, però la realitat és que molts dels habitants del barri tenen por. Prendre com a objectiu una classe de pàrvuls podria ser un dels motius.

Un carrer iluminat per Nadal.

Un de tants. Mentre està de moda estalviar energia i el govern surt amb tonteries com el cèntim ecològic tenim aquest dispendi irritant. Els empresaris diuen que fomenta el consum, però enlloc està demostrat. Sí hi ha números, per exemple, que proven que amb la iluminació de tot l'estat aquests dies podria mantenir-se durant un mes un poble de 50.000 habitants. Així, segur que seria més eficaç deixar d'iluminar els carrers per nadal que fer apagades de "protesta". L'excusa d'alegrar als ciutadans és perversa. Primer, perque desvirtuat el nadal és una alegria artificial. Després, perque sempre seria més maco un cel estelat i una bona lluna plena que un grapat de desitjos buits de sentit. Finalment, pel dispendi que comporta. Dit això, trobo menys criminal la proposta d'alguns carrers de barcelons des de fa un parell d'anys, que directament pengen bosses. Si del que es tracta és d'anar a comprar, no ens entretinguem amb llumetes.

La tercera imatge no la poso perque és portada a tot arreu: la negociació a Annàpolis de Bush amb Olmert i Abbas.

Hauria de ser una notícia per a l'optimisme, però el tema de l'Orient Mitjà dóna més penes que alegries als qui volem la pau. La història ens demostra que els presidents nord-americans sempre intenten fer alguna cosa gran en política exterior durant el segon mandat per ser recordats, i actualment l'eina més fàcil és mediar a Israel. Els especialistes sempre han mantingut que l'estat palestí no és la panacea del conflicte però sí la solució més popular. Bush es fa la foto i acaba la seva estada al poder amb un mandat que no podia estar més tacat. La seva agresivitat exterior i l'opció per les solucions unilaterals li han suposat més antipaties que altra cosa sense que els resultats puguin donar-li la raó. sempre defensarà que el seu objectiu era portar la democràcia i la llibertat als pobles oprimits, però tota la seva actuació és sospitosa d'amagar interessos més foscos. Un exemple evident el tenim a les portades de fa dos dies: una dona violada per 7 homes que no només no té dret a ser compensada sinò que és castigada. Això passava a l'Arabia Saudí, estat integrista com pocs i no obstant aliat dels Estats Units. Però allà no hi veurem mai tancs, segur.