Chávez perd a les urnes i de forma ajustadíssima un referend que obria les portes a una constitució socialista i a la personificació del règim. Subratllem ajustadíssim i apuntem que mentre tota l'oposició estava movilitzada, 3 milions dels seus potencials votants es van quedar a casa.
Parlem d'una divisió bipolar d'un país, i això, com bé sabem aquí, mai és positiu. Podem sumar, per tant, la divisió política a una que ja existia abans: les dones veneçolanes operades i les no operades. Però avui no parlaré de pits.
El dia abans van fer a TV3 un repor prou interessant que donava veu a totes dues parts. En moltes ocasions el fanatisme dels entrevistats li restava seriositat a l'assumpte, però la foto que feien de Veneçuela i de l'acció chavista et deixava amb molts dubtes.
Queda clar que hi ha hagut propostes socials ambicioses de cara als més desafavorits, donant feina a dones sense formació o liquidant l'analfabetisme del país, que és tota una victòria, però in di oder jan sortien les queixes contra la manca de llibertats i, sorpresa, la por a les expropiacions, ja no dels rics, sinò també dels pobres que havien començat a tirar endavant. Un altre punt important era el control de preus i els racionaments. S'ha tingut un èxit notable en la redistribució dels beneficis que dóna el petroli però els aliments no arriben a tothom.
Per acabar, dues comparacions en l'espai i en el temps.
A Rússia, indret veritablement repressor de llibertats (si a Veneçuela es tanca 5 dies al Kasparov de torn Bush envia B-52 als suburbis de Caracas) es produeixen unes eleccions infinitament més fraudulentes que perpetuaran un règim d'assassins (l'espia enverinat, la Politovskaia, el candidat taronja a Ucraïna, Txetxènia...) en el poder.
Es parla de Chávez però abans hi havia antecessors que no donaven ni una passa per als pobres, neoliberals que liquiden tota despesa pública i deixen de banda els suburbis mentre compten els bitllets amb els que han estat subornats per petroleres extrangeres.
Crec sincerament que a l'Amèrica Llatina sí que val el "podria ser pitjor"... perque ho ha estat.
A Ruanda con el culo cagao
Hace 4 días
8 comentarios:
Aquests dies em poso molt nerviós escoltant la televisió. Entre "el dictador Chávez" i la ja recurrent frase de "pretende perpetuarse en el poder". Colla de gilipolles. Pel que fa a la "perpetuació del poder" simplement s'està proposant que no hi hagi límit de mandats dels presidents, que evidentment, hauràn de GUANYAR LES ELECCIONS per mantenir-se al poder. Aquí en Pujol ha governat durant 23 anys, Felipe González del 82 al 96 i ja no cal ni parlar del rei. Em sembla una falta d'imparcialitat tremenda que aquí no hi hagi límit de mandats i allí es pretengui que sí que n'hi hagi.
Afirmen que Chávez és un dictador. I és algo que no em fa gràcia perquè no s’aguanta per enlloc. Potser la gent no coneix a Hitler, Pinochet, Franco o Stalin i no acaben de tindre ben clares les definicions de “dictador”. Quin dictador convoca referèndums amb possibilitats de perdre’ls i a més n’accepta el resultat per molt ajustadíssim que sigui?
Sobre el referèndum. El vot va ser totalment transparent, vot electrònic amb impossibilitat de frau, controladors internacionals per garantir la validesa del referèndum. A més no és el primer cop que es sotmet a control el govern de Chávez. Va guanyar unes eleccions al 92, un referèndum sobre la seva figura que va guanyar àmpliament, unes eleccions que va tornar a guanyar al 2006, un referèndum de reforma constitucional... El fet qe hagi acceptat la derrota sense cap mena d’ambigüitat com es fa al nostre país, on sempre es busquen excuses, li otorga un gran estatus democràtic que cal reconèixer. I no oblidem les amenaces de l’oposició de llençar-se al carrer si el REFERÈNDUM (no oblidem mai la paraula) sortia partidari al SI. Molt democràtics ells. I que no es tirin tantes floetes, que si això s’ha perdut no és perquè els antichavistes hagin augmentat la seva massa social, és que 3 milions de chavistes s’han abstingut.
Queda molt feina per fer, però quants més entrevancs se li posin més lenta anirà la cosa. Algú ha sentit a parlar de les “misiones”, especialment la de “Barrio Adentro” o les d’educació, a Antena 3 o Telecinco? I a TV3 sort del 30 minuts. Dels hospitals als barris marginats? O el que és més important: de la profunda reforma democràtica a Veneçuela? Perquè no oblidem que un indígena de la selva de l’Orinoco havia de fer 2 dies de marxa per poder votar, cosa que s’ha solucionat amb el canvi de circumscripcions o la incripció de tot ciutadà al cens electoral que fins llavors no era així. Això és precisament la democràcia, això és el que tanta por els fa. Tot un exercici de democràcia haver mantingut fora del sistema democràtic als sectos més desafavorits fins l’arribada de Chàvez. Tampoc es parla mai dels Consejos Comunales o dels Consejos de Trabajadores. I tema apart són les universitats en mans del sector privat, com la que movilitza més estudiants, la Universidad Católica de Venezuela. El seu nom ho diu tot. Curiosament mai es parla dels estudiants de la Universitat Simón Bolívar. L’ús que s’està fent de la joventut des dels mitjans espanyols és fastigós, tractant de fer creure que els joves super-progres-hippi-guais estàn contra la suposada dictadura. Són tots uns fills de puta, així de clar.
En Pau, com molt bé ens explica, diu que hi ha falta d’aliments. Al 30 minuts va sortir algo que em va fer molta gràcia. Va sortir parlant la cap de la patronal alimentaria, que és un monopoli en mans privades, dient que no obtenien beneficis amb els preus que marcava el govern. Fantàstic. És evident que les empreses privades estàn boicotejan les accions del govern per perpetuar els seus ingressos privats. La seva tècnica és deixar de produïr per desgastar al president. Si Chávez hagués nacionalitzat les empreses alimentàries ara no estaria passant això. I el mateix passa amb la banca i les constructores.
El que també és un caxondeo és el tema de les televisions. Cadenes en mans de multimilionaris veneçolans que sense cap mena d’argumentació (tot molt a l’estil Antena 3) critiquen i ataquen tot el que poden. No es va tancar cap televisió, simplement no se li va renoar el permís. La resta d’emisores, molt lligades a Estats Units com Globovisión, continuen vomitant la seva merda. En Berlusconi va fer el mateix i no crec que cap dels que ara es despentinen amb Veneçuela aixequés ni una mica la veu. Aquí es tanquen diaris com l’Egunkaria, l’Egin o s’il•legalitzen partits com Batasuna i ningú s’exalta. O el que és més graciós encara, es prohibeix l’emisió de TV3 al País Valencià.
Sí que li reconeixeré que té males formes, que potser és molt poc diplomàtic, però potser això és el que està matant la política. La falta de dir les coses clares, de deixar-se d’ambigüitats, la falta de l’atac frontal i a ultrança. I sobre la constitució que es volia aprovar l’únic que tampoc em feia gràcia del tot és el tema de poder declarar l’Estat d’excepció. Però fora d’això us convido a que us llegiu el que era la proposta de reforma, que podeu trobar fàcilment per internet, i a veure si realment us sembla que Satàn s’ha fet president de Veneçuela perquè s’avorria a l’infern.
Me n’adono que ha sortit un text gegant sense voler-ho, però és un tema que m’ha cabrejat molt aquests últims dies.
Més enfadat estaries si mentre escriguessis el darrer paràgraf s'hagués penjat l'ordinador... Buojojo.
Un tema que he evitat perque no m'agrada interpretar sense conèixer però que tu deixes anar, el dels 3 milions abstencionistes. Alguna raó deu haver-hi perque es quedessin a casa. No conec aquesta raó, o potser hi ha 3 milions de raons, però segur que unes quantes deuen tenir a veure amb el contingut de la proposta.
Pot ser la nefasta propaganda que hi ha a Veneçuela o pot ser també que a la gent l'espanti l'excessiu protagonisme de Chavez. Com dius, queda molt per fer, però s'ha de fer, però quan es tracta d'una democracia els canvis a gran escala no acostumen a tenir bona rebuda. Poc a poc...
Jo ho sento molt, però els mitjans de comunicació és un tema que em sembla de lo més rastrero. De la mateixa forma que hi ha polítics que es deuen als seus patrocinadors i desprès traïcionen les seves promeses o ideals, els mitjans igual i això és algo que la gent no té gaire clar. Amb aquesta premisa tan simple ja pots fer una gran criba sobre si el que estàn dient és veritat o s'ho estan treient del barret. Si Chávez hagues guanyat el referèndum l'acusarien de dictador, ara que ha perdut l'acusen de dèbil i de no tindre suport dins del país. Para mear y no echar gota. El que està clar és que el referèndum no s'ha perdut per l'ampli recolzament de l'antichavisme, sinó per la falta de movilització del chavisme. No l'han guanyat els liberals, l'han perdut els chavistes, que és diferent.
Pel que comentes de l'abstenció. Molta gent està farta d'un tema que Chávez no ha solucionat prou bé: la corrupció dels funcionaris que arrosseguen tots els països llatinoamericans. Més que no haver-ho solucionat bé, crec que no s'ha atrevit a fer tots els passos necessaris per por a que l'acusessin d'estar purgant l'Estat. Imagina't el que poden arribar a dir Globovisión, o Antena 3 si Chávez comença a jutjar funcionaris. Evidentment els funcionaris jutjats es vendrien a ells mateixos com "víctimes del sistema". Un altre dels exemples de com es pot manipular fàcilment a la gent és el d'aquell home que va morir tirotejat durant les protestes. Aquí se'ns deia (i no hi posaven gaire èmfasi, així que és probable que molta gent ni se n'adonès) que durant les protestes hi va haver un mort. Aquí s'acabava la noticia. El que no es deia és que el mort era un chavista que tractava d'atravessar amb el seu cotxe un carrer controlat per antichavistes. Imagina't si arriba a ser al contrari.
Un altre tema també és la falta d'aliments bàsics. La estrategia de l'oposició, en aquest cas de les grans productores d'aliments i sobretot les càrniques i lleteres, consisteix en acaparar productes de primera necessitat. És una escassetat provocada. Però és el mateix problema que abans? La solució que jo et donaria seria nacionalitzar aquestes empreses i ja et pots imaginar el que suposaria això.
Més coses que provoquen cansanci i per tant l'abstenció a la població és el tema de la vivenda. S'ha augmentat l'inversió per a la construcció però no es construeix més. Les constructores continuen en mans privades i han posat l'excusa de que els materials s'han encarit, així aprofiten i les obres s'encareixen un 50 0 52 %, ara no m'enrecordo.
El problema és que s'està intentant mantenir masses lligams amb el capitalisme. Hi ha una demanda que augmenta i una oferta que disminueix per la baixada de producció en mans privades. I així es disparen els preus. Pots buscar informació sobre les empreses de distribució, ganaderíes i demés, com el Grupo Polar (fabricant de PEPSI), SIDOR (siderurgia que cotitza a la Borsa de Nova York). I aquí hi ha un altre error de Chávez. Enlloc de denunciar enèrgicament les raons per les que no arriben les provisions de sucre, oli i especialment llet (que afecta als nens i cabreja a les families) s'han dedicat a dir que el problema no era tan greu. Tot i així, el creixement a nivell macroeconòmic del país és innegable.
Així que l'abstenció jo et diria que ha sigut per culpa dels punts que va prometre Chávez i encara no s'han acomplert. Però que si no s'han acomplert és per la frenada del burocratisme i per la propietat privada dels mitjans de producció. Sense aquesta producció no es pot planificar i resoldre els problemes.
Però sí que és veritat això últim que comentes. A la democràcia els canvis són difícils. Però a quina democràcia? Al model de partits a l'estil continental clar que sí. Els partits fa moltíssims anys que van deixar de moure's empesos per ideologies o per la voluntat de fer política, almenys els grans, i passen a estar controlats per grans grups corporatius, empreses, patrocinadors i demés que volen beneficiar-se un cop aquest partit arribi al govern. Si la democràcia fos com la proposada per Chávez o l'existent a Cuba, s'acabaria tot el descredit a al democràcia. Cosa que també pots consultar amb els índex de participació cubana, al voltant del 80 i 90%.
I ja posats, avui he llegit que Morales proposarà un referèndum sobre la seva persona. Que s'atreveixin a dir-li dictador també. I a més, ahir dimecres Castro va tornar a ser proposat com a candidat per Santiago de Cuba a l'Assamblea Nacional. No deixa de ser graciós també com quan es donen les noticies anecdótiques sobre Chávez o Fidel se'ls titlla de dictador i desprès aquests mateixos mitjans són coneixedors del funcionament democràtic dels països. Eus ací l'exemple: http://www.cadenaser.com/internacional/articulo/fidel-castro-vuelve-ser-nominado/csrcsrpor/20071202csrcsrint_4/Tes
Això sí, d'aquesta noticia no en sentiràs ni una paraula.
Per cert, me n'he adonat que quan escric aquí està tot desordenat. Ho escric ràpid i directament al foradet del blog, així que no m'ho tinguis en compte.
Uaaaaaaala vaya rollaco que m'ha sortit. Com es nota que és temps d'estudi i m'avorreixo.
Jo ja vaig pel segon post del carlos i em prenc un respir per insultar-vos a tots dos: MAMÓ, CABRIT
Chavez es un Populista. Als veneçolans els hi surt mes barat comprar gasofa que no pa... i aixó es per fer-s'ho mirar.
Per una altra banda que cada dia morin 50 persones per tirotejos als carrers es algo bastant extrany, si tot va tan bé?
El Chavez fa una dictadura, i no es una dictadura del proletariat, es la seva propia dictadura.
AL principi deia que Mr Fidel Castro era un dictador, ara son quasi com cul i merda.
VOLEM MES AUGMENTS DE PITS I MENYS POLITICA!!
ara acabare de llegir-ho tot.
GermGerm
¿De donde has sacado que mueren 50 personas al dia? Y en caso de que fuera así, en Brasil deben morir 100 y nadie se mete con ellos.
Y no digas que es dictadura algo que se está construyendo a base de elecciones (ya van dos) y referéndums (también van dos, uno ganado y otro perdido).
Franco tambien hizo referendums, los españoles votaron a favor de muchas cosas. ç
Germ
¿Hizo referéndums bajo supervisión internacional (imposibilidad de amaño) y aceptando la derrota? No se aguanta por ningún lado la comparación entre uno y otro.
Publicar un comentario