Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


martes, 11 de diciembre de 2007

Desviacions

Al cole posen bossetes de ketxup (catsup) amb els nuggets. Quan hi ha llom igual. Als francfurts només hi ha pots vermells o de sucedani de mostassa. Al McDonalds acompanyen les patates amb catsup. Si vols maionesa, però, l'has de pagar. Doncs a mi m'agrada més la maionesa.

O igual com m'agrada més Sharon Stone que Elsa Pataky. O Jeniffer Aniston més que Angelina Jolie. O morenes més que rosses. O MILF més que no pas teen.


Em quedo amb un entrepà de fuet davant d'uns bombons i menjo més a gust unes llenties que un gelat.

Vi blanc abans que negre, vodka abans que uisqui i nescuic abans que colacao. La cervesa sense un dit d'escuma.

Llegeixo un assaig enlloc d'una novela, pago per un còmic més a gust que per anar al cine i prefereixo la muntanya a la platja.

M'agrada més passar fred que torrar-me al sol, quan escolto música em molesta que estigui alta i molts cops vull que guanyi el dolent dels contes.

Robert de Niro és bo, però Al Pacino encara millor, la millor part del Senyor dels Anells és la tercera i Gladiator una porqueria.

Els paraigües són un invent absurd, l'olor de la gasolina mareja i no m'interessen els noms de les constel·lacions. La música relaxant em posa nerviós.

Em fan més gràcia els videos de caigudes de nens petits o casaments que els monòlegs de la Paramount o el Buenafuente.

Minis abans que escots, culs abans que pits.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Els pits han sigut, són i seran sempre el motor de l'univers. Visca les mamelles!

Anónimo dijo...

Mamelles power.

Germ l'ultima gota del pipi matiner