Diari d'un malalt (i 3, espero)

Espero que sigui el darrer episodi.

Avui ja gairebé no tinc febre, gran notícia després de 4 dies sense baixar dels 38. Rècord absolut per a mi, que sempre havia tingut sort amb les febrades. Extranyament, aquesta nit m'he despertat xop de suor, avui que no estava més tapat que els altres dies i que tenia menys temperatura. No serà per somnis calents perque quan un està malalt no somnia amb deeses sinò amb monstruositats d'anatomia impossible que volen fer pactes amb tu, amb persecucions infinites, desordre mundial i caos. L'incomprensible ha estat l'habitual aquestes nits, no se per on començar a explicar els somnis.

El primer dia es basava tot en la peli "El señor de la guerra", de Nicolas Cage. Jo era una mena de protector del continent africà però no sabia per on començar de tants canvis que patia el continent a mans d'ents malignes. L'irracionalitat de la meva feina em feia embogir continuament i no em va deixar dormir amb tranquilitat.

Avui ja només em fa mal la gola, de vegades em costa parlar i, tot i que no tosso tant com abans, quan ho faig trec molts mocs. Tants, que de vegades no puc evitar quedar-me'n algun a la ma quan em tapo la boca. En algun cas hi ha hagut restes de sang.

Ahir, jornada de tele, cansat de llit i de lectura. També va venir un metge japonès. Una mica sec i maleducat, cosa sorprenent, perque sempre m'han semblat gent amable. No esperava que em saludés inclinant-se i m'oferís un tè verd, però sí que demanés si us plau la cullera per fer-me l'inspecció (ep!) gutural i que no em fotés cops a l'esquena amb el seu aparell (ep!) auscultor hipergelat.

Deia que vaig veure la tele. La programació del matí és, de llarg, la millor del dia. Debats, noticiaris i entrevistes interessants a primera hora del dia. Després tot es complica i la millor alternativa és el Cuní. Queda lamentar el desaprofitament que fan a Antena 3 de Ramon Arangüena, un de personatges més divertits de la tele. Fent zapping vaig descobrir una sèrie de militars a Cuatro que també estava prou bé. Al migdia vaig dormir i quan em vaig despertar vaig enganxar l'Arguiñano, que sempre és divertit.

-Van dos por el bosque y se encuentran una escopeta recortada. Uno pregunta si no van a ser unos prismáticos, y pone los ojos en los tubos. El otro juguetea con el mango y PUM! El que jugeteaba mira al otro y dice: "joder, que yo tambien me he asustado!"-

Excepcional.

Després va arribar l'abuelita. La programació en aquesta franja és per denunciar algú. Telenovela de merda.

• Fama, o l'insofrible aparador de complements sense sentit dels ballarins, més la necessaria cuota de plors i drames de prepúber de tot reality i l'artificial borderia d'entrenadors i jutges.


• Supervivientes i els seus moments de res. En serio, hi ha moments on no passa res. I la gent ho veu i ho comenta. Hi ha un parell de dones que van en tanga permanentment, així que deu ajudar.


• La cuina de TV3: farem carn arrebossada: prenem la carn, l'arrebossem i la fregim, bon profit, música de violins desafinats, resum (resum?) i crèdits.


• Noticias A3: noooooooooo que alguien me arranque los ojos! L'abuelita volia veure el Cantizano després, però tampoc era prioritari. Com que aquell dia no treballava també vam passar d'aquesta infausta sintonia.


• I, per acabar, la sobrevalorada Sé lo que hicisteis. Els presentadors van de graciosos però no afegeixen res als videos, es comenten sols. Ell mira amb cara de dur condescendent la càmera, repeteix alguna cosa de les que s'han dit i afegeix algun gag poc elaborat. prescindible. Ella, maca, fa comentaris encara més estúpids, es fa passar per tonta artificialment amb un sentit de l'humor del mateix estil que els venedors del Cosmic alien, cosa que posa molt nerviós. L'odio, em fa ràbia de tan mal fet com està. El guió és nefast i la interpretació pitjor encara. Si posessin només els videos el programa estaria millor.

Vaig veure els documentals de La 2. Sortien guepards. Anavem comentant amb l'abuelita. "Míralo que bandido". Ella increpava la bèstia per abusar dels pobres cadellets d'impala. Els documentals són el millor de la tele a aquestes hores. Després crec que vaig anar a dormir i més tard vaig mirar l'excel·lent Ocean's 11 i vaig rellegir Y, the Last Man i 100 Balas. M'agrada quan un còmic guanya categoria amb les posteriors relectures, i aquests són dos grans exemples.

Per la nit em vaig aburrir amb l'entrevista del Gabilondo a ZP. La nit havia arribat.