Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


domingo, 16 de marzo de 2008

Almería - Barça

Hom pot mirar la jornada d'avui i desesperar-se amb el Barça. Cau el Madrid contra un outsider i nosaltres només empatem. fa tres jornades que no guanyem. Ens hem avançat dues vegades i les dues ens han remuntat. Queda una jornada menys i només hem retallat un punt.

Com sempre, però, el got podria estar mig ple. 7 punts en 10 jornades, 30 punts en joc, 27 si comptem una victòria al Bernabeu que és necessària. El partit ha estat més que correcte per part del Barça. Dos gols de dos còrners d'un dels equips que controla més aquest tipus de jugades. El segon gol amb un home menys per expulsió injusta.

Però crec que cal destacar altres bones notícies. Henry rehabilitant-se donant el gol a Eto'o. Guddy demostra que tot i la injusticia que s'ha comès amb ell està disposat a lluitar per tirar endavant. Encertat en la conducció i solidari al mig del camp, ha intentat un grapat de bones passades en profunditat de gran mèrit i ha rematat amb perill un parell de vegades. Seria un pecat deixar-ho en anècdota i fer-lo tornar a la banqueta.

D'altra banda s'ha de destacar una gran actuació del seu porter, que ha evitat dos o tres gols. Hi ha hagut també un canvi d'actitud important i força encert en l'alineació i els canvis, rectificant l'entrada d'un Edmilson que està més que sentenciat després del partit més nefast que se li recorda.

Sobretot, una bona imatge. Una gran demostració de coratge només tacada per dues errades de marcatge d'Abidal. El València no és la meitat d'equip que l'Almería. Henry ha de tornar a sortir a la segona part, com avui. I si Touré està més o menys be i tenim sort de cara al gol no hi haurà problemes per arribar a al final.

I a la Lliga, el Madrid ha d'anar a Mallorca, Pamplona i a Santander, ha de rebre el Sevilla i ves que el Bilbao no els faci una sorpresa. Nosaltres rebem Espanyol, València i Mallorca al Camp Nou, per dir alguna cosa, a més d'anar al Bernabeu. No crec que estigui boig per pensar que això no està perdut.

Si jo fos Rijkaard li diria a cau d'orella al Ronnie que segueixi fent-se el lesionat.

No hay comentarios: