- Celebro que guanyin els socialistes, ho han fet notablement bé aquests 4 anys. Tenen més vots i més escons, però no assoleixen, gràcies al cel, la majoria absoluta. Esperem que facin autocrítica de tot allò millorable i toquin el que no han tocat fins ara.
- El PP no baixa, treu 400.000 vots més. Això vol dir que la crispació no ha tirat enrere els seus votants sinò tot el contrari. Un electorat de dretes fidelitzat em resulta preocupant. Tot i així, els resultats no són satisfactoris a Génova. Hi haurà renovació? Si n'hi ha, en quin sentit serà? Esperanza o Gallardón? Quina oposició faran si no estan al Congrés per donar-li la rèplica al president?
- IU és la tercera força política en vots però treu només dos escons. És el que te la dispersió del vot, que amb el triple de vots que PNV te un terç dels seus escons. Crec que és un insult a la proporcionalitat: els vots a IU valen molt poc al conjunt de l'estat. Perd grup parlamentari i amb prou feines tindrà algun tipus d'influència. Si no hi ha un canvi radical està condemnada a enfonsar-se com a partit nacional. Els resultats deixen de facto el PSOE com a únic partit d'esquerres.
- CiU serà decisiva amb tota probabilitat i és l'únic partit nacionalista que creix.
- Esquerra, com era de preveure, s'enfonsa. Toca renovació.
Em preocupa la polarització, l'accentuació del bipartidisme. La campanya ha portat a això. Els socialistes s'han endut molts vots "anti-PP", o útils, i això ha condemnat els partits més petits. A Catalunya s'ha notat moltissim. El PSC és l'únic partit que te més vots que el 2004, i això que a Catalunya hi ha hagut menys participació que aleshores. Després dels escàndols de rodalies, de l'AVE, del retall a l'Estatut i l'apagón, sorprèn, si més no.
Què rebrem a canvi? Tracte de favor pel que ha suposat el vot català? O potser ens donaran l'esquena perquè saben que, passi el que passi, sempre tindran els vots d'aquí?
Hi ha feina per fer, en tot cas. L'educació necessita d'un pacte ambiciós i inclusiu, cal tocar la Constitució per posar-la al dia, els joves reclamem solucions contra la precarietat laboral i el preu dels pisos, Espanya segueix passant-se pel forro totes les restriccions d'emissions contaminants, hi ha seriosos problemes amb el tema de l'aigua, cal afrontar amb honestedat les realitats basca i catalana i la igualtat entre homes i dones encara ens queda lluny. Però com gairebé sempre, la meva opinió deixa de comptar fins d'aquí quatre anys.
5 comentarios:
"Després dels escàndols de rodalies, de l'AVE, del retall a l'Estatut i l'apagón, sorprèn, si més no."
Estem parlant d'un clar cas de manca d'infraestructues (exceptuant la retallada de l'Estatut (es el que te presentar un Estatut que aboga per l'independentisme). El problema es com esta plantejat l'economia de recaptació, els bascos igual que navarros primer cobren i despres donen el que volen a l'Estat, els Catalans som robats i les sobres se les emporten. Aixó seria lo primer a canviar.
Per una altra banda crec que aquests problemes ja venen de lluny, de molt lluny. Més de quatre anys segurs i que te molt a veure la Generalitat i l'Ajuntament (en els casos de manca d'infraestructures a BCN) perque no s'han queixat fins ara? perque no propossem un sistema alternatiu de qualitat com per exemple el Metro o els Ferrocarrils que funcionen a la perfecció? perque en comptes de queixar-se no inicien mesures per solventar aquests problemes?? perque tot aixo fa campanya, i mentre el català d'apeu estigui cabrejat votara el que el politic vulgui.
Lo de l'apagon va ser culpa d'un incendi a un generador... pero que em dieu de l'aigua!!! aixo crec que no ve d'España sino que es cosa catalana, hi ha des de fa mes de quatre anys una canonada que perd la tira d'aigua i tenen els sants collons de dirme a mi (que a sobre o faig) que estalvi aigua. AIXO EM REFOT!
En fi crec que lo de l'Ave, el socabon no, pero que passi per Barna es un acert, i tothom sap que la sagrada familia no caura, hi passen 2 linies de metro i segur que el rodalies... i si fan passar el Ave sera per sota de tot aixo...
Crispació i ganes d'una nova politica de qualitat. Germ Aristotilus Maximus.
1) Estatut que aboga per l'independentisme: Exageres. L'Estatut no tirava cap a l'independentisme (Montilla i Iceta no són gaire sospitosos de ser secessionistes), només articulava moltes de les propostes dels principals partits polítics catalans per posar al dia un estatut arcaic. en el tema econòmic tens raó, i crec que el debat al respecte no va portar-se del tot bé.
2) Infraestructures: Rodalies és competència espanyola, d'aquí la queixa. La puta merda d'aeroport 3 quarts del mateix. Montilla ha de ser valent i aprofitar els vots rebuts per escombrar cap a casa en aquests dos temes, que tenen potencial per fer augmentar el benestar català si estan ben portats.
La resta totalment d'acord.
Només volia afegir dues coses sobre l'article que m'han vingut al cap:
a) Que també cal subratllar els resultats socialistes a Euskadi i la baixada penevista. Poden haver-hi diferents causes. Primer, un recolzament a la política de diàleg, crec que això està clar. Segon, com aquí, el vot útil. Tercer, la marxa de Josu Jon Imaz, enllaç entre Bilbao i Madrid, que segurament tenia més crèdit a Euskadi del que li atorgaven els seus companys de partit. Hipòtesis, en tot cas.
b) Segon, entre els deures pendents haurien d'estar el potenciament en I+D i tecnologia, ja que estem a la cua en totes les classificacions, i la gestió d'una més que probable crisi econòmica: què farem si, com preveuen els experts, hi ha una inflació que superí el 4%? com combatrem l'atur?
L'Estatut (tururut) d'independentista GENS NI MICA. I encara menys desprès de les retallades, si és que surt viu del Tribunal Constitucional. Espero que se'l carreguin. Hagués sigut orgàsmic una majoria absoluta del PSOE i l'Estatut tumbat al Constitucional. M'agradaria veure qué fa en ZP.
Espanya o és transforma en Estat Federal o esta condemnada ETERNAMENT al conflicte, això està claríssim. I com que tinc clar que aquest dia no arribarà mai (més que res perquè, exceptuant ZP, ni el PSOE va per aquest camí) tinc clar que la meva opció és marxar d'aquí. Que s'apanyin ells solets si tan xulos són. Visca Catalunya independent.
Respecte a lo d'Estatut independentista em refereixo al punt clau sobre ser o no ser una Nació, que tantes voltes li van donar, ja que davant d'Europa es pot vendre la moto de nació oprimida i blablabla. Avui he sentit el Carod parlant sobre ERC i la perdua, diuen que es possaran seriosos deixaran de fer oposicio per crear un partit parlamentari de govern. Ja vorem.
A lo de Rodalies ja se que es un tema que prové d'Espanya... i que? no podem trobar solucions paral·leles?? no volem funcionar d'una manera autonoma?? doncs propossem alternatives, i deixem-mos de queixar. Si acabem fent un servei millor i deixem obsolet l'altre que digui el que vulgui el govern central.
Respecte al comentari d'en Carlos d'una España Federalista totalment d'aucord. Diria més: Europa hauria de ser Federal. Fins que aquesta no sigui aixi: malament rai. I no li possen gaire interés en el tema. Dintre d'una Espanya Federal Catalunya no seria independet, dintre d'una Europa Federal Sí. Crec que només parlar d'estats i no d'una Europa unida federalista ens fa perdre força davant de potencies com USA o ASIA (en general) que ens superen en nombre d'habitants, força industrial i demés.
Parlo des d'un punt de vista subjectiu, ja que no se ni la meitat del que sabeu. Germ x Germ = Germ²
em van passar el teu blog per agafar alguna idea. Estic fen Periodisme havia de fer un treball, esperu que no t'importi. si més no, t'ho volia dir. Realment escrius que t'hi cagas!
Publicar un comentario