Miting al Sant Jordi

... Perquè ser freak no és només comprar còmics i jugar a Warhammer.

No havia anat mai a un miting polític i vaig pensar que aquest valdria la pena. Vaig anar amb el vot raonablement decidit i he de dir que no en direcció socialista. Estic molt molest amb la campanya que s'ha fet, polaritzada i orientada més a votar contra que a votar per a. Moltes fonts ja han indicat que els socialistes estan a punt d'assolir la majoria absoluta, que guanyaran sobrats, així que no hi ha raó per excusar-me en el vot útil si aquest és l'argument. I menys a Catalunya, on la Chacón arrassarà. Tinc decidit votar en clau catalana i els qui més s'ajusten a les meves idees han tornat a ser Iniciativa. A veure si aconsegueixen fer grup parlamentari. Algun dia parlarem del problema d'IU i la dispersió de vot.

Les rodalies del Sant Jordi estaven totalment desertes vint minuts abans de començar el miting. Hi havia moltissima autocars i decoració vermella, però no tenia res a veure amb el que havia imaginat, alguna cosa propera a un esdeveniment esportiu amb rius de gent arribant al lloc res d'això. Sense cues vam entrar en Rafa i jo, la Irina i les seves amigues ja eren dins, i em van sobtar els registres previs, mostra de pancartes inclosa. La llibertat d'expresió és un acudit en un miting polític, i un grup d'espontanis que van entrar al torn de Zapatero ho van comprovar: van ser insultats i foragitats amb agresivitat.

Oradors:

• Vaig escoltar per primer cop en Jordi Hereu, més que correcte, que va presentar l'acte fent una mica d'amfitrió. Un 7'5
• El President em va fer desconnectar abans del seu primer minut de parlament, que per més inri va ser llarg. L'únic que duia corbata, incapaç de separar els braços del tronc per saludar el públic, va provocar les reaccions típiques d'una classe de secundària (o de facultat, no ens enganyem) quan el professor és aburrit: la gent comença a parlar, a distreure's i a cantar. Un 3.
• La Chacón (PILF, EQMF) em va agradar molt. Agresiva en molts punts, divertida en altres, només pot ser acusada (i serà acusada en algun moment dels propers 4 anys) d'estar absolutament subordinada al discurs central, no pas al català. Un 8.
• En Felipe va estar molt divertit. No l'havia escoltat mai on fire i em va agradat. Des de l'indignació que provoquen alguns actes del partit rival va ser ocurrent i entretingut. Arribat un moment, amb errors del passat enterrats en l'oblit, aquest tipus de presències són molt agraïdes. Molt interessant d'escoltar. Un 9.
• Va acabar, com era d'esperar, en Zapatero. Blablabla, ja el coneixem. Entre el 6 i el 7. Masses tòpics.

A destacar el col·lectiu d'immigrants que teniem al costat, que s'aixecaven cada 5 minuts (sense suc) al crit de Siapatiero priesidiente! Siapatiero! Al principi temia que algú fes uns trets a l'aire o cremés una bandera americana. No veia bé els que tenia damunt però crec que res d'això va succeir.

Demà tothom a votar!

Puta ETA!

Puto PP! Resem perque no hi hagi majoria absoluta! Molta força als partits petits!