Mocadors

El del Getafe no va ser el pitjor partit del Barça. Ni molt menys. Possiblement va ser dels més entretinguts de la temporada. Cap passada entre centrals, joc directe, 43 pilotes a l'àrea. Ara bé, com que no hi va haver ni encert ni sort i el Madrid havia empatat, el soci tenia la mel als llavis i el marcador no li va deixar assaborir.

Vull pensar que la pitada dels minuts finals i la mocadorada anaven més cap a la llotja que cap al camp. No crec que un barcelonista pugui pitar la gent de casa, des de Puyol a Bojan, a un Sylvinho que ho corre tot o a un Touré que juga herniat. Molt menys, abans d'una tornada de quarts de Champions. Seria absurd.

El soci que va treure el mocador ahir és en molts casos en que ja cridava a favor del puto Ronaldinho quan era de domini públic que mamava i follava més que no pas entrenava. Així és com funcionem al Camp Nou, la qual cosa em produeix vergonya. Sí és cert, però, que a falta d'un any per els eleccions, d'alguna manera s'ha de pronunciar el poble davant la segona catàstrofe consecutiva. El puto bacó, per tant, ha de reaccionar. Si és de forma populista portant el Mourinho, que així sigui. Hi ha molts errors acumulats del passat que s'han de solucionar. La putrefacció que va portar la morsa s'ha contagiat però no és definitiva.