Festa Ametlla

L'Ametlla bé, gràcies. Després d'innombrables peripècies l'Haizea i jo vam poder arribar a casa d'en Germ vora la una de la matinada amb el cotxe d'en Perra. Ja estava tot ple de llaunes buides i en un no res ja estaven els plats i els altaveus muntats. L'Iñiguete va començar a cantar un rap i el concurs de calçotets va començar: el Pep portava un tipus tanga fet per ell amb una minifalda, el Perra portava uns sense part de darrere i anava ensenyant el cul, jo portava uns Disney i un desconegut que s'havia colat a la festa i anava amb un barret inmens en portava uns extremadament bruts, crec que va guanyar. Després el Pep em va guanyar una aposta consistent en veure qui aguantava més temps amb la mà ficada al bidó on es guardaven les cerveses amb gel (vam estar un minut 15 segons).

Tot i que la majoria veniem sopats la gula global va finiquitar les hamburgueses ràpidament. Mentrestant, fora de la cuina el Germ va carregar a les espatlles el Perra per tirar-lo a l'aigua, es va ensopegar i va caure amb la meitat del cos dins i l'altra fora, quedant-li la panxa i el genoll plens de sang i una rascada brutal al peu de la que no va tenir consciència fins al dia següent. Quan va anar al metge ja no li podien posar punts perquè havia passat massa temps. Molt repugnant, de veritat.

Paral·lelament es succeïen els balls i les actuacions de cadascú al porxo de casa mentre el personal anava caient. Diu la llegenda que quan començava a sortir el sol quedaven tres malalts que encara seguien amb ganes d'activitat, deixant la música altíssima (la qual cosa no impedia dormir la mona als ja difunts).

Quan vaig despertar-me per anar a miccionar vaig voler fer la típica inspecció matinal. Sorprès en veure que ningú havia ocupat les lliteres que estaven a la nostra habitació vaig deduir que el gruix dels presents estarien tirats com bestiar per casa. Efectivament. Al llit desplegable s'hi espatarraven dues noies i, als seus peus, com un gos, algú altre. Sota una taula, abraçats i sense descalçar, en Pep i el Jaume. Sobre un banc de fusta, sense coixí ni res sota l'esquena, en Toni. A un dels cotxes, en Carlos. Etcètera.

Pel matí, dolors de cap, bàsquet-ressaca, banys a la piscina, el llit del Germ ple de sang, butifarres i hamburgueses amb all i oli, un parell d'amics del Germ que no poden ni moure's de les seves hamaques i neteja general del prop de 200 llaunes de cervesa que hi havia desperdigades per tota la casa.

Queda pendent parlar del Barça de bàsquet i de la moda Chikichiki.