Eurocopa (Alemanya)

Acabo de veure l'Alemanya - Polònia, partit de l'Eurocopa que m'ha fet reafirmar-me en la meva aposta pels teutons com a campions.

La raó principal és que mantenen l'equip de fa 2 anys, eliminat a la pròrroga en una semifinal apassionant contra Itàlia, però al contrari que aquesta Alemanya compta ara amb més armes que aleshores. Mario Gómez, per exemple. En Mario, un tanc amb bones maneres, s'ha afegit a un bloc que ja prometia i que es beneficiarà del bon moment en que arriba Ballack després d'un final de temporada esplèndid individualment parlant. Possiblement Frings, envellit, i Podolsky, que enguany ha tastat molta banqueta a Munic, eren els que oferien més dubtes. Han estat els millors en l'estrena.

Aquest equip promet grans vetllades de futbol, o almenys això es el que ha fet ensumar el joc d'avui. Acostumada Alemanya a basar-se en les pedrades als davanters-grua perquè aquests les despengessin amb els centrals rivals penjats del coll, la nova generació sorprèn apostant per la combinació ràpida, tan directa com la tradicional però arran de gespa, que és com s'han acostat a la porteria la primera part, espantant primer i marcant més tard.

Alemanya colpeja constantment, com un martell inmens, de forma que al final, implacable, acaba per trencar allò contra el que pica. Les seves peces combinen entre línies i ocupen les bandes percutint sense parar gràcies a la movilitat dels seus puntes, que apareixen sempre allà on els demana la jugada. Fritz ha trencat molt bé per banda dreta i els dos davanters i mig (Klose, Gómez i Podolsky) han reventat quan han volgut una defensa que pegava però era tova. Quan trobi dificultats, a més, Alemanya sempre tindrà les canonades dels seus migcampistes, especialment Sweinsteiger, que arma la cama a la velocitat de la llum i dispara sec des de tot arreu.

Els partits d'aquesta gent valen la pena.

PD: amb motiu de l'Eurocopa intentaré actualitzar sovint amb posts curts sobre seleccions concretes i algun partit dels bons.