Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


martes, 17 de junio de 2008

Eurocopa (França)

Algú havia d'acabar fora i Domenech i el destí han decidit que millor que passi Itàlia. Ha estat un partit extranyissim, que ja es dir després de veure els tres gols de Turquia a Txèquia o la doble expulsió de seleccionadors d'ahir. Ribery amb el genoll rebentat, penal, Toni fallant-ho tot, Nasri sortint des de la banqueta a jugar 5 minuts, la panxa de Cassano...

Si no comptem les respectives parelles de centrals els noms alineats són dignes d'una final de la Champions. És cert, però, que la categoria present no arriba a la dels mateixos dos equips fa dos anys. Itàlia ha perdut els dos centrals, Nesta i Cannavaro (renuncia i lesió, respectivament) i Totti i l'únic jugador que està millor que aleshores és De Rossi, imperial, però no decisiu.

França te un problema diferent. Ha perdut Barthez, que no és cap catàstrofe, però també Zidane. A canvi hi ha una generació de jugadors fantàstics que encapçala Benzema, una bèstia de jugador. Avui ha estat l'únic que ha donat la talla, corrent la banda com un interior, regatejant com un extrem, aguantant com un pivot, percutint com un tanc. Contra Holanda no va jugar i França no va tenir finalització a infinits atacs com va proposar.

És insòlit el que ha succeït amb França, semblant al Brasil de fa dos anys: no han sabut gestionar l'abundància. França te noms per muntar dues seleccions competitives. Ben Arfa, Trezeguet, Flamini i els dos laterals de l'Arsenal, Sagna i Clichy, per exemple, no han estat ni convocats, Mexes, central de la Roma, ha estat suplent de Thuram. Lassana Diarra, Malouda, Gomis i Nasri també han tastat banqueta. Una passada.



No extranyarà, aleshores, que Domenech sigui linxat tan bon punt trepitgi terra francesa. No treure del camp Govou avui i colocar Abidal, lateral, a tapar el màxim golejador dels darrers tres anys ha tingut tela. Ha tingut mala sort, està clar, amb la lesió de Ribery i l'autogol d'Henry, però la sort es busca.

Ara toca esperar que el cop serveixi per purgar els iaios (excepte Makelele) i deixar pujar la nova generació, que competirà amb l'Argenrina de Messi, Agüero i Tevez i Brasil pel Mundial 2010.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

OJALA Rumania els hagues expulsat ambdos!!! merda de gent i merda d'equips. Ni Francesos ni Italians ala a la calle!! Uns per feos i negres (sense cap caire racista, es una dada a afegir que un equip europeu tingui mes africans a la plantilla que "francesos") i els altres per chuloputas repentinats (aquests si que no tenen perdó)!!

Els gabachos son una colla de iaios que no poden amb la seva anima d'aqui les lessions, la falta de gol i tota la pesca. I els italians, marrulleros com sempre, fan el que saben fer, aprofitar-se de la situació.

Em va comentar en Nacho que el Sassano esta vist com lo pitjor de lo pitjor a Italia, i que tothom li fa mofa... que tristissim.

Ala ja he rajat, que feia temps que no la deixava anar, tot sigui per relaxar-me entre estona d'estudi i estudi.

Germ

Carlos dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Carlos dijo...

Jo no veig on esta la raresa de tenir més jugadors negres que blancs a la selecció francesa. Molts d'ells són immigrants de 3a generació (i desde la segona generació ja es considera francès). Apart, Zidane és blanc i no ha nascut en territori continental francès. Aquest sí que és francès per ser blanc? Com definim qui és d'on? Ius soli? Ius sanguini? No ho dic pel German, però és que aquest comentari ja l'he sentit diversos cops aquests dies.

I el que realment sí és curiós: EL GERM DESITJANT LA VICTÒRIA A LA SELECCIÓ DE RUMANIAAAAAA!!!!

Anónimo dijo...

si el zidane es negre jo soc arab. Rumania no em desagrada, es veu que es veritablement bonica. Odio visceralment als GITANOS RUMANESOS que omplen Europa.

Germ