Pou i caos

Quan el Pep i l'Asi van venir a visitar-me a Roma el primer que van percebre és que es tractava d'una ciutat deixada, no només quant a les afores de la ciutat ("Aquesta estació m'ha fet pensar que estavem a Bratislava"), també pel que fa als punts més turístics de la ciutat. En efecte, Roma, Itàlia en general, és un paratge brut superficialment. Internament és pitjor.

Dues notícies ben recents per demostrar-ho. La primera te per protagonista Berlusconi, que no ha tardat gens ni mica a demostrar els poc complexes que te. El tio vol invalidar i fins i tot penalitzar l'ús de les escoltes telefòniques en els processos judicials. A Itàlia, paradís de la corrupció, aquesta eina ha estat utilitzada sovint per destapar afers d'allò més tèrbols, fent caure sempre peixos grossos. El cas més conegut aquí probablement sigui el del Moggigate, una trama que va descobrir que tota la lliga de futbol era una farsa pactada i comprada per un grapat de persones. Era un assumpte que, com sempre a Itàlia, tothom olorava però ningú comprovava. Com deia, és el cas més conegut, però no el més rellevant. En una altra ocasió, es van provar trucades de Berlusconi a caps de les televisions pressionant-los per contractar amigues seves. Coses d'en Silvio.

L'altra notícia parla de l'Església, que ha vetat a Itàlia un matrimoni alegant la impossibilitat de tenir fills d'ell en tant que invàlid de cintura cap avall. Com sona. Per què casar-vos si no podeu procrear?

La justicia italiana, que ja estava a la UCI, acaba de rebre un altre cop per part dels polítics, que ataquen sense pietat l'Estat de Dret, i l'Església, de gran ascendent en la consciència dels italians, fa aquest tipus de barbaritats, desacreditant-se a sí mateixa. Crisi de les institucions.

Li vaig dir al Pep que Itàlia s'enfonsava, que quedava poc. Primer, torna el populisme de Berlusconi. Després, Nàpols s'ofega entre les seves pròpies deixalles enriquint així la Camorra. Al mateix temps, es proposa una llei deportatòria contra els immigrants (i els que no ho són tècnicament també, perquè els rumans són europeus!). Crec que aquests que explico són dos capítols més.

La gent està desilusionada, els joves veuen que el seu estat no te futur i que no acaben de tocar fons perquè el pitjor sempre està per arribar. Tothom sap que els problemes es tapen amb pegots, no es solucionen, ningú fa res. El tòtem de la selecció campiona, Francesco Totti, va renunciar a la selecció; Cannavaro, el capità, es va lesionar; l'altre dia van rebre 3. El sud serà encara més pobre del que ja és si prosperen les iniciatives del govern. I quant menys ajudi el govern, més forta serà la màfia: és ella qui substitueix el poder públic allà on aquest es despreocupa.

Crec que estem davant d'alguna cosa grossa.