Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


domingo, 1 de junio de 2008

Un coet, una festa i més

Aquest estiu podem veure un enfrontament èpic a Pekin. Guaiteu aquest video. És Usain Bolt batent el rècord mundial, reventant Tyson Gay, el segon, que fa una marca que fa no res hagués estat estratosfèrica. Seran, per tant, fins a tres atletes, Gay, Bolt i Powell, els que es jugaran la medalla d'or, que possiblement requereixi un record del món o, com a mínim, una marca per sota dels 9'8. M'encanta l'esport.


A part d'això, més coses. Ahir vaig fer les proves de periodisme. Calculo que he de ser millor que altres 50 persones per entrar, fita que crec que puc assolir tal i com em van anar les proves. Mentrestant, ja tinc el carnet d'animador.

I encara més. Ahir van arribar la Oli i l'Amaia a Barcelona. Vam anar a sopar amb l'Haizea, el Galli i el Toni i més tard es va afegir el Carles. Una cosa va portar a una altra, vam entrar a Otto després de negociar la naturalesa de les meves bambes amb els porters* i he acabat arribant a casa amb el cel ben clar i les set acabades de tocar.

Otto és el model clar de com la cultura del videoclip ens acaba atrapant a tots. Però en aquest cas, de forma fallida. Fantasies de glamour tipus festa 50 cent que acaben en lamentables intents d'imitació dels fenòmens hip-hop. Algú hauria de posar un cartell allà: Sólo los negros pueden bailar como los negros. En castellà, clar, perquè en sona més autoritari. Crec que l'any passat o l'altre va ser un local de moda, ara és molt caspós, amb gent molt gran (40 anys i més) i una ambientació pèssima. Sort, com sempre, de la companyia. Ha estat una nit de riure, fer el burro, ballar a un podium i no poder parar.

Un darrer sentiment. L'emoció d'escoltar que una parella ha pensat de posar-li el teu nom al seu hipotètic fill en honor teu.

*-No puedes entrar con esas zapatillas.
- Por qué?
- Porque no.
- Pero por qué no?
- Porque no.
- Pero alguna razón debe existir.
- Son anchas.
- Pues me las ato fuerte y parecen más delgadas.
- Estan sucias (juro pel meu tercer testicle que ho van dir així).
- Pero con la oscuridad no se ven.
- He dicho que no.
- Pero por qué no?
I així segueix el bucle.

Tota escena que evidencïi la subnormalitat d'aquesta xusma i que aconsegueixi posar-la nerviosa serà celebrada i valdrà tot el temps que hagi estat emprat.

1 comentario:

Carlos dijo...

No vas fer servir la tècnica de la carrera de dret feta tres cops seguits? Tota discoteca al voltant de Balmes és digna de ser incendiada i al mateix temps digna de ser visitada ocasionalment per tastar els seus cubates de garrafón i les noies-botijo que ballen refregant el cul.

Fantàstica Indiana Jones y la Última Cruzada a Antena 3. Fantàstica!