... i quan torni a casa i vegi els papas, recordaré els dies passats a Camprodon. Els Campaments són genials!
De l'himne dels Grumets 2008.
Són nombroses les sensacions viscudes a Camprodon, des de la ilusió amb què vàrem començar a preparar-los fins a l'alegre però nostàlgica jornada de pares amb que l'hem tancat. Les cares d'expectació dels grumets abans de pujar a l'autocar. La decepció de no trobar l'Ana entre nosaltres, la llàstima per no poder ser encara més grumets. La bogeria amb què ens donavem tots plegats el bon dia. Els camins compartits amb cadascun a les excursions, des d'aquell que s'esforça amb silenci per seguir el ritme agafant amb força la teva ma fins el que t'explica la seva vida amb un somriure, passant pel que no para de queixar-se i somniar en veu alta amb les comoditats de casa seva. El sempre polèmic joc de 12 hores, que fa grup com cap altre i que ens va regalar la victòria a l'equip dels Patabots. Les eternes i delirants reunions d'animadors, d'on cadascú treia les conclusions que volia. Les disfresses, que tant ens van costar de muntar. Les samarretes brutes, brutíssimes, de la gimcana marrana, i la letrina empastifada per culpa de l'assessor. La presa del riu, els salts 1, 2 i 3. Les paraulotes d'alguns, la cavana d'altres, les demandes d'atenció d'uns pocs i els problemes del badaloní per arribar a temps al WC. La dieta mortal de fregits i succedanis de formatge, el que no es sap cordar les bambes i el que s'ho fa tot a sobre. La fregada d'olles, la tormenta ens inunda la carpa, la gespa del Potato decideix no sortir i John Cena en miniatura. Le Brut li posa 3 ous a qui no li convé, alguna grumeta s'enyora dels pares i Reche mana els seus al lavabo per prevenir mals de panxa. El trèbol apareix i desapareix. El trapellot em fa empassar confeti, les animadores es desmelenen fent penis de plastilina i la carpa de material segueix tan caòtica com sempre. Abraçades a grumets i animadors, esforç recompensat en forma de somriures i alegria dels petits.
Què bé m'ha anat! Què bé m'ho he passat!
Un record ben afectuós per als animadors, companys de viatge i de feina. Sense ells hagués estat diferent.
El sofrito, las lamas y la Batcueva
Hace 2 días
1 comentario:
Ja estas per aqui? doncs a veure quan quedem!!!!!!
Tinc des de fa diiiiiiiiies i diiiiiiiies a mitges lescrit sobre les ties. D'aquest finde no passa!
Publicar un comentario