Michael Jon "Booster" Carter era el quarterback estrella del seu equip i havia estat MVP dos anys seguits, el 2461 i el 2462. Tot li anava de cara, la seva ciutat l'aclamava, era més ric del que hauria imaginat i el seu ego rebia tots els afalacs que desitjava. Un dia, però, tot es va acabar: el van enganxar apostant en els seus propis partits.
Diuen que les estrelles més brillants són les que abans es consumeixen. En Booster va haver d'abandonar la seva carrera esportiva i només va trobar feina al museu històric de la ciutat. Allà s'adonà que qualsevol persona, si està prou preparada, pot fer el bé i ser un heroi...
...però que si a més és intel·ligent, pot forrar-se i fer-se prou famós.
En Booster va robar totes les armes i artilugis que va trobar a la seva època i utilitzant una vella màquina del temps va viatjar mig mil·leni enrere per començar una nova vida des de zero aprofitant tot allò que sabia. Amb el temps, i gràcies a la informació que tenia de l'època en que estava i dels esdeveniments que s'hi produïrien, va fer prous mèrits per ser acceptat a la LJA i compartir equip amb Batman, Superman i altres herois més coneguts.
La cosa no va durar, evidentment, i ràpidament es va descobrir que en Booster només era un farsant que aprofitava els seus mèrits per forrar-se amb patrocinadors i merxandatge propi. L'heroi fallit va ser expulsat i es va generalitzar l'opinió que es tractava d'un idiota amb ganes d'exhibir-se.
D'un temps ençà, però, en Booster s¡ha rehabilitat i fa poc va salvar el seu univers i 50 dimensions paral·leles més. Tot un èxit. O no. Perquè uns nous poders el feien el personatge ideal per vigilar el continu temporal dels perills que amenaçaven la realitat. Passaria el temps viatjant d'època en època solucionant problemes i protegint el continuu temporal, però ningú més que ell i el seu ordinador ho sabria.
En Booster havia d'escollir: ser l'heroi famós i reconegut que sempre havia volgut ser, o ser tractat i recordat com un inútil però protegir en secret tot el que se suposa que ha de ser protegit i permetre que els herois de sempre segueixin enduent-se tota la fama.
Aquesta és una disjuntiva molt suggerent en el món del còmic del superheroi. Coneixem el cas d'Spiderman, perseguit per la policia i la premsa amb la màscara, pobre i desgraciat en la vida de Peter Parker. O el de la Patrulla X, que salva regularment un món que els repudia i els discrimina. Però en tots dos casos sempre hi ha un foradet per on reben l'agraïment dels qui reconeixen els seus mèrits, l'agraïment que totes les persones necessitem alguna vegada.
Si em fessin la mateixa pregunta que li fan a en Booster tindria molts dubtes. Necessito sentir-me reconegut, agraït i estimat, seria hipòcrita no reconèixer-ho. La pregunta és si n'hi ha prou amb saber que estas fent el bé per fer-lo. Si quan el fem assumim algun tipus de recompensa fora de l'acció mateixa.
Hi hauria prou amb conèixer jo quins són els meus mèrits mentre la resta del món creu que sóc idiota?
Seria prou miserable per quedar-me amb la glòria que donen les petites victòries oblidant allò veritablement important però ingrat?
Potser passa com l'esport, on el triomf de veritat ve sempre d'un mateix, de trencar els teus propis límits i no aquells que t'imposen.
Físico mucho mejor y así todo sale bien
Hace 21 horas
2 comentarios:
Crec que es d'un caire egocentrista enorme no buscar més reconeixement que el propi, ja que arribarà un moment que no sabràs si actues realment bé o no. Ja que l'unic criteri que es te es el propi.
Pero, buscar l'agraïment infinit del mass media... potser et converteix en una persona superflua que actua només de cara a la galeria...
Potser el qu es apropiat es convinar, saber que estas fent un bon paper per la societat i que de tant en tant deixar anar alguna llagrimeta quan el "populacho" t'ho agraeix.
cal dir que el robot del booster s'ocupa d'enregistrar tot el que fa per a passar a la història més tard.
Potser no és tan isolat...no m'ho he llegit del tot, només vaig fer una repassada al comic
Barru
Publicar un comentario