Fa dos anys...

... enviava això per mail:

"Us comunico que ja tinc casa mes o menys fixa. Dic mes o menys perque queda una mica lluny de la facultat. Es la dels germans, que resulta que no queda a 5 minuts de la Uni, sino a 30, i a mes es una mica cara. Aixo si, ells son una meravella de gent, suposo que en aquest sentit no tindrem problema (Aquí no havia descobert que ell era un imbècil torracollons que maltractava psicològicament la seva germana-criada). De fet, fins i tot el seu gos Io (es diu aixi, Io) em cau be, i aixo que m'arriba al melic i d'una queixalada ben donada em podria arrancar el cap si vulgues. Pero no vol, perque ens caiem be.

Doncs aixo, que en dos dies m'he patejat mes de mitja Roma, quan dic mes de mitja es mes de mitja, sense dormir dues nits a un mateix lloc. He vist la tira de pisos, i la veritat es que encara ara dubto, per aixo els he dit als germans que de moment nomes fins febrer. Esculli el que esculli tinc la sensacio que m'estare perdent coses maques, aixi que es una decisio que m'assusta una miqueta.

De cara al febrer, si no em convens on soc, tindria tres opcions destacades: 1) una habitacio compartida en un pis amb mes Erasmus, lloc centrat al costat de la piazza Vittorio Emanuele (a la mateixa habitació on viuria un col·lega alemany de l'equip de futbol); 2) un atic al bellmig de Roma amb un arquitecte irania que viu amb el seu fill, la zona mes maca de Roma pel meu gust pero amb la pega que no tindria ambient juvenil al pis, i 3) una habitacio igualment compartida, a 2 minuts de la facultat, amb jardi i amb 3 noies i un noi mes a la casa.

Aquesta nit he dormit a un alberg, i ara fa una hora m'he adonat que m'havia deixat el neceser amb colonia, xampus, raspall de dents... i diners en metalic que volia tenir separats de la cartera! Pateja't mitja Roma, caga't en les putes linies de metro que s'espatllen continuament, en l'unic transbordament que hi ha a tota la ciutat, "scusi, questa matina mi dimenticado un necessair a quadri" i patapum, a la taula on l'havia deixat, "grazie mile a tutti!!!!!", 12 hores despres, i no s'ha mogut de lloc. Evidentment, aquesta informacio no arribara a oides dels meus pares, perque s'estressarien encara mes. Crec que ja els ho vaig dir un cop a Barcelona. Van sospirar mentre negaven amb el cap.

En fi, que han estat dies d'una mica de soledat, perque les dues noies amb les que vaig compartir pis al principi eren una mica muermo (una d'elles m'odiava segur), de caminar i buscar, de trobar a faltar fer unes rises, pero tambe d'aprendre forsa. M'hagues molat molt compartir-ho tot amb algu al costat, fos qui fos, pero tampoc ho canvio per res.

Dema ja anire a la facultat per veure quan comencen les classes si es que no han comensat ja, parlar amb els de relacions internacionals, apuntarme a un curs d'italia, veure si a la facultat tindre connexio a internet (soc a un locutori, ara), fer algun amic i veure si hi ha festes erasmus programades)."

Les faltes formen part de l'exotisme dels teclats extrangers. Eren els primers dies de somni, caminava de puntetes i obria molt els ulls. Setmanes després ja estava adaptat i els crits, el riure i la cervesa eren la norma. La fotografia de sota està feta un o dos mesos més tard que la de sobre. El matalàs està comprat per les visites de Germ-Irina-Jordi, l'estenedor està comprat per fer d'armari i l'habitació comença a omplir-se d'objectes que porta en Diògenes quan va begut.