8'30 del matí, entrada de l'estació Sagrada Família. Allà on acostumen a vendre el 20 Minutos, diari gratuït, es forma una petita aglomeració. M'hi acosto, interessat. Resulta que estan regalant xocolatines, una nova forma de KitKats petits, daus de xocolata. Agafes la imatge, la poses al telenotícies i dius que fa tres mesos que els supermercats de Barcelona estan buits i la gent s'ho creu. Empentes, braços estirats per entre els cossos, gent intentant agafar més d'un i de cinc, bronques al repartidor per no anar més ràpid, mans que intenten agafar bosses quan no els toca, etc.
Primer desprecio la cua. Després penso que vaig a SED i que estarà bé compartir unes xocolatines. M'acosto per un dels flancs on veig que hi ha menys gent i espero que el repartidor s'adoni que sóc allà i em doni una bossa. A tota velocitat, un iaio torba la meva espera serena i li fot cops al repartidor.
"Hi ha cua" - li dic
El tio sua i segueix donant-li cops al braç del repartidor mentre fa es espai posant l'espatlla entre les xocolatines i jo. El repartidor, cansat, li dóna una bossa, però l'home vol més i agafa un grapat de la capsa on les té. El tio és tan avariciós que se li'n cauen dues a terra. Quan les va a agafar, sóc més ràpid. Que es foti.
"Hi havia una cua" - li repeteixo passant-li per la cara les bosses que JA NO TINDRÀ.
I el tio somriu com si li hagués explicat un acudit.
Sempre igual, els iaios. Les normes no van amb ells. Cagun la puta. Què fa aquest tio despert abans de les nou del matí? Té necessitat d'endur-se 6 bosses de xocolatines? Ha d'empènyer a la gent per aconseguir-les? I la resta igual. Això no és la crisi, això és ser maleducat i miserable. I després encara donen lliçons als joves.
PD: gran Barça de bàsquet, molt seriós, descomunal Navarro. Ultraviolència contra Reyes ja.
El sofrito, las lamas y la Batcueva
Hace 2 días
3 comentarios:
M'ha agradat molt l'article pau... sobretot la postdata... jeje... com he disfrutat veient el partidet!
Respecte als avis, hi ha coses q no entendré... com pq es queixen quan entren a un metro a les 9 menys 5 (a rebentar, OBVIAMENT) i tu, sense voler, invaeixes mínimament el seu espai (ESTÀ A REBENTAR!)... o com, quan vols sortir del metro a rebentar, i un avi q vol pujar t'atropella... Imagino q l'edat fa q tot sigui més dur... i intentar aconseguir un seient hi fa molt... si tothom els cedís potser seria diferent... no ho sé! però bé, esperem aprendre'n i quan ens toqui a nosaltres ser diferents, no? jeje. Una abraçada!
PD: has guardat alguna xocolatina per compartir entre partidets el diumenge? ;)!
Si l'avi es menja totes les xocolatines mor. Li hauries d'haver recordat que no està per menjar segons què. Apart d'això totalment d'acord. Ortega i Pacheco tenen solucions gracioses al tema de la tercera edat.
Diuen que la gent jove som un reflexe de la societat en la que vivim. Així que no val criticar sistemàticament el jovent sense fer una mirada crítica a tota la societat.
A cuidar-se!
Ignasi
Publicar un comentario