Barça - Lió

Gran victòria per donar bona imatge a Europa. El Barça es cola entre els vuit millors i segur que ningú el voldrà de rival perquè ahir va demostrar que al Camp Nou pot desplegar un atac difícilment aturable, ni que sigui durant una hora en tot el partit.

Tot i els dos golets tontos de rigor i la desaparició de Valdés, l'equip va regalar mitja hora d'assetjament al campió francès que serveix de lliçó als que vinguin després: si avances la defensa, regales espai per Henry i Eto'o a l'esquena dels centrals; si et tanques i deixes terreny entre línies, Iniesta, Xavi i Messi fan el que volen; si ajuntes les línies no deixes sortida per quan recuperes.


En defensa, en un partit delicat per les baixes de Puyol i Abidal, va destacar Piqué, que es consolida com un tercer central fiable per a la plantilla, però es va trobar a faltar una mica de falta tàctica quan el partit estava més boig. Si Makoun i Juninho van poder inflar-se gràcies a la benevolència de l'àrbitre, era ingenu no seguir aquest camí. No es va fer i se li van regalar esperances al Lió (i angoixes al Camp Nou). Cal millorar això perquè el dia que ens posem per davant a Old Trafford o Stamford Bridge no haguem de patir. El Manchester ahir (o l'any passat contra el Barça) en va tenir prou amb un gol per amarrar darrere: la Champions es guanya sabent jugar a això, perquè no sempre pots ficar 4 gols en mitja hora.

Quant a la resta, poc a dir d'un Liverpool que espanta i que tothom va veure aniquilar el Madrid i gran actuació de la lliga anglesa, que fa ple com cada any i col·loca els Big Four entre els grans, liquidant pel camí els tres italians, que fracassen un any més.

Per als quarts m'és igual l'equip. La Champions va cara i si volem guanyar-la segurament haurem de guanyar un o dos equips anglesos, així que quan abans millor, i segurament a l'anada ja tindrem Puyol llest.