L'altre dia vaig anar a la mani amb el Germ. Ell em comentava que havia arribat un punt que estava fins els ous i havia de sortir a dir alguna cosa contra Bolonya. A mi el que em va treure de casa, més enllà de la sempre atractiva promesa de veure cremar la ciutat, era protestar contra les estomacades que havien repartit els Mossos de Sauron la setmana anterior. En Germ i jo vam coincidir que hi havia un piló de gent, però no vam saber precisar. Bé, això i que jo mai he aconseguit comptar fins a 13 sense perdre'm.
La qüestió important, però, és com pot ser que es mobilitzi tanta gent (no sé si són minoria dins el col·lectiu universitari: la meva mostra de coneguts universitaris m'indica que sí ho són) contra una llei irreversible i que, a més, tampoc tindrà conseqüències tan sagnants com es diuen si atenem a les explicacions de totes les parts.
No podràs compatibilitzar feina i estudis? No crec que sigui més complicat que ara.
Et fan fer pràctiques com quan eres petit? En segons quines carreres, és necessari. En totes, si es fessin bé (o sigui, qualsevol cosa menys "fer un resum d'aquestes mierdalecturas").
L'empresa prendrà les regnes de la universitat? Buuu... mite.
En resum, que pel que sé, Bolonya no és tan greu. De fet, si serveix només perquè l'índex de suspensos sigui més baix, ja haurà estat un triomf. La universitat pública la paga tota la societat, no pas els que hi van: els estudiants paguem una desena part. És una qüestió de justicia i eficiència aconseguir que els estudiants aprenguem el màxim en el menor temps possible. No pot ser que hi hagi qui es matriculi a assignatures per no anar a classe, per no aprendre absolutament res, per suspendre per quarta vegada, per ni tan sols presentar-se a l'exàmen.
Queixar-me contra Bolonya (que no contra els Gossus), doncs, no es troba entre les meves 40 primeres prioritats. Calculo que està més avall. Potser per sobre de l'eterna reivindicació d'uns tomàquets amb gust a tomàquet però clarament per sota de la utopia d'una televisió intel·ligent.
Article interessant de fa una setmana sobre dades d'assistència i superació d'assignatures a la universitat.
El sofrito, las lamas y la Batcueva
Hace 1 día
1 comentario:
PArticularment penso que la universitat catalana està un nivell (o dos) per sota de les universitats europees (no, Italia tampoc és Europa) Crec que fa falta una remodelació absoluta del ensenyament superior per tal d'adaptarla als models que si funcionen.
Primer de tot, s'ha de suprimir la Selectivitat. Un examen general per entrar a qualsevol carrera? per favor! Cada facultat ha de fer les seves propies proves d'acces, i que han de servir per que els futurs estudiants sapiguen que necesiten per a entrar. Evidentment, crec que hi ha massa universitaris, i que després, molts d'aquest acabaran treballant d'alguna cosa no relacionada (o que no necesita) els estudis superiors. Això, en ras, es tirar diners.
La reducció del nombre d'universitaris podria permetre la gratuïtat de les matriculacions, tal i com passa a Finlàndia.
Publicar un comentario