Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


sábado, 4 de abril de 2009

Cap a Berlin!

Avui escriu en Jordi sobre un tema que m'apassiona però sobre el que puc dir ben poc.


Un partit màgic!

El proper dijous es jugarà un dels millors partits de bàsquet q es poden veure actualment.


Podem gaudir d’un BARÇA-TAU, el 2on i 1er classificats de la lliga ACB respectivament. Dos dels millors equips d’Europa amb jugadors carn d’NBA (Splitter, Teletovic, Ilyasova, Navarro...).


Aquest enfrontament, a més, és especial perquè es juguen el pas a la Final Four (final a quatre) de la Eurolliga; en futbol equivaldria a les semis i final de la Champions, però que en bàsquet es juguen en un sol cap de setmana. La eliminatòria al millor de 5 partits estava distribuïda amb 2 partits seguits al palau, 2 seguits al Buesa Arena (Vitòria) i el 5è al Palau.


El Barça, després de perdre el primer partit ho tenia molt cru, i va arribar al quart partit amb un balanç 1-2 desfavorable i, per tant, amb la necessita de guanyar. I, contra pronòstic, ha aconseguit aixecar el matx-ball guanyant a casa del TAU... per 21 punts! Una pista on només han guanyat dos equips en el q va de temporada, Lottomatica de Roma (de 3) i Olympiakos grec... i ara el Barça, i de 21!! I amb un Navarro i un Sada tocats.



El partit de dijous va ser molt especial. Crec recordar que dels últims 7 enfrontaments Barça-TAU/TAU-Barça abans de l’inici del play-off, tots 7 havien caigut del bàndol vitorià. Tots deien que Ivanovic tenia la moral menjada a Xavi Pasqual. Doncs bé, les defenses alternants de Xavi Pasqual han donat a la defensa del Barça un plus. Un equip que gairebé sempre defensa en individual ara té la capacitat de, en certs moments, plantejar diferents variants defensives que facin dubtar al rival. Xavi Pasqual potser no és un gran entrenador ofensiu, però defensivament va donar una lliçó a Ivanovic. I no només per les defenses, sinó per com està aconseguint “secar” a Splitter posant-hi Santiago a sobre i per aturar el perillós joc de contraatac del TAU. Què gran la cara d’Ivanovic els últims minuts de partit...


Però, al meu entendre, la clau del Barça ha estat l’aportació col·lectiva, una banqueta més llarga que la del TAU. Del partit del dijous podríem destacar a Lakovic, Navarro, Grimau, Basile, Andersen, Ilyasova, fins i tot Barton (5 rebots, 3 ofensius dels q fan mal)... en resum, a l’equip.


I aquesta ha de ser la clau per guanyar el 5è i definitiu... l’equip i l’efecte Palau! Crec que està clar que el TAU té un millor 5 inicial, però la 2ona unitat del Barça és la que ha de decantar el partit!


A tots els amants de l’esport en general i sobretot als amants del mon de la cistella en particular, teniu una cita ineludible: Dijous 9/04/09 a les 20.45, BARÇA-TAU, un partit màgic!

PD: Gràcies Pau per la oportunitat de compartir la passió pel bàsquet amb una petita aportació al teu blog!


Gràcies a tu.

No hay comentarios: