Racionalment condemno la destrucció gratuïta de mobiliari urbà. Crec que la violència no acostuma a ser el camí. Empatitzo amb les forces de l'ordre i entenc que sovint són només titelles, carn de canó al servei de poderosos, innocents. Tampoc sé d'on venen aquests pensaments, però son els que son.
Ahir a la nit 200 persones va intentar assaltar una comisaria de Pozuelo de Alarcón, van deixar 10 agents ferits i la policia va haver de cridar reforços a Madrid per acabar amb una macrobatalla urbana que va durar vàries hores. Perquè després diguin dels barcelonins i la seva vena vandàlica. La notícia, aquí vaig, no diu gaire sobre el per què del conflicte i tampoc sembla importar gaire. Els joves beuen i s'enfronten a l'autoritat. Que aixequi la mà qui estigui lliure de culpa. En el fons potser només és un passatemps juvenil. Poses en un plat de la balança les possibilitats que et fotin un cop de porra o t'enganxin i et fotin una bona multa, i en l'altre plat la sobredosi d'adrenalina de tirar pedres i ampolles a un furgó policial o calar foc a coses. S'entén.
Veurem quan al plat proviolent de la balança la gent comenci a posar-hi la gana, l'atur, els deutes i la ràbia que se'n deriva. Segurament no n'hi hagi prou amb cridar els reforços del municipi del costat. O potser és que mai ha estat només un passatemps i sí una manera de donar sortida a les pròpies penúries vitals. No ho sé.
L'altre dia a un carrer borroka de la Parte Vieja de Donosti van aparèixer més de 20 ertzaintzas encaputxats i equipats amb escopetes de boles, porres i cascs. Els vaig seguir esperant trobar jaleo i encara avui no sé què carai anaven a fer perquè van dispersar-se, van entrar a un parell de bars i van marxar tal qual havien arribat. Potser si buscaven enganxar algú in fraganti els xiulets còmplices de la gent que els veia pel carrer ho va espatllar. Tipus l'Agua, Agua dels venedors del carrer. Tipus "Ciudad de Dios". El més impressionant va ser veure com un carrer sencer, iaios i pares de família inclosos, els acomiadàven cantant. Enfotent-se d'ells a la seva cara. Desafiant-los.
Mola ser així amb els policies, amb allò que significa moltes vegades la policia. Llàstima que també siguin persones.
4 comentarios:
Vols dir que només és un passatemps juvenil? Jo no ho tinc tant clar... I si, són persones, però també els militars saben que poden ser enviats a la guerra. És la seva feina.
La policia és evident que ha d'existir, ara bé, desprès d'anys i anys d'experiència amb ells sempre s'arriba a la mateixa conclusió. I per a mostra un botó: personatges coneguts per tu i per mi que han acabat de Mossos i avui dia es passegen amb una pistola pel món.
En fi, la policia segur que es va passar de llesta i la cosa se li va anar de les mans o directament va vacilar algú suficientment xulu/borracho com per plantar cara i fer de primer pingüino envers les forces de seguretat. I k-boum!!
Ja els hi esta bé
germ
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/380041/index.php
Un altre punt de vista
Germ
Carlos, com que has conegut els polis saps que no son satanassos ni coses així, i per això crec que només son víctimes, titelles. Com a mostra un condó.
Germ, l'enllaç té el mateix text que el meu. Cada cop faran menys falta xulos/borratxos perquè la gent anirà enrabiada. Com avui davant de Roca, a Diagional i a plena llum del dia.
Publicar un comentario