Avís. Si no has llegit l'entrada anterior, et perds la base de la història. Torna enrere!
Ahir vaig anar al gimnàs i, essent coherents amb la meva projecció, vaig calçar-me els slips Swamp Thing. Crec que és lògic: si vaig a suar, o posats a embrutar, millor uns que ja estiguin cascadets, no? Més encara sabent que la meva mare ja els té sentenciats i que qualsevol dia deixaran de seguir el seu cicle cul-rentadora-fil d'estendre-planxa-calaix-cul.
Bé, doncs havent suat la cansalada i havent-me dutxat, vaig arribar a casa i vaig posar a secar la tovallola. Allà el món va començar a anar a càmera lenta. Tal qual vaig estendre-la sobre el fil d'assecar, els calçotets van aparèxer de dins d'ella, inabarcables per a mi, i es van precipitar fins al patí del primer pis.
Cagun la òstia. Els calçotets ja éren prou vergonyants, però a sobre estaven ultrasuats. Allò era ofensiu. Només podia riure. Ràpidament em vaig posar al lloc de qui descobrís allò: no tenia explicació. O se li havien caigut a un guarro que estén la roba interior abans de rentar-la o es tracta d'un sonat que es dedica a tirar calçotets suats (i molt cascats) als patis dels altres. Ben mirat, no sé si m'estimo més que posin en dubte la meva salut mental o els meus hàbits d'higiene, però el que va quedar clar és que ni de broma donaria la cara.
Afortunadament, som diversos els sospitosos. Al segon hi ha un noi d'uns 18 anys i un altre adult (família que ja em té per perdut: aquest Cap d'Any uns amics i jo, tajadíssims, vam despertar-los a les 4 de la matinada per demanar-los beguda i postre a canvi d'unes nadales); al tercer som tres comptant-me a mi; al quart no sé, però segur que hi ha algun home; i al cinquè un brasiler traficant de droga i amb síndrome de Diògenes. A priori aquest darrer detritus humà és el màxim favorit a deixar caure calçotets pudents pel pati de llums, però no estén mai la roba. De fet, ni la renta, senzillament en compra de nova.
El meu pare ha proposat de broma pescar-los amb un fil de pescar i un ganxo i la meva mare se n'assabentarà d'aquí uns mesos o abans, si troba a faltar els Swamp Thing.
No sé com dormo tranquil...
Físico mucho mejor y así todo sale bien
Hace 1 día
6 comentarios:
Espectacular historia, la meva porposta? dili a la veina que es de un dels teus companys de pis (sense especifica quin) i que li feia molta vergonya baixar a demanar-los.
Iñaki
El problema és que els meus companys de pis són mon pare i mon germà!
Jo, aprofitant que surti la dona on han caigut els teus calçotets, cridaria com un boig dient que el teu germà es un guarro i que no té vergonya, que no saps com es de la família. Del pal indignat i demanant disculpes a la pobre dona pels calçotets del dani.
No he pogut parar de riure.
Fredy
Cabró. M'estic llegint l'article a la feina i no he pogut evitar descollonar-me. Només he aguantat fins que t'han caigut els Swamp Thing al primer pis perquè els 3 companys de despatx m'han mirat com pensant "Quina gràcia té la taxa d'atur per nacionalitat i comunitat autònoma en unitats de percentatge de 2008-2009?". El continuo llegint a casa.
Ja estic a casa i he plorat. Abandona'ls a la seva sort o posa un cartell de "WANTED" a l'ascensor. Digues que es donarà una bona recompensa i el firmes de part del brasiler traficant.
Una altra alternativa és posar un cartell queixant-ma que dos calçotets bruts i suats han entrat per la meva finestra. Que pensin que és una epidèmia.
La pregunta, però, és com van agafar els calçotets. Dits? Pinces? Brigada de desinfecció?
I quan esperaran a que els vinguin a buscar? Els hauran tirat ja? Els van prendre tan bon punt els van veurex?
Publicar un comentario