Pensava que era tot una tonteria, superficialitat total, capricis que tenim les persones. Màrketing. Però no.
Parlo de bambes. Sempre havia cregut que unes bambes normaletes, senzilles, tipus Decathlon, podien ser igual d'útils que unes pro ben llampants. Estava convençut que la diferència només la notarien els competidors professionals. La màquina important quan es tracta de córrer és el cos, no pas les sabatilles, no?
Si Abebe Bikila va reventar el récord del món de la marató a les olimpíades de Roma anant descalç, per què jo, nan insignificant en això de córrer, hauria de tenir alguna cosa més que quatre pedaços de roba cordats sobre na sola mitjanament comfortable?
(Bikila, per cert, dóna nom ara a tendes de material runner; ironies de la vida...)
I més sabent els preus! 80, 100, 120 euros. Un insult si a l'altra punta de l'estant en tens per meitat de preu, encara menys. Doncs resulta que aquí, en sabatilles de córrer, no tot és merxandatge. Els genolls pateixen en tirades llargues sobre asfalt, la subjecció, l'amortiguació i els reforços tenen categories diferents i alguna collonada que no recordo. Així que divendres, havent fet més de 13 km el dia abans, em feia mal el genoll. Mai m'havia fet mal un genoll. Així que vaig hipotetitzar: és possible que el meu calçat no sigui el més apropiat per fotre aquestes distàncies.
En resum, que m'he comprat unes Asics pepino per un preu del que m'hagués rigut ara fa una setmana... i no m'ha sabut greu!
Sóc dèbil? He relacionat dolor de genoll amb calçat de forma adequada? M'ha afectat subconscientment el merxandatge o són científiques les avantatges de dur unes "bambes de córrer"?
Parlo de bambes. Sempre havia cregut que unes bambes normaletes, senzilles, tipus Decathlon, podien ser igual d'útils que unes pro ben llampants. Estava convençut que la diferència només la notarien els competidors professionals. La màquina important quan es tracta de córrer és el cos, no pas les sabatilles, no?
Si Abebe Bikila va reventar el récord del món de la marató a les olimpíades de Roma anant descalç, per què jo, nan insignificant en això de córrer, hauria de tenir alguna cosa més que quatre pedaços de roba cordats sobre na sola mitjanament comfortable?
(Bikila, per cert, dóna nom ara a tendes de material runner; ironies de la vida...)
I més sabent els preus! 80, 100, 120 euros. Un insult si a l'altra punta de l'estant en tens per meitat de preu, encara menys. Doncs resulta que aquí, en sabatilles de córrer, no tot és merxandatge. Els genolls pateixen en tirades llargues sobre asfalt, la subjecció, l'amortiguació i els reforços tenen categories diferents i alguna collonada que no recordo. Així que divendres, havent fet més de 13 km el dia abans, em feia mal el genoll. Mai m'havia fet mal un genoll. Així que vaig hipotetitzar: és possible que el meu calçat no sigui el més apropiat per fotre aquestes distàncies.
En resum, que m'he comprat unes Asics pepino per un preu del que m'hagués rigut ara fa una setmana... i no m'ha sabut greu!
Sóc dèbil? He relacionat dolor de genoll amb calçat de forma adequada? M'ha afectat subconscientment el merxandatge o són científiques les avantatges de dur unes "bambes de córrer"?
2 comentarios:
Té una mica de tot. Té merxandatge, però és evident que tècnicament són superiors. Passa el mateix amb els cotxes. Un panda pot portar-te a Vilanova, però no amb la mateixa comoditat o seguretat que un Audi A8.
Jo tinc unes ASICS del Decathlon, son de fabricació igual, pero no son l'ultim model que es venen a les tendes rotllo Foot Looker (odioses) o tendes d'esport en general. Tot i aixi algun cop me resentit dels peus...
ASICS: Anima Sana In Corpore Sano... que lo sepas!!
Germ
Publicar un comentario