Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


sábado, 21 de noviembre de 2009

Escalfem ja el derbi

Aquí el Fluminense i el Cerro Porteño, a les semifinals de la Copa Suramericana, l'equivalent a la UEFA europea. El Cerro era el meu equip al Paraguai, suposo que pels colors glau i vermells i perquè el super rival, Olimpia, vesteixen de blanc i sempre estan fardant que han guanyat més títols internacionals.

Al final del partit, aquí anem, una de les tanganes més dures al primer nivell de futbol en els darrers lustres. Mireu a partir dels 4 minuts, un pèl abans per veure el darrer gol.



Somnio amb un final de Barça - Madrid on casquem els malignes. Márquez comença fotent-li un cop de colze a la mandíbula d'Higuaín que cau fulminat, Marcelo es rebota i va a empènyer el mexicà tot corrent, però apareix Valdés i li desfigura el rostre d'un cop de puny. Possiblement no torni a menjar sòlid. Es forma un batibull brutal i amb la confusió Maxwell li rebenta el genoll a Raul (que intentava posar pau amb la seva demagògia no verbal habitual) d'un planxassu. Triada.

La cosa ja està ultraescalfada, i tot i que Casillas remata el seu propi capità mentre agonitza amb la cama penjant, els dos equips es volen menjar. Benzema o i Busquets protagonitzen un duel a primera sang després que cadascú es treiés la navalla que duia amagada a l'espinillera, Cristiano Ronaldo crida coses gitanes i Messi fa una xilena contra la seva cara, esfumant-li el bronzejat de cop. Puyol placa a lo "toro" al putu Ramos i al putu Albiol i Piqué treballa el fetge del maleït Guti a base de cops de puny. Mentre demana clemència, Iniesta i Xavi fan un xut doble a la pilota directe al careto del mechas, petant-li el nas.

Ibra xuta Lass, enviant-lo a la tercera graderia, on l'afició el linxa sense pietat. Alves, amb el seu estil rabiós, pateja els merengues que estan a terra i pega els que estan d'esquena. A una cantonada, Kaká i Mahamadou intenten resar però Keita els ensenya "la veritat" amb planxassos als genolls. Xabi Alonso, cagat, confessa ser del Barça i així evita ser ultravexat. Pinto pega rotllo Bud Spencer i li enfonsa el cap entre l'espatlla a Granero, que no parava de cridar "al abordaje". Drenthe corre ultrarràpid al voltant del tumult, però ensopega amb ell mateix i es trenca el braç per tres punts diferents. Apareixen Pedro i Bojan i dancen sobre els seus abdominals de titani.

Però això és secundari. Al centre de la batalla, Txigrinski i Touré fan un "espalda contra espalda" per protegir-se. Per torns, li arrenquen la cabellera a Gago, incrusten el cap de Pepe contra la gespa, li fan saltar les dents a Metzelder i propulsen Van der Vaart perquè Abidal el bategi amb el rabu. Home Run i final de partit.

Els bons han guanyat.

Vinga Barça!

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Sens dubte molt fidedigna protoretransmissio del partit. Jo només diria: Busquest treu la navalla i es lia a ganivetades matant als jugadors del F.C.B i del R.M.

No fa miraments.

Germ.

(Ojala comencin amb gilipollades de Cagometros i Chorreos... ja tinc ganes de que el Barça capi al MAndril) DImarts Quim i diumenge of corse.

Anónimo dijo...

Molts vengadores has llegit.

M'has donat una idea, pausis.

D

Reno dijo...

Que t'has fumat? Però he rigut molt!