Al final cal prioritzar les persones. Sempre hi ha recompensa.
Ahir per la nit, després de la presentació del disc Cantos de Ghana, vam anar a sopar amb un germà marista que porta allà 8 anys, l'Aureliano. Les cerveses van dur a les tapes, aquestes als acudits, i aquests a un antre on és obligat prendre un whisky. Allà l'home va compartir algunes de les seves històries. Explicava, en resum, com des d'Europa, també des de les oenegés, ens omplim la boca de tolerància i respecte a les altres cultures però no acabem d'estimar-les perquè no les entenem. I va posar com a exemple l'amor romàntic i la família tipus occidental: pare, mare i germans.
Aquest esquema, a Ghana, seria una cosa ben descafeïnada al costat de la societat poligàmica. Allà, contava, ni tan sols existeix el concepte de "tiet" o "cosí" perquè el que té la família són moltes mares, molts pares (els germans del pare biològic) i infinitat de germans (els biològics, els germanastres i els cosins de cada banda). Potser no s'entén, però el cas és que funciona fins al punt que cap nen es quedarà sòl si moren els seus pares biològics, les altres figures paternals cobriran el buit tan bé com les, per dir-ho a la nostra manera, veritables.
Una entre moltes històries que ens donen més inputs per mirar-nos el món d'una altra manera.
4 comentarios:
Això mateix intento jo explicar a les meves amiguetes i no em fan cas :(
La mortaliat a l'Àfrica crea aquests tipus de "families", cosa totalment normal quan s'intenta que una "especie/raça" no desapareixi.
A Europa els nens son un be preuat. I els pares no solen morir-se a temprana edat. Aixi que la necesitat de tenir cincents fills amb cincentes parelles no es pas necesari, la sobreproducció de nens no interesa ni a Europa ni al planeta.
El que dius serveix per entendre un problema de mortalitat a l'Àfrica, pero no crec que sigui extensible a Europa/America... Primer mon en general.
Germ.
Bones! Primer de tot intentar entendre una realitat tan diferent com la d'un país de l'Àfrica amb una mentalitat com la nostra és altament complicat. No entrarem en discussions sobre 1r-3r món etc perquè al final és llenguatge, un llenguatge que a vegades ens traeix perquè 1r pot significar millor i això no sempre és cert.
Reitero el comentari de l'Aureliano sobre l'Àfrica positiva, la que vol evolucionar, la que creix, la que té nens que es deleixen per anar a l'escola i aprendre en contrast amb els nens d'aquí.
l'Àfrica està plena de nens. Això dóna vida als carrers. Els nens són alegria, esperança, futur. Allà tenen malalties, moren, no hi ha diners i han de menjar arròs tot el dia però puc assegurar que jo vaig veure molta més alegria a Antsirabe (Madagascar) que a Barcelona. La gent et mira als ulls, et saluda sense més, vol saber de tu i explicar-te també.
Estic d'acord que tenir més nens dels que el nostre CC pugui aguantar és demencial però la vida allà s'entén de manera diferent.
Ara bé, també hi ha gent dolenta i gandul al Sud. I "si el Norte fuera el Sur seria la misma porquería" => Ricardo Arjona (http://letras.terra.com.br/arjona-ricardo/2160/).
Recomano "Ébano" de Ryszard Ryszard Kapuściński, un periodista polonés visionari i valent. El predecessor de'n Aldekoa? El temps ho dirà...
Publicar un comentario