Avui l'Enric González ja no escriu a les darreres pàgines d'El País. Ho va anunciar fa un mes: marxa de corresponsal a Jerusalem i s'acaben les seves històries. Les de cada dia a la secció de televisió, les futboleres els dilluns i les de carrer al quadern local. Una llàstima, perquè tots plegats perdem un dels pocs columnistes que no estan interessats a dogmatizar, un dels únics que ha alçat la veu repetidament contra la seva pròpia direcció i contra l'imperi mediàtic al que pertany el seu diari.
Coherent, perquè no va tenir problema a revelar que cobrava 7.000 euracos mensuals, perquè, diu, només des d'aquesta informació podrà ser transparent quan parli de classes socials o dels més cardats. Humil, perquè tot i saber que, amb El Roto, és l'espai més visitat a la web del diari i una de les plomes més seguides a l'Estat, mai ha utilitzat la columna per influenciar sinó per provocar, entretenir, molestar o recomanar una bona sèrie o llibre. Brillant, perquè tot plegat ho aconsegueix des de l'ironia i des dels paral·lelismes amb històries divertidíssimes contades excel·lentment. Imperdible, en definitiva, perquè regalar erudició, originalitat, independència i honestedat cada dia només està a l'abast dels genis.
Al costat d'aquest referent s'ha acomiadat de l'Avui fa uns dies el que era el seu columnista franquicia, Salvador Sostres. Provocador des dels extrems (conservadurisme, antiespanyolisme, antiprogressisme, masclisme), Sostres va fer fortuna com al típic tio crític amb gràcia, però finalment l'empresa l'ha xutat no sé ben bé per què. No em fa cap llàstima la persona, sí el fet: encara que no m'agradi tot el que escriu, es troben a faltar formes "diferents" de fer en el món del columnisme, i com a mínim en Sostres tenia aquest mèrit i, subratllem-ho, el seu públic.
Finalment, després dels dos comiats, els mocs. Carn de bloc. He estat enganyat per anar a olorar colònies per decidir quina se'm regalaria per Nadal. Un cop al Sephora, un lloc on les venedores semblen pallasses i els venedors porten les celles depilades, m'he adonat que havia perdut la capacitat olfactiva. Totes les colònies em semblaven suc de taronja.
En fi, la vida.
3 comentarios:
Mort als "proto essers vius" de sexe masculí amb les celles depilades!!!
Quant odi alberga el meu cor ensucrat.
Germ
Jo crec que en Salvador Sostres no es mereix que el defensis perquè al llarg de la seva trajectòria no ha demostrat dues coses que se li haurien d'exigir a qualsevol columnista: el respecte a les opinions que no són com la seva i el fet que allò que digui ho faci a partir d'una argumentació acceptable i no a partir de fal·làcies per ignorància o generalitzacinos abusives.
Segurament ser polèmic deu vendre perquè si no, encara no entenc com una persona així podia estar escrivint en un mitjà de comunicació.
Salvador Sostres és subnormal.
Publicar un comentario