Em fa una mica de llàstima. Evidentment, té un grup al facebook, a les ràdios catalanes se'n riuen amb mofa i amb el pit inflat i fins i tot la Rahola, al·lèrgica a escriure sobre futbol, s'hi refereix amb la mateixa sorna i el mateix orgull malentès.
Em refereixo a l'afer Iniesta-CR9 de diumenge passat i la història que més tard han explicat els mitjans: el noi bo, blanquet, humil i de la pedrera catalana fent callar l'exponent de l'imperialisme merengue, arrogant, apol·lini i forrat. Més dicotomia impossible, un David contra Goliath, una gran història... massa típica a casa nostra.
Ens encanta. Creem l'enemic exterior millor que ningú, som poc autocrítics sempre que fora trobem una bona excusa per victimitzar-nos. El Franco estava amb el Real Madrid, en Garzón vé a detenir als nostres, el Constitucional ens tomba l'Estatut, els àrbitres afavoreixen els merengues, cantera contra cartera, el català està amenaçat... És el retorn a la tribu, el recull dins la pròpia comunitat i la protecció acrítica contra l'amenaça exterior.
Doncs estic fins els collons d'aquesta actitud, de les tertúlies felatives o autofustigadores, sense terme mig. Del som bons i quan no guanyem és culpa de l'altre. Mira, jo ho tinc clar. Iniesta es tira, ho ha fet tota la vida; i Alves, i en menor mesura Puyol, fan comèdia quan estan en dificultats, ja sigui per arrencar una targeta al rival o per dissimular una pèrdua de pilota. I si parlem d'arrogància, tenim un noi que es diu Thierry Henry, que ha estat el millor del món, d'acord, però que està quasi tan enamorat d'ell mateix com CR i té un tarannà igualment altiu, almenys de portes a fora. És així. No ens agrada, però és competició. I el pitjor és que només veiem la palla a l'ull dels altres.
En política, per cert, tres quarts del mateix. Sí: potser necessitem més diners. Però també un altre sí: en malgastem molts.
14 comentarios:
Uuuuuuuuuu botifler!!! Jaja
Vejam, la manca d'autocrítica no és un tret diferencial de la nostra societat. Hi és a tot arreu. Traslladem-ho als individus, rarament assumim les nostres culpes. Però això no ha de servir per negar "amenaces que venen de fora". Bé, més que això jo diria: realitat que ens toca viure, problemes que tenim i dels quals no en som responsables.
Sobre els diners que gastem sembla que t'hagis cregut allò que diu la caverna: ells diuen que nosaltres gastem molts diners en, per exemple, cultura o crear ambaixades però mai s'han qüestionat que els diners que es gasta el govern central en cultura o ambaixades en llocs ben exòtics i gens estratègics multiplica per un factor important la 'nostra' despesa.
D'acord amb ser autocrítics, però només quan faci falta.
Crec que em doneu la raó. Si critico el meu país és que, o sóc un botifler, o em crec el que diu la caverna.
Jo crec que per estimar el meu país aquest no ha de ser el millor, i afirmar que, per exemple, som victimistes i als nostres organismes públics es malgasta, crec que no falta a la veritat. I no em val amb que a altres llocs la gent és igual, oju.
Jo crec, Pau, que hauries d'explicar en què es malgasten diners. Dir que es malgasta en general és un essencialisme i tu ho dones per obvi. No ho és, i no crec que sigui així. No és que a altres llocs sigui igual (de fet, en el cas que t'he posat, pitjor). Resulta que això passa a tot arreu. Les administracions són entitats que mouen molts diners i aquestes xifres ens espanten. Sempre es poden fer les coses de manera més eficient, però això aquí i a la resta del món. Els darrers anys els pressupostos de la Generalitat han reduït despesa. Si la hi podrien reduir més no ho sé perquè no em veig autoritzat per opinar-ne.
I compte, no t'he dit que et creus la caverna perquè critiquis el teu País. T'ho he dit perquè allò que afirmes hi coincideix.
De primeres se m'acut la quantitat de funcionaris brutal i inacomiadable que hi ha tant aquí com a Espanya.
O els informes que estan sortint recentment, pagats a preu d'or.
Per mi la història d'Iniesta-CR9 passaria a molts pocs llocs, és molt típica del nostre tarannà, creant un imaginari maniqueista (Iniesta, en nostre nen bo, CR el xulo del barri) on, en realitat, no hauria d'existir. I dic això des de la crítica en fred, que sóc el primer que insulto el Gitano Ronaldo i estic enamorat de l'Iniesta, però em molesta el tractament forofo que es fa del detall, trastocant la realitat a través de les paraules.
Per exemplificar el que dic (l'esperit, en definitiva): el Depor marca i a TV3 parlen de "sort", de que els gallecs marquen "gairebé sense voler", de que "el Barça ha treballat molt per fer el seu golet i el Depor se l'ha trobat" en "la primera ocasió".
Lamentable. La caguen Busquets i Valdés, però l'equip en general no pot encaixar després d'una pilotada d'Aranzubia, conegut des de fot anys per la potència dels seus xuts de porteria. A això em refereixo amb falta de crítica.
perdona que hi insisteixi, però amb això dels informes: Abans se'n feien i no es publicaven. Ara se n'han fet i s'han publicat. Segurament el preu és abusiu i es millorarà l'eficiència però cal admetre la mala fe informativa en tot això: els informes no parlen només d'una cosa i no arriben només a una conclusió.
Respecte el nombre de funcionaris, crec que fas una afirmació una mica a la lleugera. Me mare és funcionària i no deixa de queixar-se que cada dia van més de vòlid. Però ells sempre són el blanc fàcil, encara que treballin com ningú.
Deixa'm dir-te, ja que has posat l'exemple del Depor, que sí, potser nosaltres de tant en tant deixem anar un "no s'ho mereixen" (no creus que tenien raó?) però si no m'erro, precíssament ahir, el diari Depor sport treia una portada amb l'iniesta al terra i un titular que feia: "que les duela". Això potser és excessiu, però el que vull dir és que la percepció col·lectiva (la tribu com tu dius -per cert un concepte que jo no crec que sigui pejoratiu ja que és el nostre bressol-)doncs hi és.
No sé Pau, que estic d'acord amb què hem de ser autocrítics i oberts però de vegades, de tant fer-ho, fem el joc a aquells que ens tenen l'ull posat. O això també és una invenció paranoica del catalanisme?
No vull generalitzar amb els funcionaris, però tots tenim exemples en un o altre sentit.
Tampoc vull caure en la demagògia dels informes, però se n'abusa. Estic d'acord que La Vanguardia n'està fent un ús absolutament partidista ara, però que abans es fés no ignifica que ara estigui bé.
Quan parlo de l'autocrítica em refereixo a un esperit, no a moments concrets. De vegades de tant intentar protegir-nos de les empentes dels altres som nosaltres mateixos qui ensopeguem.
És aquest esperit el que fa de context perquè Laporta espii ilegalment els seus subordinats o s'emborratxi com un prepúber i culpi "els espanyolistes" del seu mal. I la gent no se'n refot! Quan en Chavez diu això dels EUA sembla paranoic i a Laporta tothom li perdona!
Per això dic que no és monopoli de Catalunya (a València tenen un corrupte de president i culpen els socialistes, per exemple) però que com a forma de fer m'incomoda. I parlava sobretot del Barça, però al final ens hem quedat amb la part política...
Que a Laporta tothom li ho perdona tot? N'estàs segur? De vegades penso que vivim en països diferents.
Tornes a tergiversar allò que he dit. Amb això dels informes: jo no dic que el fet que es fes abans impliqui que estigui ben fet. Torna-ho a llegir.
Només crec que en aquest escrit barreges moltes coses. Resulta que tots els culers som d'una manera. Tots els catalanistes defensem el Prenafeta i l'Alavedra. I l'estat del català o és blanc o és negre. I tots busquem l'enemic exterior per justificar no sé què.
Doncs mira, déu ser deformació professional però per analitzar una societat es necessiten més dades que les propies sensacions.
1.- Lo dels informes és escandalós i RIDÍCUL. Patada al cul a tots els responsables.
2.- Quantitat de funcionaris brutal? Fals. Passa't per l'Eurostat. Que són impossibles d'acomiadar i tenen massa poder: Totalment d'acord.
Que corri la sang!!!
Proposo que ben aviat ens veiem, amb una birra a la mà i un partit de la lliga anglesa en projecció, i ens acabem de dir tot això amb un ganivet entre les dents.
Val, la violència és la solució. Diumenge juguen Liverpool contra Arsenal, et fa?
ok, no se'n parli més.
Dona-li un cop d'ull per sobre a això: http://www.vnavarro.org/wp-content/uploads/2009/12/errores-el-coste-de-la-administracian-v3-091209.pdf
El senyor Navarro ha tingut l'honor de gaudir de la meva col·laboració, així que no cal que te'l llegeixis en profunditat. És un muermazo si no ets un freak de la gestió pública.
Publicar un comentario