Gitano Ronaldo

Es nota que són professionals, però es nota encara més que són part interessada.

Quan he vist aquest matí l'agressió del Gitano m'ha vingut al cap un paralel·lisme immediat. Dissabte passat al Camp Nou, i amb empat a zero al marcador encara, Messi va rebre la pilota al mig del camp, es va girar ràpid i va enfilar cap a porteria. Pel camí es va trobar Marc Valiente, central amb qui va compartir generació a les inferiors del Barça i de qui sempre es va sentir a parlar més que no pas d'el seu col·lega Piqué. Quan el sevillista es va veure superat, el va enganxar de la samarreta ben fort, ja que darrere seu l'equip no estava encara col·locat. En una demostració brutal de potència, Messi va seguir la cavalgada amb Valiente penjat del coll. Al final, i veient que no se'n podia desempallegar, l'àrbitre va pitar falta i targeta.

Minut 3'45 d'aquest vídeo.

Ara mateix a l'As acaben de penjar la jugada i les seves conseqüències en una demostració acadèmica de rigor periodístic. Resulta que les jugades de Messi i CR són paral·leles però un en treu falta i targeta i l'altre acaba expulsat per agressió.

Honestament i parlant en serio, veig una diferència clau repassant les imatges i recordant l'escena en viu: Messi utilitza tots dos braços per alliberar-se mentre que quan CR deixa el colze -que té un impacte més dur i malintencionat que el braç- ja està propulsat.

Aquest matí ja m'ha escandalitzat el relativisme del Relaño, que considera que jugades així se'n veuen moltes, esmenta el seu ja clàssic villarato dels collons i parla d'injusticia en el tracte que rep el noi. Vomitiu.

Qualsevol pot veure com reaccionen els jugadors del Málaga i com reacciona Valiente, que si li pregunten al respecte no es creurà que la comparació existeixi. En Messi podrà ser un puta, que ho és, però sap quins són els límits.

El Gitano és molt gran. El segon millor, concretament, i això el destarota. Mentre ell busca la grandesa en qualsevol àmbit, Messi té un tarannà més discret però paradoxalment ha acabat triomfant més al camp de futbol. Hi ha una imatge que m'encanta quan la comparo. Quan Puyol aixeca la Champions a Roma, Messi s'està a la última cantonada de la pinya que formen els jugadors, no apareix als primers plànols del capità perquè n'està el més allunyat possible. No ho busca. Si repassem les fotografies dels darrers campions de la Champions (MU'08; Milan'07; Barça'06) els seus jugadors franquicia (Gitano, Kaká i Ronnie) apareixen al costat dels respectius capitans quan salta el confeti. No és casualitat. Sospito que és màrketing.