Reis

Amb el bàsket em passa com en moltes altres coses. Com cuinant, pintant o jugant a videojocs, veient bàsket gaudeixo com el que més, m'apassiona, però em confesso ignorant absolut, sento que em perdo un 70% del que realment passa a la pista. Ahir, per exemple, vaig gaudir com pocs dies, tot i que nom per nom els equips em segueixen semblant molt parells. Era la final de la Copa i jugavem contra el Pudrit. Al segon quart només quedava veure si els guanyariem de 15 o de 30.

És una passada el que tenim aquest any. Surti qui surti, excepte l'eternament èpic (usea, matat) i desgarbat Grimau, sempre hi ha un pepino d'equip a la pista. Ricky li té la moral menjada a Prigioni i Navarro va tan sobrat que ahir es va quedar en 8 punts. Lorbek es menja qualsevol pívot que li tirin a sobre mentre es toca els ous a dues mans, perquè és tan bo que sembla que jugui contra els júniors. Vázquez humilia l'imbècil de Reyes amb un parell d'esmaixades a la seva cara. I, sí senyor, per fi tenim, no un ni dos, sinó tres negracos menjanens, forts i ultrabons, tatuats i amb pinta de from the guetto que marquen les diferències sense haver d'ensenyar la pistola que -fijo- porten darrere els calçotets. Com ha de ser.

Bé, i l'equip és veu treballadíssim. En defensa sempre apretem i pocs equips ens colen més de 60 punts (ahir el Pudrit només ens en fa fer 21 entre el segon i el tercer quart), i en estàtic sempre es veuen moviments (que no entenc) i combinem entrades, tir exterior i joc a dins, de manera que sempre hi ha variants i pels defenses deu ser molt difícil parar-ho tot. Suposo que és cosa del Pasqual, perquè ni amb el Pesic, quan l'època de Saras, Bodiroga, Dueñas i Fucka guanyavem de tant, amb tanta suficiència. Un orgasme, guanyar de 19 el puto Pudrit.

De l'ambientàs a Bilbao, pitada inclosa, poca a cosa a dir que no quedés dita a la final de València. És la llibertat d'expressió de la gent, i així s'hauria de tractar (veure els 2.500 comentaris a l'enllaç que poso). A prendre pel cul els símbols, si la gent no els sent seus.

Després el públic també es va acarnissar amb un participant a un joc promocional de la mitja part. El tio era merengue i la gent anava contra ell, postura que ja em sembla més destroyer, però quan aquest va guanyar, es va dedicar a fer butifarres i tocar-se els collons per desafiar el públic, conducta que, de fet, és simètrica a la que rebia. El públic es va escalfar encara més i la seguretat el va haver d'acabar immovilitzant per treure'l de la pista. Què diriem si va un català o un basc i el tracten així a Vistalegre o al Martín Carpena de Màlaga?