Consulta, pedofília i prejudicis

La nova Diagonal

Sí a un tranvia i un carril bici per a tot al carrer, però, entre bulevar i rambles, què preferim? És delicat deixar una decisió tècnica en mans de tota una ciutat. No és una qüestió ideològica, sí d'especialistes. hi ha enginyers i urbanistes que es passen anys estudiant i els barcelonins acabarem votant en base a criteris estètics, prejudicis sobre els embuts que es formaran o es deixaran de formar i la mandra que ens farà tallar el carrer per obres. Bé, i l'egoïsme: podré seguir anant en cotxe a tot arreu?

Per mi les prioritats són dues: ampliar les aceres en alguns punts concrets i potenciar el transport públic de la via per començar a netejar la ciutat de cotxes.

Abusos sexuals a l'Església

Lligar pederastia i celibat és faltar a la veritat. Condemnar la totalitat dels religiosos pel crim d'uns és generalitzar massa (el % de casos de pedarastia de cèlibes sobre la totalitat de la població és ínfim, com ho és la proporció de sacerdots pervertits sobre el conjunt de religiosos). Afirmar que els pederastes troben aixopluc a l'estructura eclesial és més ajustat i el moll de l'òs de la polèmica. Deia una carta al director d'ADN que igual com la institució publicita els seus sants caldria que no ocultés els seus dimonis.

L'evangeli i l'antic testament estan farcits de personatges amb màcules, per què s'oculten aquests casos? Per què es castiguen amb criteris diferents als de la llei? Així és fàcil que el pederasta "prefereixi veure-se-les amb el bisbe que amb el jutge", no? Per què no fem de l'apenediment i el perdó una disciplina exemplaritzant? Prou ja de donar lliçons de moral quan no saben netejar les seves quadres. És la incoherència el que mata el Vaticà.

Arsenal-Barça

Hem tornat a caure en el papanatisme. "El mejor futbol de Europa", "Los equipos que mejor juegan". El tiki-taka, l'estil, la filosofia, la posessió, el bon joc... Reduim a paraules, etiquetem d'oïdes i cataloguem en base al prejudici. El Barça ja no és el millor equip d'Europa. No ho ha estat en quasi cap partit aquesta temporada. És fiable, compacte, té al millor i segueix dominant la possessió, però el ritme és pansit, arribem menys, hem viscut molt d'individualitats (Messi, Puyol, Valdés i Ibrahimovic) i al mig del camp li costa quadrar bons partits si el rival no recula.

L'Arsenal té altres problemes, però tampoc és el que millor juga a Anglaterra. Va tercer a la lliga però ha estat golejat merescudament pels dos equips que li van davant, Chelsea i el Manchester, és tou en defensa i massa innocent en atac quan no governen Arshavin o Cesc. Juga al toc? Sí, està pensat per fer-ho. És aquesta l'única manera de jugar bé? No, el Manchester o el Madrid són capaços de viure de la rauxa per assaltar el rival a l'àrea amb més freqüència i provocar més ocasions (i més gols) sense ser fràgils darrere. Prou ja, doncs, de categoritzacions que, en el cas del Barça, no fan més que disfressar una realitat que, ara per ara, no hauria de ser tan triomfalista.