Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


viernes, 9 de abril de 2010

A Londres

La vida em somriu, però amb les dents corcades.

Estan ja força cicatritzades, però hi ha premi per qui encerti com m'ho he fet (i no ho conegués abans). Fa més mal del que sembla. Mentrestant, sóc entre Winchester i Londres, visitant un pobre home.

Demà 1-3.

9 comentarios:

Carlos dijo...

Practicant moltes fel·lacions?

Reno dijo...

voto per saltant una tanca.És molt Pau

Anónimo dijo...

jo voto que després d'una nit de cubates, sidra, orujo d'herbes i demés begudes alcholikes, vas intentar baixar les escales amb els genolls directament i en el teu intent vas caure i et vas fer això.

Anónimo dijo...

Son senyal de que ets l'elegit per saltar des de lo alt del Big BEn cap el Tamesis. O cap a la "road". Aixó ho tens que elegir tu.

Sens dubte son ferides de rascades per llançar-te de genolls per alguna superficie que a priori podria semblar relliscosa.

O ara ets un màrtir de la setmana santa i despres de 23645234 hores de penitencia t'ha sortit aixo.

Anónimo dijo...

Voto per la opció de les felacions...

Anónimo dijo...

jo crec que és fruit de fer de porter

Unknown dijo...

Jo voto pel de la taja monumental, jajaja! Pau, quines cametes, jajajaa!

Pau dijo...

No he felat.

Sí he reventat una "tanca".

No anava begut.

No he saltat des del Big Ben.

No m'he fustigat o autopenitenciat.

No he fet de porter.

Qui sou els anònims?

Anónimo dijo...

el del porter era jo.

d