Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


viernes, 15 de octubre de 2010

DAFO triatlètica

Diumenge participo a la meva primera triatló olímpica. També és la meva primera triatló. Aquí va un DAFO a mode de terapia.

Debililitats
  1. Falta de volum d'entrenament. Allà on recomanaven de 7 a 10 hores d'entrenaments setmanals, amb prou feines n'he acumulat 5 o 6, marató de muntanya o duatló de Núria a banda.
  2. Falta d'entrenament específic del triatló com a disciplina. Ni rastre d'alguna pràctica de les transicions, material apropiat (un mono) o alguna prova de nivell les distàncies exactes en bici de carretera o la natació en aigües obertes. Conclusió; poques referències per calcular temps, esforços o sensacions.
  3. Bici dels anys 60. True story.

Amenaces
  1. No he fet més de 7 minuts seguits en aigües obertes (uns 300-400 metres) i, segons les prediccions més sensates, m'hi hauré de passar un mínim de 35 (1.500 - 1.600). Per acabar-ho d'adobar, nedaré amb el cos cobert de neoprè per primera vegada durant la competició. Si fa vent estic mort.
  2. No he anat en bici de carretera més de 8 km seguits sense aturar-me. N'hauré de fer més de 33. Tot i una espècie d'entrenament amb el mestre Brutens, no he après a "anar a roda" i deixo massa distància. Espero no provocar accidents.
  3. Temo flipar-me massa amb l'experiència i arribar desfet a la cursa, teòricament el punt més fort per entrenat.
  4. L'inici al mar, amb els cops i el barullo, serà novetat, espero no estressar-me i aconseguir trobar el meu ritme.

Fortaleses
  1. Entusiasme i motivació. Tot i que m'he marcat les 3 hores com a frontera (em costa no posar-me objectius més enllà de ser finisher), em sento molt alliberat i disposat a passar-ho bé. Em trobo millor del cap que de cames.
  2. Tot i el temor a la meva resposta cardiovascular (no he entrenat esforços llargs a intensitat mitjana-alta), estic convençut que els músculs respondran i no tindré problemes de rampes (Behobia) o de fatiga (marató). Si puc ser conservador, relaxar-me els darrers 6-8 km de bici i arribar més o menys sencer a la cursa a peu, confio en poder acostar-me o baixar dels 50 minuts.
  3. He completat entrenaments de més de 2.000 metres nedant amb càrregues de força i intensitat i descansos curts. Crec que puc sortir prou ben parat del mar a nivell físic. Només espero no aborrir-me o desviar-me.

Oportunitats
  1. Repetim tres vegades el circuit en bici. A priori, començaré acollonit, m'equivocaré en les marxes i no agafaré ninguna roda, però confio en la hora i pico de pedalar que tinc per aprendre a moure'm en els grupettos i agafar-li el truc. No pateixo per les cames.
  2. Segons els temps i les sensacions del Rux, el Carlos i el Toni en triatlons sprint, no hauria de tenir problema per acabar la prova en condicions. Entenc que ni la natació ni el ciclisme m'exigiran episodis d'agonia per mantenir-me en bona posició perquè puc agafar bones velocitats sense patir, de manera que, si mantinc la calma, hauria d'arribar relativament sencer a la cursa a peu, on tinc previst començar conservador per, si tinc forces, poder marcar un 4'20-4'40 a la segona meitat.
Objectiu: 1) Acabar. 2) Passar-ho bé- 3) Acostar-me o baixar de les 3 hores.

5 comentarios:

Raül dijo...

bona sort!!!!

Anónimo dijo...

Pau, ahir vam calcular els següents temps amb el Carlos:
1. Nedar: entre 30-35'
2. Bicicleta: son 33km i no 40km,aleshores calculem1h05'-1h15'
3. Còrrer: 5'per km= 50' (màxim)
Total: entre 2h35'-2h55' (comptant més o menys el temps de transició).
Demà a deixar-ho tot!

Anónimo dijo...

Pau, quins records de la meva època d'ADE sobre els DAFO's! jajaja!
Jo demà me'n vaig a fer una VIA VERDA a Horta de Sant Joan. Cadascú a lo seu! Records, crack!

Anónimo dijo...

Demà duré un cartell que possi "Ànims Gayers!!" estigueu a l'aguaït!!

Pau dijo...

@Raül

Farem el que podrem. Passo per davant de casa teva, a veure si podeu baixar a veure'ns acabar la cursa.

@Rux

Millor que sigui fàcil baixar de 3 hores perquè així no em rallaré si vaig just. A disfrutar i prou.

@Lluis

Via verda és bici, no? POsa la cònica al blog. T'acabo d'enllaçar com a favorit per seguir-te, que t'havia perdut la pista. Una abraçada.

@Germ

Cal aquesta homofòbia? Pensa alguna pancarta més còmica!