Vinyetes cortesia de Manel Fontdevila.
Diuen que darrere les crisis econòmiques vénen les socials. A Espanya, de moment, la vaga general va sortir nyego-nyego i tots plegats estem aplanant el terreny per a que, més endavant, ens retallin drets socials com a Gran Bretanya, França o Grècia sense muntar gaire rebombori. Costaria trobar un llistat de causes a aquesta apatia general tenint en compte que els números ens assenyalen com un país amb un alt índex d'aturats i que la nefasta categoria intelectual dels nostres polítics queda exposada dia rere dia als noticiaris.
Ara, a Catalunya, sí, hem obert el meló de la xenofobia. Irresponsables d'un i altre costat han començat a traçar la línea que divideix els ciutadans de primera i els de segona. L'idioma. La cultura. Integració. Penso en Messi, segurament un dels tres o quatre ciutadans de Catalunya que més alegries ha donat al país el darrer lustre. No parla català i fa anys que viu a Barcelona. Pensen en ell quan parlen d'immigrants i integració? Pensen en Keita o Abidal, musulmans practicants? Pensen en una religió com una frontera a l'enteniment? Pensen en persones, en construir, en no putejar?
Pensen en què collons millora el món cada paraula que diuen, cada proposta que defequen?
3 comentarios:
Sempre que hi ha conflictes socials, surt el tema de la inmigració a debat. No cal dir que no hi ha gaire interès en abordar estructuralment el tema, sinó tan sols interès per esgarrapar uns quants vots fent proclames buides.
De totes maneres, veient la situació econòmica i social que hi ha a nivell europeu, aquest debat s'intensificarà. De manera raonable, profitosa i constructiva està força clar que no.
Faré petits punts des del meu perturvant punt de vista.
Crec que vivim en una societat, desmotivada, on ningú s'esforça per res, tot ens ho serveixen en safata, culpa de les generacions d'internet, un click i ja ho tinc. Ipso facto. - Només dir que la Generalitat parla de donar subvencions als Ni-Ni, es tan greu com que existeixi aquesta paraula.
La societat del benestar crea paràsits socials i la democràcia parlamentaria crea zombies polítics, ciutadans que regalen el seu cervell i la seva força als que cerquen el poder. I la suma d'aquests dos factors forja a gent desinteressada i egoista.
Per una altra banda, el tema inmigrants ens petara a la cara, jo sóc un gran defensors dels treballadors que treballen, pero tothom s'ha topat amb inmigrants que han agafat el rol de pobres marginals o directament que se la saben ben llarga per evadir qualsevol tipus de responsabilitat civil.
I un punt clau, ja aviso, els Roms de França i Italia surten d'aquests països amb diners sota el braç, estiuegen al seu país i tornen a Europa, destí principal: Espanya. Ja ha hagut un assassinat a un banc, i l'altre dia van matar a un joier a la Verneda, creix l'inseguretat ciutadana i els delictes amb sang. Es directament proporcional.
G.A.S
La gent es vol fer rica, per que estem en una societat capitalista, tanto tienes tanto vales!
Pero crec que el fer-se ric hauria de ser una consequencia i no un objectiu!
Una consequencia a una vocacio, a una motivacio, a una idea, a un esfors!
Pep
Publicar un comentario