De què parlar...

Aquest és el post més important de tots els que s'han fet en aquest blog i pretén marcar un abans i un després ja no als dinars i sopars nadalencs sinó a la vida de tots vosaltres, lectors, que feu bé en regir les vostres vides segons el meu manament.

A la vida, i resumint, hi ha temes inacabables, temes passables i temes que aborreixen.

Temes xulos:

1. Tot allò que impliqui un debat on es pugui prendre partit ideològicament i que, per tant, ens impliqui severament quan en parlem i resulti irreconciliable en tant que ningú acabarà de reconèixer mai la raó de l'altre.
2. Futbol.
3. Sexe, o en la versió més sofisticada, pozo.
4. Records infantils, gamberros o etílics. "Què bo quan jugàvem a decapitar nines i titelles de classe per jugar a futbol amb els seus caps"; "Què bo quan el Numbert i el Llufins van trencar el vidre d'un cotxe de gitanos mentre jugàvem a guerra de pedrades"; "Què bo quan el Perra es va despertar a l'aeroport del Prat vestit de Blancaneus"; etc. --True stories--
5. Els grans debats ficticis: "Si haguéssis d'escollir entre menjar merda i menjar un rabo que faries?"; "Si haguéssis d'escollir entre l'amputació del braç dret o patir un bukakke?"; "Per quants diners et banyaries et tiraries de cap a uns fossa sèptica?"; coses així. Donen un joc infinit i només es veuen interrompudes quan algun convergent de la vida diu que fa fàstig i que qui parla d'això està malalt. Malalt tu, desviat.

Temes passables:

1. Tomateo familiar i de rodalies. Incloent novetats amoroses, mals rotllos, rajades i tal.

Temes soporífers:

1. Parlar d'un mateix, especialment si és per tirar-se floretes o per fer-se la víctima.
2. Coses que han passat a la feina i que no acaben 1) en sexe, 2) gamberrada o 3) una desgràcia morbosa. Les anècdotes s'expliquen per alguna cosa!
3. Música. "Has escuchado lo último de Pereza?/Qué te parece el nuevo disco de Bunbury?"; "No ni me importa, gafapasta de mierda!". I aleshores l'escups.
4. Roba i modes.
5. Cotxes i aparells d'última tecnologia.