Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


lunes, 27 de diciembre de 2010

De què parlar...

Aquest és el post més important de tots els que s'han fet en aquest blog i pretén marcar un abans i un després ja no als dinars i sopars nadalencs sinó a la vida de tots vosaltres, lectors, que feu bé en regir les vostres vides segons el meu manament.

A la vida, i resumint, hi ha temes inacabables, temes passables i temes que aborreixen.

Temes xulos:
  1. Tot allò que impliqui un debat on es pugui prendre partit ideològicament i que, per tant, ens impliqui severament quan en parlem i resulti irreconciliable en tant que ningú acabarà de reconèixer mai la raó de l'altre.
  2. Futbol.
  3. Sexe, o en la versió més sofisticada, pozo.
  4. Records infantils, gamberros o etílics. "Què bo quan jugàvem a decapitar nines i titelles de classe per jugar a futbol amb els seus caps"; "Què bo quan el Numbert i el Llufins van trencar el vidre d'un cotxe de gitanos mentre jugàvem a guerra de pedrades"; "Què bo quan el Perra es va despertar a l'aeroport del Prat vestit de Blancaneus"; etc. --True stories--
  5. Els grans debats ficticis: "Si haguéssis d'escollir entre menjar merda i menjar un rabo que faries?"; "Si haguéssis d'escollir entre l'amputació del braç dret o patir un bukakke?"; "Per quants diners et banyaries et tiraries de cap a uns fossa sèptica?"; coses així. Donen un joc infinit i només es veuen interrompudes quan algun convergent de la vida diu que fa fàstig i que qui parla d'això està malalt. Malalt tu, desviat.
Temes passables:

  1. Tomateo familiar i de rodalies. Incloent novetats amoroses, mals rotllos, rajades i tal.

Temes soporífers:
  1. Parlar d'un mateix, especialment si és per tirar-se floretes o per fer-se la víctima.
  2. Coses que han passat a la feina i que no acaben 1) en sexe, 2) gamberrada o 3) una desgràcia morbosa. Les anècdotes s'expliquen per alguna cosa!
  3. Música. "Has escuchado lo último de Pereza?/Qué te parece el nuevo disco de Bunbury?"; "No ni me importa, gafapasta de mierda!". I aleshores l'escups.
  4. Roba i modes.
  5. Cotxes i aparells d'última tecnologia.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

gran la pedrada, pensava que ningú ho recordava...

aish... quan era barru...

Pau dijo...

Boníssim, boníssim. Recordo també que aquella sortida vam descobrir un baril enorme. El pujavem per una pendent, un s'hi fotia dins i la resta l'empenyiem pendent avall perquè es despenyés. La diversió era múltimple perquè els qui no es ficaven dins (que era mortalment perillós) esquivavem el barrilote per entre els rocs. Allà podria haver una desgràcia o moltes i no va passar res.