Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


miércoles, 8 de diciembre de 2010

Els ayoreo

"No queremos perder nuestra tierra porque aquí es donde vivían nuestros antepasados". Vaig tenir oportunitat de conèixer algunes oportunitats d'aquest poble originari paraguaià i em vaig quedar al·lucinat de veure la senzillesa extrema amb què s'envoltaven. La bellesa d'aquest poble és que entre els seus membres encara hi ha families no contactades dins la selva.



Sense l'accés a les terres, els ayoreo es veuen privats de tota la seva vida. La natura els dóna aliment i habitatge, és el seu espai d'oci, la seva escola i, en part, la seva religió. L'alternativa al seu model vital és la pobresa extrema perquè no tenen l'educació instrumental necessària per viure "occidentalment". Hi ha lleis que els protegeixen, però l'Estat no té prou poder per fer-les acomplir, de manera que la seva supervivència i benestar acaba depenent dels escassos escrúpols dels terratinents i empresaris vaquers.

No hay comentarios: