L'altra cara de la polèmica dels controladors

Més enllà de la indignació extrema i lícita de la gent. Més enllà de la discutida decisió de prolongar l'estat d'alarma. Més enllà de les previsibles i devastadores conseqüències penals que cauran sobre els controladors aeris. Més enllà de tot això, o a l'origen de tot plegat, hi ha un assumpte interessantíssim en tota aquesta història sobre el que no s'ha parlat gens: per què ha passat?

Penso en com d'interessant seria veure qui de tots els damnificats i megacrítics que ha deixat la polèmica no hagués fet exactament el mateix de trobar-se en el mateix lloc que els ara tan repudiats controladors. I el mateix lloc no significa cobrar pasta gansa i veure's amenaçat per un canvi de condicions de feina. Vol dir tres coses MÉS importants.

A saber, ser membres d'un col·lectiu 1) extremadament ben pagat, 2) manejablement petit i 3) perillosament decisiu per al funcionament d'un país.

Què implica 1? Que tenen les esquenes cobertes. Hipoteca pagada, jubilacions assegurades, fills alimentats i escolatritzats i un bon pico al compte corrent. Molt a perdre? No és el matex deixar de cobrar 2.000 euros quan en tens la meitat al bans que deixar de cobrar-ne 20.000 si al banc en tens 100.000. Per exemple.

Què té de bo 2? Que la comunicació i l'assumpció d'acords és molt més fàcil. Si, a sobre, tenim en compte que es tracta d'un col·lectiu amb una intel·ligència superior a la mitjana i, per definició, amb unes certes dots organitzatives i un fort pensament estratègic (aquesta gent impedeix que xoquin els avions a l'aire o a les pistes), ens resulta un grup capaç d'actuar col·lectivament amb facilitat.

I 3? Ser imprescindible. La força coercitiva que suposa ser decisius per al bon funcionament d'Espanya i Europa, el poder de parar un país que, a sobre, fia bona part del seu PIB al turisme, és brutal.

La suma d'aquests tres factors més l'amenaça que rebien era molt perillosa. Aquesta gent cobra molt perquè no s'aprofitin del seu poder, perquè actuin diligentment, però què passa quan els retallen drets laborals? Segons el raciocini més pur, segons l'economia i segons la teoria de l'acció col·lectiva, o sigui, segons allò que desgraciadament mou el món (més que les lleis o el sentit de la responsabilitat), els controladors com a grup han actuat com es podia preveure només perquè ho podien fer: pel seu desmesurat poder de negociació. Podien posar-se d'acord ràpidament perquè són pocs i intel·ligents, podien paralitzar un país perquè són part important del seu funcionament i podien arriscar-se a rebre represàlies perquè tampoc els suposava un alt cost relatiu.

Sospito que professors, periodistes, metges, enginyers i demés col·lectius farien accions similars si FÓSSIN CAPAÇOS. No comparteixo la demonització exagerada que s'ha fet dels controladors. La situació creada és el producte d'una sèrie de circumstàncies que van portar el col·lectiu a segrestar centenars de milers de passatgers per la mateixa regla de tres que hi ha empresaris que exploten els seus treballadors o els acomiaden d'un dia per l'altre sense parar a pensar en les circumstàncies personals que aquestes decisions comporten per als damnificats. Per què en uns casos ho legitimem i en altres no?