Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


viernes, 16 de septiembre de 2011

Un tast de rugby

A 9 dies vista de l'Extreme Man acabo de finiquitar el meu primer entrenament de rugby. La bona notícia és que m'ho he passat bé. La millor, que no m'he fet mal.

Velocitat, movilitat de peus, una mica d'explosivitat i unes lliçons quasi personalitzades per a mi i els altres tres novells. El BUC està renovant-se i vol muntar una mena de pedrera amb tot d'adults i joves aficionats a aquest esport que s'hi vulguin iniciar. Aquí entro jo i qui vulgui. Hi ha bon ambient i un entrenador que farà el servei d'ensenyar-nos a jugar. Jo vaig a passar-m'ho bé i a descobrir un nou esport però, què carai, no vull esperar dos anys a jugar al primer equip!

Crec que pot ser una experiència xula i només em marco un prpòsit: gaudir aprenent a jugar, no obsessionar-me ni marcar-me fites esportives.

Aquí una mostra de folcklore.



Aquí la duresa




Hem fet algunes percussions i placatges controlats i he sentit una pujada d'adrenalina quan duia la pilota i xocava contra els defensors. Crec que gaudiré. Ara falta compensar el meu cos per adaptar-lo a aquest esport perdent el mínim possible a curses, nedades i tal.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

M'ho han dit els papas. Quina enveja, jo també vull!!

Anónimo dijo...

Bé noi, bé, segueixes la senda del guerrer, no pas del covard que corre/va en bici/i neda per fugir :-D

Germ