Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


jueves, 3 de noviembre de 2011

Votaré pel canvi

- Perquè no vull resignar-me. Necessito creure que d'aquesta situació crítica que s'emporta per davant somnis i esperances podem sortir-ne reforçats i canviats cap a millor.

- Perquè ja m'he cansat d'escollir entre dreta o esquerra. Barcelona, Catalunya i Espanya han sortit al carrer per dir ben alt que ara ja no es tracta d'això, sinó d'escollir entre dalt o baix. I com que sento que els de dalt no paren de fallar-me, com que constato dia a dia que, el qui no és un cobard o un mentider, directament és un inútil, necessito votar a qui creu en el poder de la veritable democràcia.

- Perquè vull un partit allunyat de les actuals esferes de poder i a prop dels moviments socials. Vull un partit que uneixi les sinèrgies de cada associació i ONG lluitadora que tenim a Catalunya perquè crec que tots els somnis de l'altermundisme han de tenir un lloc al Congrés dels Diputats, al Parlament i a l'Ajuntament, des del dret a l'habitatge fins el decreixement, passant per l'agroecologia, les pensions dignes i l'educació de qualitat.


- Perquè és injust que les dones catalanes cobrin, de mitjana un 25% menys que els homes. Perquè estem desperdiciant talent femení. Perquè necessitem una perspectiva que, essent feminista, no sigui totalitària en aquest sentit.

- Perquè vull somniar, i el meu somni és canviar un sistema insostenible on els més rics i poderosos demanen sacrificis als més vulnerables (PIRMI, retallada de la sanitat pública, de les partides per ancians i dependents, de l'educació pública). Sacrificis, per cert, que ells no fan (SICAV, impost de successions, beneficis obscens de la banca, evasió d'impostos).

- Perquè no crec en un sistema on l'ambició és confón amb la cobdicia. On la càlida solidaritat s'ha convertit en un fred assistencialisme. On hi ha polítics que guanyen vots adulant les víctimes del terrorisme mentre ningú no para atenció a les víctimes de les retallades perquè, ens diuen, són indispensables.

- Perquè crec en un nou model econòmic internacionalista i decreixent que aposti per la castigui la contaminació, la vulneració dels drets laborals i la corrupció. Crec en un model que sigui implacable contra els poderosos enlloc de ser esclavista amb els dèbils. Vull que les empreses paguin el perjudicis que causen tant com s'afavoreixen dels guanys que generen.

- Perquè crec en l'autodeterminació dels pobles i Catalunya n'és un. Vull poder escollir si el meu país és Catalunya o Espanya.


- Perquè crec que una nova cultura política és possible. I una nova educació. Crec en un món on es premïi l'honestedat enlloc de la picardia; l'altruisme enlloc del parasitisme; la reflexió enlloc del crit; l'espiritualitat i les emocions enlloc dels números; l'esforç cooperatiu enlloc de la competitivitat agresiva; la creativitat enlloc de la còpia.

- Perque penso que podem i hem de menjar diferent per canviar el planeta. Engabiem porcs fins la mort, desvetllem artificialment les gallines perquè no deixin de posar ous insípids, inflem i deixem sense gust els tomàquets, enverinem els rius, castrem les terres, expoliem els boscos, permetem que es facin malbé tones de menjar i llet per jugar amb els seus preus i destruim la vida marina sense escrúpols.


- Perquè crec en Esther Vivas, la seva cap de llista a Barcelona.

Per tot això, el 20N votaré Revolta Global - Esquerra Anticapitalistes.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Els de baix sempre hem sigut d'esquerra. De la veritable, vull dir.

Un candidat d'anticapitalistes

John Smith dijo...

Els d'abaix sempre em sigut d'esquerres... OJU!! que quan la cosa esta molt fea la gent s'agafa a tonteries de la dreta, com el racisme o el totalitarisme, sino de que el PP i CiU tenen tants vots.

El trebllador instruit que vol un futur millor per tothom es d'esquerra, el que te POR a perdre el seu pa es de dreta.

Jo aquesta candidatura apostaré per l'independencia, Espanya apesta, Catalunya també, pero primer excombrem els de casa i despres ja farem la resta. No tenim res a decidir sobre un tiu de Cuenca o de Matalascañas.
Germ

Reno dijo...

jo no se si el millor es tirar pel dret i treure la pols a la gillotina. Cal exterminar l'inutil i l'incompetent.

Pau dijo...

Compte amb adjudicar-se tota la voluntat "dels de baix", candidat anònim.

Com diu en Germ, la història (i Badalona o L'Hospitalet) demostren que les classes populars han estat tan o més permeables que les altes a demagògies populistes o racistes. El "primer els de casa" és un missatge dirigit a aturats o gent amb pocs ingressos que senten que els immigrats els espatllen els privilegis.