Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


viernes, 9 de diciembre de 2011

El Mierdabéu un infern?

Primer, el 2005 ens van aplaudir:



Impagable la carabobo de Casillas.

Després, amb Juande,vam sortir-ne campions quan parlaven de cagómetros i gilipollades.



Novament, Ramos va fer el ridícul en dos dels gols i el resum ens recorda que Casillas en va salvar 6 més de clares. Un any més tard, amb tres centrals sobre el camp, vam tornar a percutir-los. Això ja anava de conya:



Però és que l'any passat l'orgasme va ser brutal. Gintonic en mà i escoltant el "Por qué" de Mourinho, ningú dels qui erem al Picón ens acabavem de creure el que haviem vist: expulsió de Pepe i dos golassos brutals en una anada de semifinals de Champions a la corralina blanca. A la puta merda!

El partit:



Els gags de l'APM:

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Els gols del 2-6 són apoteòsics, m'agrada en especial el primer d'Henry, que després hem vist moltes més vegades.

força barça!

D

Raül dijo...

Esperit Picón! Estaré present amb missatges i cridant des de Buffalo Wild Wings a Ann Arbor mentre llueixo pel campus la samarreta del Barça. #inpepwetrust . Ho deixo aquí: 0-2

Pau dijo...

No pot sortir malament!

És la puta guerra!

Anónimo dijo...

No escriuras res sobre el teu primer parti de rugby?