Una història d'injustícia agrària

Inspirat en aquesta notícia de compra de terres als camperols d'Àfrica, he cregut oportú recuperar una peça que vaig escriure des de Paraguai per al Periódico fa dos estius. Ens ho explica sempre que pot l'Esther Vivas (número u a les llistes de Revolta Global per Barcelona): la sobirania alimentària és clau per combatre la gana al món i les empreses transnacionals que compren terres als camperols per produir-hi aliments per l'exportació són el major crim en aquest sentit.

Passa al centre d'Àfrica, a la banya del norest i a moltes regions d'Amèrica del Sud, com Paraguai, on l'Estat no te armes per defensar els seus pobladors de la invasió invisible d'empreses brasileres i argentines.

La mariposa que expulsa al pueblo

La mujer y la hija de Blas se fueron a Barcelona hace ya cuatro años pero él decidió quedarse en su estancia ganadera, donde ya llevaba cerca de cuarenta años. Pronto volverán a casa, ya sea porque han ganado suficiente dinero o porque echan de menos la tranquilidad de su país. Entretanto, Blas tiena ahora un problema. La empresa Parambí SA (mariposa, en guaraní) ha decidido comprar las tierras de su comunidad, donde han vivido y trabajado toda su vida tanto él como otras ocho famílias.

¿Cómo puede ser si las tierras son vuestras? Nos contesta Óscar, otro de los afectados: "En Paraguay todo es posible si tienes plata". Óscar y Blas tienen alguna posibilidad de conservar sus 44 hectáreas porque pueden costearse un abogado más o menos competente y gracias a una ley que ampara a quienes han ocupado tanto tiempo una parcela. Sin embargo, hay muchas otras famílias, 80.000 al año, que no tienen esa suerte y son expulsadas de sus tierras por las grandes empresas, mayoritariamente brasileñas.

Ese es uno de los grandes problemas de la frontera. "Es una invasión silenciosa", dice el comunicador Tomás García, "porque además de dejar sin trabajo a los paraguayos, lo producido no deja dinero en el país sino que se va a Brasil". Las leyes laxas, blandas con los poderosos, del Paraguay amparan la voracidad de los empresarios brasileños, que expulsan a las ciudades a los campesinos por un puñado de dólares. Una vez en la ciudad, esos campesinos sin alfabetizar están condenados a la miseria y a las calles, porque no hay indústria en la que ocuparlos. Mientras, esas tierras que les habían alimentado se unen en latifundios y se dedican a la soja, que no solo se exporta en su totalidad sin alimentar a los autóctonos sino que su cultivo requiere de pesticidas que envenenan las parcelas vecinas matando a su fauna y su vegetación.

Ese es el drama del pueblo, que ve cómo el país vecino, poderoso, les derrota sin que su Estado les ampare con leyes. Así el campo se llena de tractores y se vacía de campesinos para cultivar lo que interesa al capital, no a lapoblación.

L'impost de successions

En temps de crisi i retallades per als serveis socials, anem i ens carreguem un impost per als rics i que va a favor de la igualtat d'oportunitats. Vet aquí una carta d'una lectora a El Punt amb la que coincideixo 100%:

La supressió de l'impost de successions és un regal que CiU fa a les classes més altes i benestants de la nostra societat. La reforma d'aquest impost duta a terme pel govern anterior va aconseguir que la gran majoria (més del 90%!) dels catalans que reben herències no l'hagin de pagar. Segurament tots els que llegiu aquesta carta n'estareu exempts. Gràcies al govern d'esquerres l'impost només afecta les grans fortunes, i aquests diners contribueixen a mantenir els serveis bàsics d'aquells que, malauradament, hereten poca cosa o res, que som l'enorme majoria. D'aquesta manera s'afavoreix la igualtat d'oportunitats.

Amb la supressió d'aquest impost CiU insulta i menysprea la majoria de la ciutadania, que veu com el govern diu que no té diners per pagar els serveis bàsics, però sí que pot prescindir d'aquests ingressos. En un moment de greus retallades en salut, educació etc., per què fan aquest regal als sectors amb més poder econòmic?

Vostè, jo i la majoria haurem de renunciar a escoles, hospitals i mossos d'esquadra, per tal que una minoria benestant encara vegi més incrementats els seus ingressos. És a dir, la classe mitjana i baixa és la que s'estreny el cinturó en benefici de la classe alta. Aquesta és la política de CiU.

JÚLIA MAS MARESMA - Sabadell (Vallès Occidental)

La crisi i les retallades sópn voluntat política. El discurs de les balances fiscals no val com a superescut. Si fan falta diners i cada cop hi ha més desigualtat, treure l'impost de successions clama al cel!

D'on vénen les pomes del súper?

Aquest vídeo forma part de la campanya ON per al reconeixement del deute ecològic i la sobirania alimentària.

És una mostra de les realitats que, sovint, els polítics i els mitjans obliden quan parlen del lliure comerç o la immigració, quan no parlen de deute extern, quan ataquen Evo o Chávez, quan es canten les bondats del lliure mercat sense tenir en compte el cost del creixement sense control. Tot va lligat, d'una o altra manera, i tot s'ha de posar a la balança quan formem opinions i actuem.

Cortesia de Canalsolidari.org.

Preguntes

1) Senyor Hereu i senyors polítics, cal regular l'ús del burka quan la seva presència a Catalunya és absolutament residual? Per què neguen que el seu protagonisme en l'actualitat és descaradament electoralista? Es poden controlar les conseqüències d'aquesta prohibició? La dona podrà alliberar-se'n o quedarà reclosa a casa pel marit?

Projectem els nostres prejudicis quan pensem en nom de les dones i els marits fonamentalismes, regulem en base al desconeixement de les creences i la por que, entenem, causen als electors. Demonitzem un símbol sense intentar explicar-lo, simplificant-lo. No sabem el que hi ha darrere de cada burka perquè només se'ns mostra el silenci. És horrible? Sí. És tasca de l'Ajuntament de Barcelona o del Govern d'Espanya regular-lo? Tant com ho seria regular les diademes amb pits o rabos dels comiats de solter/a.

2) Senyot Laporta, com es sent després que el seu major rival hagi guanyat de pallissa les eleccions mentre la seva opció ha fracassat? Com se sent en constatar que els 7 títols en dos anys, el bon joc, l'èxit esportiu, no li han servit per capgirar els nivells d'acceptació que va treure a la moció de censura? Com s'ho explica? Farà autocrítica?

3) Senyors de les petrolieres i humanitat en general, ens prendrem el vessament de Nova Orleans com un Txernòbil? Emprendrem alguna reforma energètica aprofitant la lliçó que se'ns ha donat? Qui pagarà els mals provocats?