La gente de Pep

El pare d'en Pep té un chiringuito prop de la platja nudista de Caldetes. És el típic lloc on es serveix cervesa fresca i algunes patatuelas i on pots menjar una paella en banyador. En Pep hi treballa als estius des de fa anys no se sap si com a esclau o com a ajudant. Dins dels meus amics, està clar que no és dels que té millor amoblat el cap, però tots ens l'estimem molt. Aquest estiu em vaig trobar el Germ, que feia uns dies havia anat a dinar per primera vegada al chiringuito. Estava alarmat. "Ja he entès per què el Pep està com està: són molts anys envoltat de gent malalta, a gent del chiringuito".

El Germ també va perdre el seny i tota noció de realitat fa anys, però això no li impedeix algunes espurnes de lucidesa. Aquí va encertar: la fauna del chiringuito no respon a cap classificació, i els efectes de la seva companyia indubtablement han de notar-se en una ment ja de per sí inestable com la del nostre estimat Pepote.

Aquest dissabte vam anar a fer una barbacoa a Caldetes convidats pel pare d'en Pep. Alguns l'anomenen Mestre com el seu cognom, altres Melé, sobrenom imitat pel chiringuito. Com a convidats hi anavem amics, però també alguns pares que s'havien conegut a l'etapa Martinenc i altres ajudants del senyor Mestre al chiringuito. Aquí hi ha la clau de tot.

És habitual que tot el que tingui relació amb el nostre Pepote estigui desordenat, i allà on fariem la costellada no era una excepció. Cadires, televisors, motors vells, plaques d'uralita, dos gossos, una gallina (recordeu Jimmy? Pos ella dos anys més tard), un aparell de DVD, mobles, etc. Tot d'artefactes que li donen personalitat a un jardí escampats a l'entrada. L'Asi em va cridar l'atenció assenyalant-me un contenidor de vaixell de mercancies i animant-me a que fiqués al cap. Dins, un sofà trencat, estanteries i paquets, pols i draps. "Aquí viu el Miguel amb la seva dona". Increïble.

El Miguel, probablement el gran boig del chiringuito, viu cada dia de l'any en un contenidor de mercaderies. I és feliç.

El Miguel, que està orgullós perque amb un amic van colar dues vaquillas a una discoteca. "Despues de aquello prohibieron los sanfermines dentro de una discoteca... pero es que fuimos los primeros en hacerlo".

El Miguel, que quan està cansat de sortir de juerga (més de 40 tacos té l'home) en fa alguna de grossa perque els urbanos el portin a casa. Que no el detenen perque va fer-se passar per boig davant d'un psiquiatra i ara circula pel món amb un certificat de demència: "No hay nada mejor que te tomen por loco: nadie ta hace caso, follas mucho (???) y no te detienen".

El Miguel, que ens prepara te de maria.

Que ens explica com funciona el món.