De respostes al terrorisme

Primer cas.

Al Qaeda amenaça als pilots francesos del rally Lisboa-Dakar que passin per Mauritania i l'organització anula la cursa per por al que pugui passar. Ja no calen trets. Amb una amenaça n'hi ha prou.

Segon cas.

Detenen un etarra i poc després aquest és hospitalitzat amb costelles trencades i signes de cops als ulls i a les cames. Rubalcaba diu que si va rebre és perque va resistir-se durant la detenció, però el fantasma de la tortura planeja sobre el cas.

Qui ho vulgui negar estarà fent això mateix, un exercici de voluntat, perque són nombrosos els indicis que es tortura ja no només a Euskadi i contra presos i sospitosos de col·laboració amb els terroristes, sinò també a Catalunya i a la resta de l'estat. Consultar el setmanari El Triangle és un bon exercici per iluminar-nos en aquest sentit. Qui tortura, abusa, i fent-ho es posa al mateix nivell que els criminals. Això quant a ètica, però també la llei protegeix el detingut.

Guantanamo o Abu Graib són altres exemples de la barbàrie que es succeeix en nom de la defensa de la llibertat, amb l'agravant que en molts casos els detinguts d'aquests indrets no tenen connexions amb bandes terroristes.

Aturaré aquí, però, la correcció política. Posem que sóc el cap de la policia i tinc sota el meu control un cabró que sap que hi ha una bomba en una ciutat, o bé com desconnectar-la. He provat de fer-lo cantar amb arguments i racionalitat, he apel·lat als seus sentiments i a la seva bondat i li he ofert diners, però no m'en surto, només em queden els pals. Posaré els meus principis per davant si trepitjant-los puc treure informació que salvarà vides?
No. Enganxaré el gorila més gran que trobi a la comisaria o el psicòpata més desequilibrat que tingui a la garjola i deixaré que facin el que vulguin perque digui el que vull saber.