Adios, Comandante (i 2)

Un altre dels temes que està més de moda criticar a Cuba són els Drets Humans. Per parlar d'aquest tema em basaré en la informació donada per Amnistía Internacional. L'única denuncia de la ONG a l'illa caribenya és negar la llibertat d'expressió i de perseguir a dissidents. No ho nego. Els atemptats contra la illa s’han anat succeint des dels anys 60 finançats en molts casos pels Estats Units i per les mafies de Miami, com el de l’any 1997 on va morir un italià (en podeu trobar cronologies si busqueu a internet). Les notícies sobre mafiosos i terroristes detinguts abunden als mitjans americans, però curiosament aquestes noticies no són interessants aquí. Però fixem-nos una mica què passa aquí. Espanya va fer tancar el diari Egin, Egunkaria, ha il•legalitzat organitzacions juvenils o partits polítics. I posats a denunciar denunciem bé. Espanya està acusada per Amnistía Internacional de ser un Estat on existeixen tortures policials (cosa de la que no s'acusa a la "dictadura" cubana). En podeu veure un bon informe titulat "España. Sal en la herida" a la mateixa web d'Aministía, busqueu-lo i llegiu-lo. I suposo que no cal que citi la llarguíssima llista de denuncies que té Estats Units, des de la presó de Guantánamo, les detencions i assassinats a l'Afganistan i l'Iraq, les tortures d'Abu-Graib... i un llarg etcètera. Es critica també l'accés a Internet dels cubans com a prova de la falta de llibertat d’expressió. Falta d'informació de nou. L'embargament americà afecta també a la xarxa ja que impedeix la connexió de fibra òptica submarina i obliga a connectar-se mitjançant satèl·lits, amb l'elevat cost que això suposa i la ineficiència d’aquest sistema. Així doncs, Cuba es veu obligada a prioritzar l'ús d'Internet a centres educatius, universitats i centres culturals.

Veig que se m'està allargant el text, així que no escriuré sobre el sistema electoral cubà. Però existeix i el podeu veure a la web de la CIA. No deixa de ser graciós que diaris com El País donen la notícia de les eleccions cubanes i dos dies desprès titllen a Fidel Castro de dictador. Incongruent, fantàstic i graciós. La raó per la que Fidel ha estat al capdavant de l'illa durant tants anys és perquè no hi ha límit de mandats, simplement per això. En Pujol va estar com a President de Catalunya durant 23, però tampoc és això del que vull parlar en aquest text.

Què passarà ara amb Cuba? Doncs no ho sé. L'únic que sé és que un país canvia de Cap d'Estat i on es genera la polèmica és a la resta de països mentre que a la illa la vida continua tranquilament. Marxa Fidel i amb ell marxa un dels personatges històrics més grans del segle XX. Un polític dels de debò, dels que creuen en idees i no es deixen mangonejar per grups de pressió, grans empreses o interessos més enllà dels de la població com passa a les democràcies liberals on els partits no són més que un conglomerat d’interessos buits de contingut ideològic. Un home savi, gran filòsof m'atreviria a dir i un orador excel·lent. Tot i la tortura que pot suposar per a molts escoltar els seus discursos maratonians us animo a que busqueu per internet qualsevol dels seus discursos a l'Habana o a l'Assamblea General de les Nacions Unides o veure algun dels dos documentals que li dedica Oliver Stone (els quals recomano fermament) i llavors discutim si es tracta d'un monstre o no. Podria estar parlant d'ell durant molt temps, però em temo que no he acomplert la premisa de no fer-me pesat amb aquest text. La societat cubana va parlar a les urnes i el Parlament escollirà aquell representant que creguin més adient per al càrrec. El que tinc clar és que cap d'ells arribarà al grau d'estratègia d'en Fidel i per suposat ningú brillarà tant com ell ho ha fet, il•luminant el camí no només de Cuba, sinó de tota l'Amèrica Llatina. És per tot això i molt més que te'n pots anar en pau, Fidel, la història ja t'ha absolt. ¡Hasta siempre Comandante!