Educació (1)

Estar en permanent contacte amb infants, ja sigui a l'Associació o a l'escola, i tenir molts amics en la mateixa situació, en molts casos estudiants de magisteri o similar, em fa estar molt proper a la realitat escolar. La percepció dominant és que es tracta d'una realitat si més no extranya, diferent a la que vam viure quan erem nosaltres qui estavem a les aules. Diferent per no dir pitjor. Diu la meva mare que els nens reprodueixen el que és la societat, i si aquesta està malalta, ells estaran igualment tocats.

Les dades sobre qualitat educativa a nivell macro ens mostren una tendència a la baixa, amb preocupants nivells de comprensió lectora, deficiències en el domini de l'anglès, dificultats amb les ciències i les matemàtiques i un nivell cultural que voreja la vergonya aliena.

Altres vegades es posa l'accent en la manca de consideració que es dóna ara als mestres, traduible en faltes de respecte, quan no agresions físiques i verbals de pares i fins i tot alumnes als professors. Amb la pèrdua d'autoritat els professors ja no tenen armes per combatre la mala conducta dels nens.

I en aquesta línea, tantes circumstàncies noves que causen tantes situacions complicades, ja no només a les aules, també en el futur d'aquests futurs adults. Si el nou govern hauria de tenir una prioritat política aquesta hauria de ser l'educació. L'educació no dóna audiència als noticiaris, no provoca polèmiques al congrés i no alarma com ho fa l'economia o, ja no diguem, el terrorisme, però afecta a molts avui i ens afecta a tots demà, així que calen mesures. Jo vull proposar les meves.

Per començar, més hores. Si els pares no poden dedicar als fills prou temps de qualitat quan estan a casa, bé perquè directament no hi són, bé perquè estan cansats o tenen altres coses a fer, a classe o a l'escola estaran millor que a casa. Això requereix personal, i el personal requereix diners. Aquest temps adicional no ha de ser acadèmic si no és necessari. L'esport és una gran eina educativa, per exemple.

A primària, des dels 6 als 12 anys, hi ha moltes coses a millorar:

• Els nens no llegeixen o no entenen el que llegeixen. Cal engrescar-los perquè ho facin: una societat que no llegeix és una societat pasiva, inmòbil.


• L'anglès és una urgència a Espanya. La primària i fins i tot l'educació preescolar han de ser l'inici d'un ensenyament potent de la llengua internacional. Una hora més a la setmana per sumar-ne 4 podria ser una solució, però també es pot fer com a Portugal o a Finlàndia: emetre alguns dibuixos animats sense doblar, que s'espabilin els nens per entendre'l. la societat trilingüe no és possible sense esforç.


• El mateix passa amb les matemàtiques. Potser l'especialització dels professors estimularia un aprenentatge de més qualitat. O potser més temps: 4 hores i 5 per als que necessiten un reforç. No tanta teoria, sí exercicis a classe.


• L'altre repte acadèmic és la informàtica. Les classes d'informàtica han de servir per conèixer les aplicacions que els seran més útils. No pot ser que em trobi companys d'universitat que no saben paginar un treball o justificar un text. Després, i per evitar el monumental dispendi que suposen els llibres, estaria be crear programes específics per algunes assignatures, o utilitzar internet. Això és utilitzar didàcticament els recursos multimèdia.

Però fora de les matèries instrumentals l'escola també pot fer-se càrrec d'altres assumptes. L'educació de l'infant ha de concebre's integralment, i si els nous alumnes no han rebut de casa certs valors, l'escola pot tractar-los. El nen més petit ha de saber que no pot robar, que pegar i insultar està malament, que no ha de fer trampes quan juga i que mentir està malament. Quan creixi haurà d'aprendre a compartir, a solucionar els seus problemes des del diàleg i a tenir consciència de l'altre. També des que és petit cal ensenyar al nen a saber que ha de respectar la natura, que tirar papers a terra te unes conseqüències i que reciclar no és un esforç per a estúpids. Els capitans Planeta o Enciam no són cap tonteria.

La tasca a fer, a més, no s'esgota a l'aula. Al menjador es mengen fregits dos i fins a tres cops per setmana. S'acompanyen d'amanida, però aquesta consisteix en a) una làmina fina de tomàquet o b) una o dues fulles d'enciam, sense exagerar. Quan toca verdura a la meitat de safates només hi ha patata bullida i en pocs casos veig verd. Comptabilitzen com a vegetal les verduretes de l'arròs o l'estofat que els nanos aparten i el peix només apareix cada 15 dies, en la mateixa proporció que postres de plastic tipus donut o concha Codan, absolutament nocius. Això pel que fa als hàbits nutritius, els modals ja són una altra cosa. Hi ha nens que comencen a dinar pel segon plat o fins i tot pel postre, altres que intenten deixar-se trossos sencers de peix o mig plat de cigrons i molts (però molts) incapaços d'agafar correctament una cullera o tallar un tros de carn amb forquilla i ganivet.

Per acabar cal parlar de la tasca dels pares. Aquests han d'estar veritablement conscienciats de tot allò que afecta als seus fills. Hauria de ser impensable que nens de 10 anys veiessin pel·lícules per a majors o juguessin a videojocs no aptes amb el consentiment dels pares. Com tampoc es pot permetre que enlloc de cromos de futbol i sèries de dibuixos ara coleccionin targetes del Pressing Catch on surten dones en postures i amb roba pròpia de portades del Playboy. No toca, és així. Els pares han de ser conscients. I no valdrien excuses com el "tinc feina" per faltar a les reunions de pares: que es donin llicències laborals. Si prioritzem l'educació, siguem coherents.

Secundària ho deixo per un altre dia per no fer-me llarg.