Eleccions (Carlos)

Una altra llarga i interessant reflexió política d'Sperminator. Pregunto ja a la comunitat blogger: algú sap com presentar els articles per parts? És a dir, que puguis mostrar un o dos paràgrafs a la pàgina principal i, si vols seguir llegint, clicar a un botonet que posi "seguir leyendo" o similar. Mireu el que vull dir: www.diariosdefutbol.com

Fum-li:

Avui és dimarts 11 de març i ja fa dos dies que es van celebrar les eleccions. Aquest cop però, he sigut jo qui ha enviat un mail al Pau i no al contrari com va passar amb el tema de Cuba. Ho he fet perquè la reacció que em va provocar el resultat crec que pot ser interessant per discutir i, ja posats, portar una mica la contraria als mass media.

Per molt que diguin totes les formes d’informació de l’Estat, les eleccions no les ha guanyat el PSOE, les ha guanyat el PSC. I això és matemàtica pura, ZP no seria president sense el PSC o el que és el mateix, sense Catalunya, perquè no ens enganyem, Espanya és del PP exceptuant l’honorable cas d’Andalusia i els evidents País Basc i Catalunya. Això sí, ni una paraula d’agraïment. No passa res, som catalans i traguem amb tot.

Però anem primer a la fase prèvia de les eleccions. La campanya feia bastant fàstic en general. Abans de res he de dir que l’anunci d’ERC em va semblar ridícul. Haurien d’haver apostat més per la linia de CiU, recalcant clarament el desastre de legislatura de ZP and Company. Però va, anem al que tothom sap i la paraula que més he escoltat aquests dies: bipolarització. El càncer a la que està abocada tota, o gairebé tota, democràcia liberal. Els cartells de propaganda eren bàsicament de Rajoy en el cas del PP i pel PSOE compartien a parts iguals els jetos ZP i Chacón, però a les llistes no hi eren ni en Mariano ni en José Luís. I ja no cal que parlem de debats de bla bla bla i més bla bla bla. Els periolistos espanyols s’han tornat a voler passar de llestos i montar un circ de televisió amb contingut polític sota-zero. Això sí, que no faltin tertulies on es comenta si el tratge de Rajoy era petit (que ho era) o si Zapatero pronuncia malament la lletra D (que la pronuncia malament).

D’altra banda, els resultats no són per estar contents, ni moltíssim menys. El PP creix en més de 400.000 vots. Si algú creia que el gir a la dreta del PP li restaria vots s’equivocava. A Espanya li agrada la caverna, que s’hi està fresquet. Tot i així, cap enquesta donava com a guanyador al PP i encara menys amb majoria absoluta. Ni les de la COPE o la Razón. I la gent encara anava com boja pel vot (in)útil!. El PP hagués tret més vots, cert, però el pacte de PSOE+PSC+ERC+ICV+IU hagués sigut més que suficient per superar-lo. Ara el que han fet tots els que han votat pel PSC és regalar-li un xec en blanc a Madrid i amb la força catalanista reduïda a cendres. Felicitats.

Però anem a la catàstrofe de la nit: ERC. El mal més gran d’Esquerra, i en conseqüència de Catalunya, és el bipartidisme, però també hi ha altres problemes. El trasvassament de vots al PSC és innegable, però també ho és l’abstenció. El PSC només puja 86.000 vots, mentre que Esquerra en perd més de 300.000. El PSC ha sapigut jugar el seu paper de vassall del PSOE i li ha servit en safata d’or la Moncloa. Algú em sabria dir de memòria alguna proposta del PSOE o PSC? Jo en recordo una: SI TU NO VAS, ELLOS VUELVEN. És a dir, la política en negatiu. Buscar el vot no pel que s’ofereix, sinó pel que NO s’ofereix. Una manca total i absoluta de programa polític. Ens venen fum. Però qué ha passat realment a ERC?

La raó va més enllà del trasvassament o el vot anti-PP (hi ha algú més anti-PP que Esquerra?). L’enfonsament d’ERC és molt més que una patinada, és un fracàs total i absolut. La raó que se m’acudeix és el servilisme del que han pecat. La subordinació als socialistes i especialment a Montilla ha passat factura. ERC ha entregat les institucions catalanes al PSOE (perquè Montilla no sé ni qué hi fa al PSC) i així ens va. Desprès de tot aquest desastre de legislatura el President no ha aixecat la veu ni un sol cop, bé, excepte per advertir, i en veu baixa, de que hi ha una creixent “animadversió cap a Espanya”. [Ironia ON] ¡Ojo que Montilla se cabrea! Quina por. [Ironia OFF].

CiU també perd vots, 61.000. Tot i guanyar un escó més els vots han sigut menors. Que hi pensin també. Potser també fa falta un canvi a CiU, o més aviat a Unió. Clar que si jo fos Convergent el que faria és donar-li una patada al cul a Unió i que desapareixin del mapa polític, perquè no ho oblidem: els democristians són 4 gats mal contats. Tot i que ara en Duran estarà content, amb una mica de sort aconseguirà el desitjat ministeri. Doncs que se’l confiti, perquè aquest home no és (gaire) més catalanista que en Piqué i aquí el tenim, lluint calva per tot arreu on faci olor de poder i denigrant tot allò que representa la senyera. Potser comença a ser hora de que entrem tots (excepte Unió, clar) a la casa gran del catalanisme.

Alguna cosa no funciona als partits catalans quan la desafecció de la que parlava Montilla augmenta i en canvi això no es tradueix en un augment dels seus vots. I no ho dic jo, ho diu el CIS, gens sospitós de ser anti-espanyol. El sobiranisme augmenta i els vots catalanistes disminueixen. S’ho haurien de mirar. La gent comença a cansar-se d’una ERC que acaba sent el “Sancho Panza” del PSOE. La gent comença a cansar-se de fotres l’òstia de sempre contra la paret de Madrid cada cop que volem un Estatut, un traspàs de competències o un finançament millor. Potser ha arribat l’hora de deixar Montilla amb el cul a l’aire i buscar un altre President de la Generalitat...

Pel que fa a ICV. El partit d’Herrera ha sigut víctima del servilisme cec del que han pecat tots aquests anys.

En definitiva, l’únic que ha guanyat en aquestes eleccions és Espanya. Que tothom es quedi amb la frase d’en Carod desprès de veure els resultats: ara és el PSC qui té la responsabilitat de presionar al PSOE. Si algú és prou il·lús per pensar que així ho farà que també s’ho faci mirar. Sense la presió d’ICV i d’ERC el PSOE podrà repetir tota la merda que ens ha tirat a sobre, però aquest cop amb molta més llibertat: caos absolut d’infraestructures, un Estatut de merda, inversions no executades, el desastre de l’aeroport del Prat, el timo dels Papers de Salamanca, el dèficit fiscal de Catalunya, les invasions de competències en habitatge i educació, el no traspàs de Rodalies, els “antes partía que doblá”...

Com a mínim dos partits s’han comportat com cal. En primer lloc Convergència (que no Unió) que s’ha lamentat per la més que notable pèrdua de força de Catalunya a Madrid. Una acció que els lloa. I per altra banda a ERC, per reconèixer el seu error, i especialment a en Puigcercós, per fer-se càrrec personalment de la situació abandonant el Govern de la Generalitat. Aquests dos dies no m’han deixat de dir que Esquerra no s’ho mereixia, que no és just. Fins i tot que si sapiguessin que això passaria no haguessin votat altres opcions. I cap d’ells era votant d’ERC. Esquerra ha rebut un càstig massa dur pels seus errors i un reconeixement massa petit per la feina feta.

Espero que aquesta batacada serveixi per despertar d’una vegada al catalanisme latent dins de molta gent i que ERC surti reforçada, amb una nova directiva i un nou projecte que vagi més enllà de la simple gestió. Tampoc puc deixar de citar el País Basc, on l’abstenció comença a fregar percentatges preocupants. Són “efectes secundaris” que tenen les il·legalitzacions i ja sabem que el que juga amb foc s’acava cremant. Ja per acabar, deixeu-me felicitar a tots aquells que heu venut a Catalunya. Espero que el plat de llenties que us han donat a canvi us hagi omplert bé la panxa perquè fins d’aquí a 4 anys de nosaltres passaràn olímpicament.